El món es mou massa de pressa i cada vegada a més velocitat. Això no és nou, però sí que ho és com podem enfocar el llançament de nous negocis en un context amb tants canvis i en el qual les eines, habilitats i processos que fèiem servir comencen a no tenir tanta efectivitat.
NÉSTOR GUERRA. Emprenedor, mentor i professor d’Emprenedoria d’EOI.
Avui sabem que la clau d’un negoci no consisteix tant a tenir un pla que predigui com serà el futur del nostre producte –futur que, en un context d’alta incertesa, és incert per definició-, com a sortir ràpid a validar els nostres supòsits amb clients i anar adaptant-nos en funció d’allò après en aquestes iteracions. El que ve a denominar-se com a pivotatge. Avui sabem del cert que cap pla de negoci no sobreviu al primer client.
Així, els negocis innovadors no es basen tant en un bon pla com en un aprenentatge validat, en l’experimentació científica i la iteració amb els clients. D’aquesta manera les empreses emergents poden dissenyar productes per cobrir la demanda d’aquests, sense necessitat de grans quantitats de finançament inicial. Això és, en essència, el que ve a denominar-se avui dia Lean Start-up.
Però si analitzem bé els fonaments del Lean Start-up, ens adonem que es basa en una cosa tan estesa i coneguda com és el mètode científic: identifiquem les hipòtesis del model, dissenyem experiments per validar aquests supòsits, obtenim comportaments i amb el resultat traiem lliçons apreses per pivotar en el model o seguir el procés de validació.
És fascinant com en els últims anys hem pogut aprendre tant. L’aplicació del mètode científic no és quelcom de nou per a la humanitat, però sí que ho ha estat per a les start-ups. El que és increïble és que han estat elles mateixes les que han descobert això ràpidament usant la lògica dels científics: l’adaptabilitat.