Quina és l’agenda del Govern en l’àmbit de la lluita contra el canvi climàtic? És possible instaurar un model de turisme sostenible? Quines mesures de regulació ambiental lligades a la innovació tecnològica es treballen des de la Conselleria de Territori i Sostenibilitat? I el model urbanístic català, cap a on s’encamina? Respon a aquestes i d’altres qüestions Josep Rull, màxim responsable de la cartera del medi ambient de Catalunya.
Text: Redacció
Foto: Departament de Territori i Sostenibilitat
CANVI CLIMÀTIC
“L’agenda del Govern en aquesta matèria consisteix, principalment, en l’aplicació de la Llei de Canvi Climàtic, una vegada l’aprovi el Parlament de Catalunya, on el Govern la va presentar a principis d’aquesta legislatura. La Llei és una norma curta i sintètica que adopta les bases imprescindibles que es deriven de la legislació comunitària bàsica i segueix els mateixos principis que han orientat la política en matèria de clima fins ara: s’ha optat per un model que es basa en la incentivació i la complicitat, i no pas en l’obligació i el control. La Llei també fa una clara aposta per la participació i la transparència. Tot i la complexitat del canvi climàtic, és important tenir present que, tant pel que fa a les seves causes com també a la capacitat de fer front a les conseqüències, som davant d’un fenomen amb profundes arrels socials, que sovint queden emmascarades pels aspectes tecnològics. És el model de desenvolupament el que ha generat l’increment de la concentració de GEH a l’atmosfera i la capacitat de resiliència de les societats front els efectes del canvi climàtic vindrà molt determinada pels valors que siguin dominants en aquestes societats. Per tot això, la Llei opta per establir mecanismes de transferència d’informació, sense els quals difícilment es pot plantejar una participació real i efectiva.”
“Cal que les infraestructures portuàries s’adaptin a les previsions en matèria de canvi climàtic, a tot el règim de protecció, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.”
TURISME SOSTENIBLE I CREUERS
“El turisme sostenible és cabdal en un país que rep més de 30 milions de visitants l’any i aquesta és una xifra que creix any rere any. S’hi està treballant molt des de diferents perspectives, no només des del turisme de natura i activitats que semblen més properes al turisme verd, sinó a tot el sector globalment. Sovint també es fa indirectament, però de forma molt potent, en l’ambientalització dels establiments d’acollida, dels transports i desplaçaments, la millor gestió dels residus o la gestió sostenible del cicle de l’aigua, adaptat a l’estacionalitat.”
“Pel que fa al turisme de creuers i, en general a l’activitat del Port de Barcelona, actualment la seva contribució en la contaminació de la Zona de Protecció Especial de la conurbació de Barcelona (ZPE), formada per Barcelona i 39 municipis més de la seva aglomeració, és del 23% de les emissions de partícules en suspensió i el 14% de les emissions de NOX. Unes dades importants que posen de relleu l’activitat d’un dels principals ports de la Mediterrània. Ara bé, aquesta importància relativa de les emissions generades al port no es reflecteix en la mateixa proporció pel que fa a les immissions, és a dir, amb la contaminació que afecta els municipis de la ZPE, ja que bona part de les emissions portuàries són desplaçades cap al mar.”
“Quant a l’efecte de l’activitat dels creuers com l’Harmony of the seas, evidentment aquest impacte s’ha de reduir, però les emissions dels vaixells estan regulades per l’OMI (Organització Marítima Internacional). Amb tot, l’administració portuària pretén bonificar els vaixells més nets. Tota una altra línia és la gasificació dels vaixells. Actualment hi ha projectes de gasificació de creuers que podria tenir la base al Port de Barcelona, però encara s’han d’acabar de concretar.”
“El turisme sostenible és cabdal en un país que rep més de 30 milions de visitants l’any.”
