Hi havia una vegada, quan els mercats emergents estaven de moda i eren el sabor del mes, tots els negocis hi volien tenir presència i comptaven amb el seu propi pla de desenvolupament. Els mercats emergents es van convertir, així, en, bàsicament, una destinació d’inversió atractiva per a les empreses multinacionals a la recerca de creixement.
ROBERT SALOMON. Professor de Management Internacional a NYU Stern School of Business.
No és sorprenent, doncs, que els diners ràpidament els inundessin. Segons la Conferència de les Nacions Unides sobre Comerç i Desenvolupament (UNCTAD), l’any 2013 la inversió de firmes estrangeres a mercats emergents com el Brasil, Rússia,l’ Índia i la Xina va arribar als 706.000 milions de dòlars. I aquell mateix any, per primera vegada a la història, la inversió estrangera en els mercats emergents va representar més de la meitat de la inversió estrangera directa total del món.
Per descomptat, els contes de fades estan confeccionats a base de ficció i fantasia. I el conte de fades dels mercats emergents no és gaire diferent en aquest sentit. Tot i que les economies emergents (com el Brasil, Rússia, l’Índia i la Xina) capturen la nostra imaginació amb el seu potencial, per desgràcia, aquest potencial no sempre es tradueix en beneficis.
Fer negocis en els mercats emergents és una activitat plena de riscos. Els inversors dels països desenvolupats han de lidiar amb institucions subdesenvolupades, i lluitar per adaptar-se a les seves realitats culturals, polítiques i econòmiques. I així, en el seu esforç per conquerir terres llunyanes, les empreses de països desenvolupats sovint es topen amb més problemes que no pas guanys. Despertant a aquesta realitat, ara estem començant a observar un èxode dels mercats emergents. Des del pic d’inversió registrat l’any 2013, les empreses dels països desenvolupats han començat a allunyar-se’n, renunciant, en conseqüència, a les seves inversions fallides.