La Cambra de Comerç de Palamós, presidida per Xavier Ribera, representa i promou els interessos generals de les empreses, la indústria, els serveis i el comerç del municipi baixempordanès. Amb l’exportació i internacionalització com a punts forts, Palamós atrau cada any més turistes, sobretot gràcies a la seva activitat creuerística i gastronòmica.
Text: Redacció Fotos: Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Palamós / Shutterstock
Les Cambres de Comerç de Palamós i Sant Feliu de Guíxols han aprovat un acord d’intencions per iniciar un procés de fusió, el primer que es produeix a Catalunya. Per què s’ha pres aquesta decisió? I en quin sentit afavorirà al vostre municipi el fet d’operar conjuntament?
La idea de fusionar les dues cambres no és nova, ja s’havia fet un intent fa més d’una dècada. Per tant, és un projecte que ve de lluny i ara s’han donat les circumstàncies per tirar-ho endavant d’una forma definitiva. Es tracta de dues cambres molt complementàries i que presenten nombroses sinèrgies, però la raó fonamental que ens ha portat a iniciar la fusió és pensar en els principals beneficiaris: les empreses de les dues demarcacions.
Una de les activitats que té un major impacte econòmic al vostre municipi és la creuerística. Tinc entès que els turistes dels vaixells de creuer que han arribat al port de Palamós en els últims 17 anys han generat un impacte econòmic de gairebé 19 milions d’euros al territori. Com creu que es pot millorar aquesta xifra? I quines són les seves expectatives per a aquest estiu?
Fa anys, des de la Cambra vam impulsar la creació d’un consorci format per totes les administracions implicades per promocionar les escales de creuers, que més endavant va donar llum a la marca Costa Brava Cruise Ports. Aquesta fórmula ha donat uns resultats excel·lents i és aquí on es prenen les principals decisions per millorar el posicionament dels ports de Palamós i Roses dins del mercat dels creuers. La coordinació entre administracions és fonamental. Aquest any el Port de Palamós té previst acollir 30 escales que suposaran uns 23.000 passatgers.
En aquesta línia, una de les reivindicacions històriques del municipi és que el Port de Palamós sigui declarat frontera exterior de Schengen per poder acollir passatgers de creuers procedents de fora d’aquest espai. Finalment, enguany s’ha donat llum verda a les obres d’adaptació del moll. Què creu que ha frenat aquesta inversió?
En realitat aquesta inversió no s’ha frenat. Degut a la importància de les obres, i per tal de no afectar negativament l’activitat del Port, s’han hagut de fer per fases i això ha comportat que determinades actuacions s’ajornessin uns mesos. A dia d’avui estan pràcticament acabades i és el moment d’acabar de posar-se d’acord quant als últims detalls entre la Generalitat i el Govern central.
“Les empreses són les principals beneficiàries de la fusió de les dues cambres.”
Un altre dels retards que denuncieu és el de la construcció del Corredor del Mediterrani. Què representaria la consolidació d’aquest eix per a l’economia de Palamós?
El Corredor del Mediterrani és una gran aposta estratègica de país. Si no s’executen les inversions necessàries en un termini curt de temps, correm el perill de quedar-nos enrere respecte els nostres competidors. No es tracta només de ports, ferrocarril o carreteres. Aquest Corredor també té a veure amb les connexions amb parcs logístics, facilitar la localització d’empreses i aconseguir una gestió eficient de les infraestructures. En definitiva, és una oportunitat per a les empreses de Palamós i de la demarcació de la Cambra.
I parlant ara del transport marítim de mercaderies al Port de Palamós, la quantitat de tones carregades ha patit una davallada al llarg del darrer any. A què es deu aquest contratemps?
Es tracta de factors conjunturals. El fet de treballar fonamentalment amb vaixells tipus tramp i tenir concentrada l’activitat en un menor número de tràfics (en comparació als ports gestionats per l’Estat) fa que les estadístiques siguin més irregulars. En aquest cas, s’han donat una sèrie de factors circumstancials que han afectat alguns d’aquests tràfics. Les previsions a mig termini preveuen una progressiva recuperació de l’activitat als nivells habituals.
“La marca Costa Brava Cruise Ports ha donat uns resultats excel·lents i és aquí on es prenen les principals decisions per millorar el posicionament dels ports de Palamós i Roses dins del mercat dels creuers.”
Deixant de banda el transport de mercaderies, en quins aspectes prioritaris hauria de treballar (i invertir) més Palamós?
Palamós ha de continuar treballant per assolir una marca de ciutat que l’identifiqui clarament dins l’oferta turística en aspectes com la gastronomia, els esports nàutics, el cicloturisme i les competicions esportives.
Per últim, de quina manera recolza la Cambra actuacions vinculades a millorar l’ocupació, l’emprenedoria local o la promoció del municipi?
Tenim dues línies bàsiques d’actuació pel que fa a la promoció de l’ocupació. Per un costat, estem executant el Pla Integral de Qualificació i Ocupació (PICE) en col·laboració amb la Cámara de Comercio de España, el Ministerio de Empleo y Seguridad Social i la Unió Europea en el context de la Garantia Juvenil. Aquest pla té com objectiu oferir la possibilitat d’ocupació a joves d’entre 16 i 29 anys que no estiguin treballant ni estudiant. Des de la Cambra identifiquem els nínxols d’ocupació i els hi oferim formació i pràctiques en empreses. Portem executats cinc programes amb un alt percentatge d’èxit pel que fa a l’accés a llocs de treball, sobretot en àmbits com l’hostaleria, el comerç, les carnisseries, les peixateries, la jardineria i les piscines. A banda d’això, també fem formació específica per a persones a l’atur amb la col·laboració del SOC. I finalment, col·laborem dins del programa Catalunya Emprèn assessorant a joves emprenedors en els seus projectes d’empresa.