INNOVACIÓ TECNOLÒGICA I MEDI AMBIENT
“Al Departament de Territori i Sostenibilitat treballem per implementar la Directiva d’Emissions Industrials (DEI). Aquesta directiva estableix l’obligació dels titulars de les instal·lacions incloses en el seu abast d’emprar les millors tècniques disponibles (MTD), i a l’autoritat competent de garantir el compliment dels nivells d’emissió associats a l’ús de les MTD establertes en les decisions publicades en virtut de les quals s’estableixen les conclusions per a diferents sectors. L’aplicació d’aquestes conclusions pot comportar la implantació d’algunes innovacions tecnològiques, especialment quan l’activitat opta per l’aplicació de les anomenades tècniques emergents. Aquestes tècniques innovadores per una activitat industrial poden aportar un grau més alt de protecció del medi ambient i uns estalvis de costos superiors als que s’obtindrien amb les MTD actuals, si es desenvolupen comercialment. A Catalunya tenim un parell d’exemples de proposta d’aplicació d’aquestes tècniques, en el sector siderúrgic i en el sector de refinatge de petroli.”
URBANISME
“Ara ens trobem en una època en què estem elaborant uns nous instruments i mecanismes que senten les bases del desenvolupament futur en el territori. Posem l’accent en la generació d’activitat econòmica de caire estratègic, mitjançant l’elaboració de plans directors urbanístics, dels quals ja hem pogut veure alguns exemples, com el del PDU del Parc de l’Alba o el PDU del Circuit Barcelona – Catalunya, que plantegen el desenvolupament d’actuacions vinculades a sectors econòmics avançats que poden generar alhora sinèrgies positives en el territori de l’entorn. I, per altra banda, estem impulsant una nova Llei de territori, que ha de permetre que l’acció urbanística i territorial s’alineï amb els paràmetres del país i del món que volem. Parlo d’integrar més fermament la sostenibilitat social, ambiental i econòmica en la presa de decisions territorials, de tenir un sistema territorial més eficient i competitiu o de mirar més cap a la regeneració dels teixits urbans existents. Aquest punt és important, perquè ciutats i viles han de viure en els propers temps una època de revitalització que permeti afrontar els reptes que ja tenim aquí: aconseguir que siguin més habitables, inclusives, generadores d’oportunitats, resilients i sostenibles.”
“Les ciutats i viles han de viure en els propers temps una època de revitalització que permeti afrontar els reptes que ja tenim aquí: aconseguir que siguin més habitables, inclusives, generadores d’oportunitats, resilients i sostenibles.”
NOU PLA DE PORTS
“El tràfic portuari pesquer presenta signes que evidencien un procés de canvi. Un significatiu descens de les captures de pesca fresca descarregades en els ports catalans ha motivat un procés integral de modernització de les llotges pesqueres, dirigit i coordinat per l’Administració portuària catalana per tal d’aportar valor al procés de comercialització i fomentar una gestió professionalitzada i adequada a l’interès del sector pesquer.”
“Respecte dels tràfics portuaris comercial i industrial, s’observa que el nombre total de passatgers i de mercaderies que han transitat pels ports catalans mostra un gir positiu i aquestes infraestructures portuàries es configuren com a instrument important en el desenvolupament econòmic del país, essent una aportació a l’economia productiva. Per tant, l’increment generalitzat de l’activitat econòmica als ports catalans ha portat aparellada una major presència de la iniciativa privada en aquestes infraestructures.”
“D’altra banda, en aquest període també s’han produït canvis de caràcter qualitatiu en els tràfics portuaris associats al vaixell, el passatge i la mercaderia. En efecte, les instal·lacions portuàries catalanes comencen a ser destí i base d’embarcacions d’esbarjo (superiots i megaiots) que exigeixen realitzar importants obres de remodelació en les nostres infraestructures portuàries per satisfer aquesta incipient demanda. Així mateix, els ports catalans comencen a ser un punt de referència al mercat internacional de creuers turístics. Aquesta nova modalitat de tràfic portuari reclama dotar els nostres ports d’estacions marítimes modernes i segures per donar un servei eficient als passatgers. I el transport de mercaderies també comença a deixar-se sentir als ports comercials, la qual cosa, sens dubte, ha de provocar noves necessitats d’espai per a les empreses del sector. Per tant, cal que les infraestructures portuàries s’adaptin a les previsions en matèria de canvi climàtic, a tot el règim de protecció, els transvasaments de sorres, els abocaments, el tractament dels residus o la prevenció de la contaminació atmosfèrica i acústica.”
