La legislació mercantil regula molts supòsits de responsabilitat, si bé les últimes reformes en matèria concursal donen solució a la insolvència empresarial de l’emprenedor mitjançant, entre altres, el denominat concurs exprés.
JOSÉ MARÍA CARDELLACH. Advocat.
LA INSOLVÈNCIA DE L’EMPRESA, O EL QUE ÉS EL MATEIX, no poder fer front de forma regular a les obligacions o despeses de la mateixa, obliga a demanar el concurs de creditors per tal de cautelar el seu tancament o la continuïtat mitjançant una reestructuració. I si l’empresa tanca i no disposa de fons per fer front als costos del procediment concursal, atès que la responsabilitat és de l’emprenedor -perquè és qui fa d’administrador-, és ell o ella qui ha de fer-se càrrec dels costos que comporta la sol·licitud del concurs.
L’article 176 bis apartat 4º de la Llei Concursal, però, preveu un mecanisme que permet de tancar l’empresa fallida sense actius: el denominat concurs exprés. Així, l’emprenedor, mitjançant la sol·licitud al jutjat, demana alhora el concurs de creditors i la seva conclusió, i evita així la tramitació del procediment en cas de fallida. O el que és el mateix: l´administrador compleix la seva obligació de demanar el concurs, raó per la qual no se’l pot fer responsable dels deutes socials derivats de no demanar el concurs, i atès que la empresa no disposa d’actius, el jutge mercantil resol al mateix auto de declaració del procediment concursal la seva conclusió per insuficiència de massa activa, extingint la personalitat jurídica de la societat al Registre Mercantil.
La condició de la inexistència d’actius és la raó per la qual es permet de fer aquest tancament, ja que no té cap sentit desenvolupar un procediment que té per finalitat protegir els creditors, quan no en trauran res perquè ni tan sols és podran pagar les despeses del mateix procediment.