Considerada com la setena personalitat més influent del món en el sector financer segons l’agència Bloomberg, el recorregut de Margrethe Vestager (Glostrup, Dinamarca, 1968) en el món de la política va ser meteòric: amb 21 anys va ingressar en el partit liberal del seu país i als 30 ja era ministra d’Educació. La comissària europea de Competència és una política diferent. Ella sola atén els periodistes, als qui serveix personalment el te. El seu despatx està ple d’obres d’art. A tall d’exemple, l’escultura d’una menina de Velázquez, record del seu primer viatge a Madrid com a comissària. Per acabar, dos apunts: li agrada teixir elefants per relaxar-se i va inspirar la protagonista de la sèrie política Borgen.
Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
Ja fa dos anys que va prendre possessió del càrrec com a comissària de Competència. Quin és el balanç que en fa?
Sobretot molta feina, perquè han estat dos anys de treball amb els meus companys no només per complir amb el programa de la Comissió, sinó també per fer front a les diverses crisis amb què ha topat Europa durant aquest període. Especialment rellevant ha estat la crisi dels refugiats. Però també cal destacar la votació sobre el Brexit o les conseqüències de la crisi financera i de deute sobirà. Així que ens hem trobat davant d’una doble tessitura: haver de complir amb un programa determinat, perquè és la nostra missió, però alhora hem hagut d’enfrontar-nos a diversos problemes afegits. Mai no pots escollir les teves crisis, però sí que és responsabilitat teva fer alguna cosa per afrontar-les.
I com a responsable de les investigacions que sobre Google està duent a terme la Comissió Europea en tres casos diferents per abús de posició dominant, ja ha rebut tota la informació que va demanar a l’empresa?
No encara perquè aquesta mena d’investigacions requereixen el seu temps. Ens ha passat en els tres casos oberts contra Google, i això malgrat ser lleugerament diferents entre sí. En el primer cas [obert formalment el 2015], per exemple, vam començar a investigar i vam trobar noves proves contra l’empresa, i per això encara estem esperant resposta. Quant als expedients que afecten la publicitat on-line [obert el juliol del 2016] i el sistema operatiu Android [obert l’abril del 2016], Google ens ha demanat més temps per preparar tota la informació necessària, així que encara esperem.
“No pots escollir les teves crisis, però és responsabilitat teva fer alguna cosa per afrontar-les”
Arran d’aquestes investigacions, han pogut determinar si la multinacional nord-americana segueix alguna pauta?
Podríem dir que una pauta que s’observa en els tres casos és la següent: Google intenta arribar a ser dominant en el mercat, i quan ho aconsegueix després tracta de mantenir-se, utilitzant Android, les cerques i el mercat de la publicitat per enfortir el seu posicionament de mercat. En tots els casos veiem aquest mateix objectiu.
Pel que fa a Apple (un altre dels gegants sota el punt de mira de la seva cartera), al juliol la Comissió Europea va anunciar que haurà de pagar 13.000 milions d’euros a Irlanda en concepte d’impostos no retribuïts. El cas establirà un precedent?
Tots els casos estableixen un precedent. La peculiaritat del cas d’Apple és que el volum d’impostos sense pagar era amplíssim, reflex de la gran empresa que és. Però la metodologia de com feien ús dels tax rulings [acords fiscals avançats entre empreses i governs] és igual d’interessant que en els casos de Starbucks i Fiat.
Justament després de prendre aquesta decisió vostè va viatjar als Estats Units. Ha tranquil·litzat ja al Departament del Tresor després de les crítiques que va rebre?
No sé si realment això és possible. Però una de les principals coses que els vam dir va ser: “Ens prenem seriosament les seves preocupacions”. És veritat que hi ha diverses explicacions a les crítiques: hi ha diferències entre el sistema nord-americà i l’europeu. Els Estats Units tenen experiència a l’hora d’investigar casos d’antimonopoli i fusions empresarials des de fa molt de temps. Però, en canvi, no investiguen les ajudes d’Estat. Entenc que quan un país té una cultura i un sistema oposats ens preguntin: “Però, què esteu fent?”. Part de la meva feina ha estat transmetre’ls que ells tenen una forma de fer les coses i nosaltres, una altra.
Vostè sovint recorda que els tax rulings no són il·legals. Però no és el fet que existeixin allò que permet que les empreses evadeixin impostos?
En part estic d’acord en això. Però a vegades sí que són necessaris. Per exemple, un hòlding pot estar dividit en diferents països amb els quals es relaciona a través de transaccions financeres. És totalment legítim. Els tax rulings ajuden a evitar que una companyia d’un hòlding compri un producte molt barat i el vengui molt car; allò que fan és dir a les companyies quins preus han d’aplicar als seus productes a cada país i assegurar la lliure competència. Tenim una legislació que ens diu que hi ha raons totalment legítimes per utilitzar els tax rulings. Ara bé, quan s’usen per reduir el pagament d’impostos, en lloc d’aproximar els preus d’un producte en el mercat, llavors sí que és un problema.
Quants casos de tax rulings estan estudiant actualment?
Actualment, tenim entre mans 1.000 tax rulings. Però no significa que es converteixin en 1.000 casos per investigar. Perquè, com he dit, molts tax rulings són perfectament legals i pot no haver-hi cap problema. Hem vist casos de transferència de preus en els quals no s’ha comès cap il·legalitat, però hi ha d’altres que comencem a investigar a on sí que hi veiem problemes. Ara mateix, tenim formalment oberts tres casos: McDonald’s, Amazon i GDF Suez a Luxemburg.
Quan va entrar com a comissària, va demanar un temps prudencial per poder estudiar bé tota la cartera. Va intentar allunyar-se de la feina feta anteriorment pel seu predecessor, Joaquín Almunia?
Mai no ha estat aquesta la idea. Fa molts anys, quan vaig agafar el lideratge del meu partit, tothom em preguntava: “De quina manera seràs diferent respecte de Marianne Jelved (la meva predecessora)?”. Però, saps què? Jo l’admirava i el meu objectiu no consistia a diferenciar-me d’ella, així que em vaig involucrar al màxim per fer la meva feina el millor possible. I això mateix he intentat fer aquí. No tinc cap crítica envers el meu predecessor, al contrari, va fer moltes coses. Només intento treballar de la forma més eficaç, oberta, accessible i transparent possible per garantir que puguem servir a 500 milions d’europeus.
Llegeix també: Els tax rulings, en el punt de mira de Brussel·les