RESIDUS I RECICLATGE
“Hi ha un context general, en línia amb Europa, pel qual hem de ser capaços de transformar el nostre esquema econòmic lineal en un esquema d’economia circular. El camp de la gestió de residus és una oportunitat de transformar la seva visió cap a recursos. Per exemple, els residus de la construcció i demolició tenen un alt potencial de valorització, de l’ordre del 80%.”
“Hem de ser capaços de transformar el nostre esquema econòmic lineal en un esquema d’economia circular.”
POLÍTIQUES DE GESTIÓ DE L’AIGUA
“Tot i que venim d’un any molt sec, gràcies a la gestió acurada de les reserves dels embassaments, a l’increment durant els primers mesos dels 2016 de la producció d’aigua dessalinitzada i, posteriorment, a les pluges del mes d’abril, la situació actual és de normalitat. Això vol dir que en condicions normals, i comptant que a la tardor plogui, tenim aigua per garantir les demandes d’abastament, de reg i d’altres usos. Tanmateix, en un país com el nostre en el qual els recursos hídrics són limitats, especialment a les conques internes, on resideix el 80% de la població però tan sols tenim el 40% de la disponibilitat d’aigua no ens podem permetre el luxe de malbaratar un recurs tan vital, i per això apliquem un model de gestió que es fonamenta en l’estalvi, la prevenció i la coordinació i l’entesa amb els diferents usuaris de l’aigua a través de les comissions de desembassament.”
“Precisament acabem de treure a informació pública el Pla especial de sequera, una eina essencial que volem que sigui coneguda i compartida pel territori i que millorarà molt la nostra capacitat de resposta davant d’una eventual sequera, evitant els problemes que es van patir durant la darrera (2008). El Pla estableix, amb molta anticipació i també de manera territorialitzada, els diferents escenaris i les mesures i actuacions que hauran de prendre cadascun dels diferents usuaris de l’aigua amb l’objectiu de garantir l’abastament a la població amb caràcter prioritari, així com la distribució dels recursos disponibles per atendre la resta d’usos.”
Per al conseller de Territori i Sostenibilitat, “el Pla Hidrològic de l’Ebre és nefast per als cabals ecològics i dolent per al delta de l’Ebre, per als regadius i per a l’economia catalana”. Per això, subratlla que el Govern està defensant el Delta a través d’un contenciós administratiu amb la justícia de l’Estat espanyol i, sobretot, a escala de la Unió Europea, i que des del seu departament “seguirem treballant de manera transversal i coordinada amb la resta d’institucions, els experts del món científic, de la recerca i la innovació, les entitats i resta d’agents territorials, per reclamar els cabals ecològics per l’Ebre i impulsar totes aquelles eines al nostre abast per minimitzar els riscos associats a la pèrdua de superfície i la salinització del Delta”.
Un ecosistema en perill
I és que, tal com explica Rull, “el delta de l’Ebre és sense dubte un dels ecosistemes més valuosos de Catalunya, amb un índex de biodiversitat més elevat i alhora més fràgil i vulnerable a la petjada humana i als escenaris d’impacte del canvi climàtic. Aquest ecosistema tan fràgil està amenaçat tenint en compte que en el transcurs d’aquest segle es preveu que el 45% de la seva superfície quedi per sota del nivell del mar. Aquest fet es deu principalment a l’enfonsament natural de la plana deltaica, que s’està agreujant per la retenció de sediment en els embassaments, i per la pujada del nivell del mar a causa del canvi climàtic. El transport de sediments a mar és font de nutrients i riquesa per a la pesca i el manteniment de les zones protegides i les aus (Reserva Natural de les Illes Columbretes). Aquest és un element que des de la Generalitat s’ha demanat que es tingui en consideració en el Pla Hidrològic de l’Ebre que l’Estat va aprovar a inicis d’aquest any, però que malauradament no ens ha fet cas.”
