En entorns cada vegada més canviants i dinàmics com els que enfrontem actualment, la tasca del directiu ha anat evolucionant. No podem desenvolupar estratègies empresarials al segle XXI amb organitzacions i estils de direcció del segle XX.
JAUME LLOPIS. Professor d’Estratègia d’IESE Business School.
Hi ha poca literatura científica sobre allò que ha de fer un alt directiu. I és que tant es pot ser un excel·lent directiu amb un estil de direcció com amb un altre de totalment oposat.
A l’IESE hem fet una investigació amb més de 250 directius per conèixer quines són les seves prioritats, com dirigeixen, i com distribueixen el seu temps i la seva agenda. I hem identificat tres característiques comunes dels bons directius, i una quarta que funciona com un paraigua que les engloba.
1. Futur: el directiu ha de tenir una visió de futur, comunicar adequadament i comprometre tota l’organització envers aquesta direcció. Tots volen saber cap es dirigeix l’economia, el sector, els canals de distribució, els hàbits de consum. Les empreses amb molt d’èxit, com ara Apple o Zara, són capaces de crear el futur. El bon directiu decideix en quins negocis vol estar i en quins altres no, adaptant-se contínuament a l’entorn, innovant i coneixent les necessitats futures dels seus clients. Emprendre, renovar, desenvolupar competències són característiques que formen part del seu estil de direcció.
2. Adequar constantment el model de negoci: el directiu ha d’assegurar que l’empresa desenvolupa el model de negoci adequat per adaptar-se contínuament a les necessitats futures dels seus clients. Així, la seva estratègia passa per la recerca constant de la diferenciació i l’enfocament en el posicionament en el mercat, en la qualitat, en la innovació i en la internacionalització. Una estratègia que ha de comunicar a tots els nivells, ja que si no és ben comunicada, acceptada, i compta amb el compromís de tota l’organització no tindrà una bona implantació.
3. Persones: tots els bons directius dediquen el 30/40% del seu temps a identificar el talent, contractar-lo, motivar-lo i incentivar-lo, ideant plans de carrera. Conèixer, desenvolupar i potenciar les persones forma part del seu estil de direcció. Perquè dirigir organitzacions és dirigir persones, tenint en compte que són el centre de tota activitat humana.
4. Estratègia institucional: o quan, en lloc d’una planificació estratègica detallada, es tracen les grans línies d’allò que es pretén fer: propòsit de l’empresa, objectius institucionals, regles de funcionament, i valors i cultura a compartir per part de tots els membres de l’organització.
Sigui quin sigui el seu estil de direcció, tots els bons directius tenen una cosa en comú. I és que volen, gaudeixen i viuen amb passió la seva tasca en l’alta direcció. I tots practiquen el management by walking around.
