Fa gairebé un any, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia distribuït en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per parlar sobre els principals reptes que recull aquest document, comptem amb la col·laboració de set col·legis professionals que ens en donen la seva visió des del seu àmbit competencial. En aquest article, tractem l’onzè objectiu: aconseguir que les ciutats i els assentaments humans siguin inclusius, segurs, resilients i sostenibles.
Text: Lluís Comerón. Degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.
L’any passat, a Paris, en el transcurs de la sisena cimera sobre la Innovació en la Sostenibilitat, el COP 21, es va posar de manifest que una part rellevant de la societat va per davant de la classe política a l’hora d’assumir compromisos en aquesta qüestió. Així, la ciutadania creu tenir una voluntat amb la sostenibilitat superior als compromisos que es van adquirir en aquella trobada, voluntat que està per sobre tant de les exigències de directives i normatives actuals com dels plans locals que fins ara s’hagin pogut posar en pràctica.
Existeix, doncs, una clara dissociació entre el que fem (que és molt poc) i el que voldríem fer (que és molt més). I el que més ens hauria de preocupar és que encara no disposem de “passarel·les” que apropin aquest desig de la ciutadania al compromís dels governants de fer-lo realitat: ens manca un marc jurídic, econòmic i empresarial que ho faci possible.
En aquest sentit, els reptes que l’ONU proposa a l’anomenada Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible pel que fa a les “Comunitats i ciutats sostenibles” són clarament ambiciosos. Assegurar l’accés universal a habitatges adequats; augmentar la urbanització inclusiva i sostenible amb una planificació i gestió participatives; reduir el nombre de morts per desastres; reduir l’impacte ambiental negatiu de les ciutats; proporcionar l’accés universal a espais públics; augmentar el nombre de ciutats i assentaments que posin en marxa polítiques per promoure la inclusió i l’ús eficient dels recursos; recolzar els països menys avançats perquè puguin construir edificis sostenibles i resilients, entre d’altres, en són alguns exemples.
Hem d’actuar sobre un parc edificat envellit, construït en uns moments en què el concepte de sostenibilitat i el perill d’un canvi climàtic no eren en cap cas ni preocupants ni prioritaris
Cap a on volem anar
Aquests reptes defineixen sens dubte cap a on vol anar la nostra societat. I per a tots ells els arquitectes tenim molt a aportar: som conscients que el nostre futur com a professionals es troba precisament en la contribució que fem a la renovació urbana. Hem d’actuar sobre un parc edificat envellit, construït en uns moments en què el concepte de sostenibilitat i el perill d’un canvi climàtic no eren en cap cas ni preocupants ni prioritaris. El valor de l’arquitectura depèn de la seva capacitat de sintonitzar amb les necessitats de la societat i donar-los resposta. Tenim per davant objectius engrescadors i capacitat professional per assolir-los.
