Molts professionals entre els 50 i els 65 anys compten amb vitalitat per seguir treballant però perceben l’ocàs de la seva carrera com quelcom incomprensible. Aconseguir que l’experiència d’aquest segment fos aprofitada pel teixit socioeconòmic elevaria no només la seva autoestima, sinó també la competitivitat i els ingressos propis i de sistemes públics associats (pensions, fiscals, etc.).
ANGEL SAN SEGUNDO HAERING. Assessor d’start-ups, business angel i professor associat de diverses escoles de negoci.
Els majors de 50 responen a un doble estereotip: cost salarial alt i resistència al canvi, sobretot al de naturalesa tecnològica. Per això, són els primers candidats a abandonar una empresa en transformació digital. No obstant això, han viscut altres canvis en la seva carrera, són bons prenent decisions, saben gestionar la incertesa i fan més productius amb la seva experiència els més inexperts, per la qual cosa retenir-los a mitjà termini és positiu si es fan servir mesures de readaptació al nou entorn. A curt termini, i sense una visió de conjunt de la productivitat, molt possiblement sigui negatiu.
A més, si s’actua creant riquesa basada en el coneixement a través del creixement i/o l’optimització de l’activitat productiva, recuperar laboralment el col·lectiu 50+ no ha d’anul·lar oportunitats d’ocupació als joves.
Sortosament, i malgrat que culturalment sembla assumit per tots els agents socials que la fita d’aquests professionals és aconseguir unes bones condicions de jubilació, es perceben senyals de canvi per a aquells que vulguin mantenir una vida professional activa com és l’acceptació social de l’autoocupació. I és clar que un nou marc legislatiu ajudaria però, no ens enganyem, els punts essencials són un canvi d’actituds i posar en contacte els qui demanen i ofereixen assessorament, amb l’avantatge que, si es disposa d’una bona taxonomia de coneixements, la tasca està resolta tècnicament (si bé l’Administració hauria d’assumir les inversions d’arrencada per poder aplicar aquest enfocament).
