Fa gairebé un any, l’Assemblea General de l’ONU va adoptar l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, un pla d’acció a favor de les persones, el planeta i la prosperitat que també té la intenció d’enfortir la pau universal i l’accés a la justícia distribuït en 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS). Per parlar sobre els principals reptes que recull aquest document, comptem amb la col·laboració de set col·legis professionals que ens en donen la seva visió des del seu àmbit competencial. En aquest article, tractem el dotzè objectiu: com garantir les modalitats de consum i producció sostenibles.
Text: Sílvia Burés. Degana del Col·legi Oficial d’Enginyers Agrònoms de Catalunya.
Un dels 17 Objectius de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible de l’Organització de les Nacions Unides és garantir models de producció i consum sostenibles. Es tracta de produir optimitzant els recursos que tenim per tal de satisfer les necessitats d’una població creixent i, alhora, consumir de manera responsable només allò que necessitem i en la forma més respectuosa amb el medi ambient. Indica la pròpia Agenda que, si el creixement de la població segueix al ritme actual, d’aquí a pocs anys no hi haurà prou recursos al planeta per abastir-nos d’aliments.
Cal tenir en compte diversos factors que agreugen el problema, com són el malbaratament alimentari (una tercera part del menjar produït no s’utilitza i es malmet), la seva desigual distribució (mentre que es xifren en 2.000 milions les persones que pateixen obesitat o sobrepès, aquest mateix nombre de persones estan subalimentades o pateixen fam), o el consum excessiu de recursos com l’aigua i l’energia associats al cultiu i al processament dels aliments.
Mentre que es xifren en 2.000 milions les persones que pateixen obesitat o sobrepès, aquest mateix nombre de persones estan subalimentades o pateixen fam
Problemes associats
Si en el seu moment la intensificació de la ramaderia i el cultiu fora de sòl van afavorir un increment de la producció que ha permès a moltes zones del planeta gaudir d’una alimentació digna, problemes associats a aquestes activitats s’han fet palesos en els darrers anys. Entre els generats trobem les contaminacions per lixiviats que contenen nitrats provinents de restes d’adobs o de purins; la producció de metà, diòxid de carboni i altres gasos d’efecte hivernacle provinents de les activitats agràries o pel transport de mercaderies a llargues distàncies, o la pròpia insalubritat demostrada de molts pesticides que fa uns anys eren d’ús comú.
Malgrat que alimentar-nos a tots d’una manera innòcua pugui semblar una utopia, és veritat que des de fa pocs anys els sistemes de producció ecològica i els productes de proximitat han agafat embranzida. Per altra banda, produir productes de proximitat sembla difícil en la configuració actual de les ciutats, cada vegada més poblades i compactes. Per aquestes raons cal repensar i reestructurar tot el sistema de producció alimentària per adaptar-lo a les necessitats d’un planeta amb població creixent i recursos minvants.
Els sistemes de producció van a remolc de les necessitats dels consumidors. És obvi que en els darrers anys hem vist un canvi en la manera d’alimentar-nos. L’interès per una alimentació sana, el consum reduït de carn, les dietes vegetarianes o l’auge dels productes de proximitat són mostres que el consumidor es preocupa per l’origen i els efectes dels aliments en el propi organisme i en el medi ambient. Diguem que, avui en dia, a les societats més avançades ja no es menja per menjar; hi ha tota una retòrica al voltant del menjar.
La gran paradoxa és que al mateix temps que a les societats benestants es dóna suport als productes ecològics, energètics o detoxificants, hi ha molts éssers humans que no tenen accés a una alimentació bàsica. Certament hi ha dos mons molts distants. Eradicar la pobresa i fer que la producció alimentària sigui sostenible és un repte i una obligació per als països més desenvolupats, ja que no hi pot haver sostenibilitat si no s’assoleixen els objectius de les Nacions Unides per a l’eradicació de la pobresa.
