Des que el 1972 durant la Primera Conferència de la Nacions Unides sobre el Medi Humà s’assenyalés la necessitat de combinar el desenvolupament econòmic i la sostenibilitat ambiental, aquesta premissa s’ha convertit en un repte que encara està lluny de transformar-se en una realitat. A La Era del Desarrollo Sostenible (Deusto, 2015), Jeffrey Sachs analitza el costat fosc de la nova era de la informació o, en altres paraules, els efectes negatius que pugui causar (i causa) en el medi ambient a nivell global.
Text: Alfonso Cebrián. Doctor en Ciències Econòmiques.
Els canvis es produeixen a tota velocitat, a la mateixa vegada que apareixen noves oportunitats, reptes i riscos. Per assolir els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) serà necessari trobar la forma d’atallar aquests reptes i desenvolupar noves formes de governança global. Els objectius principals que exposa l’autor de La Era del Desarrollo Sostenible, Jeffrey Sachs, apunten a l’eradicació de la pobresa extrema i la protecció del planeta dels efectes que produeixen les nostres pròpies accions. Per això, en aquesta nova era, necessitem nous líders compromesos i creatius.
Desenvolupament sostenible: què és i com s’aconsegueix?
Tal com el defineix l’autor, el desenvolupament sostenible és una forma d’entendre el món com una interacció complexa entre sistemes econòmics, socials, ambientals i polítics: l’economia global que arriba a tots els racons del món; les interaccions socials que, segons l’autor, estan relacionades amb la confiança, l’ètica, la desigualtat i les xarxes comunitàries –entre les que incloem les noves comunitats socials en línia impulsades per les TIC–; els sistemes complexos de la Terra, com el clima o els ecosistemes, i també la governança, en la qual incloem el comportament dels governs i de les empreses. No obstant això, en aquest món interconnectat hi ha una sèrie de problemes pel que fa a la distribució del benestar com són la pobresa extrema, la desigualtat, la mobilitat social, la discriminació i la cohesió social.
“Una bona societat no és únicament una societat econòmicament pròspera, sinó que ha de ser també socialment inclusiva, ambientalment sostenible i ben governada”. Aquesta és la definició de treball dels objectius normatius del desenvolupament sostenible emprada per l’autor en l’obra, i és, també, l’enfocament dels Objectius de Desenvolupament Sostenible adoptats pels estats membres de l’ONU. Per assolir aquest desenvolupament sostenible ha de produir-se la convergència de tres objectius: creixement econòmic, inclusió social i sostenibilitat ambiental. A més a més, caldrà la implicació total de tots els sectors de la societat i una forta inversió.
Per assolir el desenvolupament sostenible ha de produir-se la convergència de tres objectius: creixement econòmic, inclusió social i sostenibilitat ambiental. A més a més, serà necessària la implicació total de tots els sectors de la societat i una forta inversió
Prioritats que es mantenen
Després de la Cimera de Rio+20 es va crear una nova xarxa global per a la resolució de problemes relacionats amb el desenvolupament sostenible que es va denominar Xarxa de Solucions de Desenvolupament Sostenible (SDSN). La creació d’aquesta xarxa es va veure impulsada per la necessitat d’establir uns nous objectius, i una nova motivació i voluntat política en una era on l’atenció s’ha de posar en la resolució de problemes en les diferents dimensions del desenvolupament sostenible.
La llista d’Objectius de Desenvolupament Sostenible recomanats per la SDSN s’obre amb l’eradicació de la pobresa extrema i de la fam. Ja que la humanitat està començant a pressionar sobre els límits del planeta a conseqüència de la pròpia acció humana serà imprescindible aconseguir el desenvolupament sempre dins d’aquests límits planetaris. L’objectiu educatiu consistirà a garantir un aprenentatge efectiu amb el desenvolupament d’un ensenyament primari universal. Una de les dimensions bàsiques sobre les que es recolza el desenvolupament sostenible és l’equitat, de manera que assolir la igualtat de gènere, la inclusió social i els drets humans per a tots serà una condició necessària. No menys important serà aconseguir la salut i el benestar a totes les edats. La implantació d’una agricultura sostenible i la sostenibilitat del subministrament alimentari tindran una importància central.
Totes les ciutats tendiran a ser socialment inclusives, econòmicament productives i ambientalment sostenibles, a banda de segures i resistents al canvi climàtic. A nivell mediambiental, caldrà frenar el canvi climàtic i garantir la biodiversitat de l’ecosistema. Finalment, serà imprescindible comptar amb líders compromesos amb la transparència, la responsabilitat, l’accés a la informació, la participació i la fi dels paradisos fiscals i la corrupció. Hem de pensar en una transformació de la governança del desenvolupament sostenible.
Es tracta de trobar principis de govern com ara la responsabilitat, la transparència, la participació i, sobretot, el compromís amb el desenvolupament sostenible. L’esperança i la confiança són les grans cartes que tenim per poder assolir el desenvolupament sostenible: el repte més gran i complex al qual s’ha enfrontat mai l’home al llarg de la seva existència.
Una de les dimensions bàsiques sobre les que es recolza el desenvolupament sostenible és l’equitat, de manera que assolir la igualtat de gènere, la inclusió social i els drets humans per a tots serà una condició necessària
Considerat com un dels grans economistes de la globalització i definit per la revista Time com una de les 100 persones més influents del món, Jeffrey Sachs (Detroit, EUA, 1954) és el director del Projecte del Mil·lenni i ha estat assessor especial del secretari general de Nacions Unides, Ban Ki-moon, sobre els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni, acords internacionals per a reduir la pobresa extrema, la fam i les malalties al món.
Ferm defensor de cancel·lar el deute als països pobres, Sachs és especialista en situacions de crisis econòmiques greus. Ha treballat com a assessor de diversos governs de Llatinoamèrica, Europa de l’Est, Àsia i Àfrica, i col·labora amb agències internacionals (Banc Mundial, Fons Monetari). The New York Times el va nomenar “probablement l’economista més important del món”, i el 1997, Le Nouvel Observateur, “un dels 50 líders més importants de la globalització”. Sachs col·labora habitualment amb The New York Times, el Financial Times de Londres i The Economist.
