Marianne Leonie Petrus Thyssen és la comissària belga d’Ocupació, Afers socials, Capacitats i Mobilitat Laboral. Jurista, vinculada gairebé tota la seva vida a la Unió Europea, va ser eurodiputada de 1991 a 2014. Ara està centrada en la dura tasca de reduir l’alt nivell d’atur al club dels Vint-i-vuit i fomentar la mobilitat laboral entre els ciutadans.
Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
La taxa d’atur a l’Eurozona és encara molt alta, tot i així hi ha moltes disparitats entre els estats membres. Com es poden reduir aquests números després de més de set anys de recessió?
És veritat que l’atur segueix sent alt, però els nivells d’ocupació comencen a millorar. Em preocupa especialment l’atur juvenil i el de llarga durada; aquest és un dels grans reptes actuals. Tot i així, hem de continuar esforçant-nos en matèria de creació de llocs de treball, perquè els beneficis del creixement i la recerca de noves oportunitats s’han de notar a tot arreu d’Europa.
Per això, a nivell europeu hem llançat diverses iniciatives per a actuar contra aquesta situació com, per exemple, la creació del Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (EFSI), que busca finançar projectes a l’economia real i promoure així la creació d’ocupació de qualitat.
També hem emprès mesures per a reduir l’atur juvenil. Actualment, estem negociant amb els estats membres perquè accelerin la implementació de la Garantia Juvenil, iniciativa nascuda ara fa tres anys que està ajudant a obrir les portes a milers de joves europeus. Aquesta Garantia assegura que els joves menors de 25 anys puguin obtenir una oferta de feina en els quatre mesos posteriors d’estar a l’atur o d’haver acabat els seus estudis superiors. A més a més, hem creat un nou instrument financer de 6.400 milions d’euros per ajudar a les regions amb una taxa d’atur juvenil superior al 25%. Amb aquestes i altres iniciatives i amb l’ajuda dels estats membres i representants del sector, conservo l’esperança que aquests esforços tinguin el seu efecte.
La crisi econòmica i l’atur han afectat especialment els joves treballadors. A Espanya i a Grècia el 50% dels joves no té una feina, i per a molts, l’única solució ha estat emigrar. Estem davant d’una fuga de cervells?
És veritat que la crisi ha afectat especialment Grècia i Espanya, exposant –però també fent més profundes– les deficiències estructurals. Tot i així, quant a la mobilitat laboral, s’ha de trobar l’equilibri. La Comissió intenta facilitar la mobilitat laboral i alhora tracta d’evitar la fuga de cervells. Però la mobilitat també pot ser part de la solució per acabar amb les disparitats que hi ha entre els estats. Per exemple, molts joves europeus que marxen només treballen temporalment a l’estranger. Sovint, quan tornen al seu país d’origen, aporten aptituds i formació com són els idiomes. Malgrat això, és veritat que alguns països pateixen un risc de fuga de cervells i manca de professionals en alguns sectors, com el de la salut. És per això que és indispensable crear més oportunitats per als joves.
“El 40% de les empreses no troben treballadors amb la formació necessària per créixer i innovar”
Diria que la disparitat entre la formació dels estudiants i les necessitats del mercat laboral és un dels problemes més greus?
El 40% de les empreses alerten que no troben treballadors amb la formació necessària per créixer i innovar. Alhora hi ha joves altament qualificats que exerceixen feines clarament per sota del seu talent i les seves aspiracions. Per aquesta raó vam llançar recentment l’Agenda de noves qualificacions i llocs de treball. Volem treballar més amb el sector laboral i els estats membres per fomentar l’orientació sobre la formació i les necessitats del mercat laboral.
Precisament amb aquesta nova Agenda aspiren que el 75% de les persones amb edat de treballar tingui una feina abans de 2020. Què cal fer encara?
El 2015, el 70% de les persones amb edat de treballar tenia una ocupació a la UE. El mercat de treball està millorant cada cop més a Europa, gràcies a les reformes que s’han emprès fins ara. És avui dia quan estem començant a veure créixer les xifres d’ocupació: l’últim any hi va haver dos milions de persones menys a l’atur. Però tot i aquest progrés, això s’ha d’accelerar. No podem perdre l’oportunitat d’enfortir les nostres economies davant de possibles xocs financers. Per exemple, recomanem als estats membres que millorin les xarxes de seguretat nacional per a col·lectius vulnerables i inverteixin més en capital humà. Precisament, el Fons Europeu Social ha destinat a aquestes accions 80.000 milions d’euros per al període 2014-2020.
Segons dades de la Comissió Europea ja comença a haver-hi un impacte positiu de l’arribada de refugiats a l’economia dels països membres. Com pot actuar Europa davant d’aquesta tasca tan important d’integració?
La integració és competència dels estats membres, però la migració és, per definició, un fenomen transfronterer i, per tant, la UE té un important rol a l’hora de donar suport als estats membres en aquesta qüestió. Per exemple, tenim el Pla d’acció per a la integració que dóna suport financer als països, i també recolzem sectors específics com ara l’educació, la recerca de feina, la formació professional o l’accés als serveis bàsics. Ara bé, ens preocupa especialment la integració de les dones, sobretot en el mercat laboral, així com la dels nens i els menors no acompanyats, perquè són col·lectius molt vulnerables. I com que un dels nostres objectius consisteix a atreure a nouvinguts, recentment la Comissió Europea va llançar la Targeta Blava, una nova directiva dirigida a persones de tercers països altament qualificats perquè vinguin a treballar a la UE.
Llegeix també: La mobilitat a la UE: lluitar contra la competència deslleial.
