Uber, Airbnb, Wallapop o Bla Bla Car. Totes elles tenen un nexe en comú: són plataformes d’economia col·laborativa. Fenomen relativament recent, ha nascut gràcies a la irrupció de les noves tecnologies i les startups, i permet que usuaris i empreses estiguin en contacte, oferint els seus serveis com a intermediaris. Amb tot, la legislació no és clara, i tot i que la Comissió Europea ha publicat directrius per ajudar als estats membres, els seus detractors les temen perquè afirmen que suposen una competència deslleial pel sector; els que hi estan a favor, en canvi, les consideren meres intermediàries.
Text: Esther Herrera
El Tribunal de Justícia de la UE actualment està dirimint un cas sobre Uber a Barcelona: és un servei de transport privat o són intermediaris entre conductors i clients? Aquesta és una de les preguntes que han de respondre els jutges en els propers mesos. La irrupció de les noves tecnologies ha permès de copsar noves necessitats dels usuaris: segons l’últim Eurobaròmetre, un de cada cinc europeus va utilitzar alguna vegada una plataforma d’economia col·laborativa l’any 2015, una tendència que ha anat a l’alça. El 33% assegura que ho fa perquè són més barates que el serveis tradicionals i el 25% perquè obté nous serveis que fins ara no havia pogut tenir.
Davant d’aquesta irrupció, Brussel·les va publicar ara fa un any una guia amb l’objectiu que ajudés els països a vigilar més estretament la seva convivència amb aquest nou tipus de plataformes. Una de les qüestions que més preocupa és la fiscalitat. En aquest sentit, la Comissió Europea és rotunda: “Han de pagar impostos.” I adverteixen que aquestes empreses han de seguir les mateixes normes que qualsevol altra companyia. Amb tot, l’Executiu comunitari admet que la regulació és “complexa”, i tot i que dóna suport a aquestes noves plataformes, considera que tot s’ha d’analitzar cas per cas.
També és clara la seva posició a favor dels consumidors: si no vulneren els seus drets i actuen de forma legal, les empreses d’economia col·laborativa poden donar un gran impuls al creixement dels països. “El proper unicorn (startup tecnològica amb un valor superior als 1.000 milions de dòlars) podria venir de l’economia col·laborativa”, ha assegurat el vicepresident d’Ocupació i Creixement, Jyrki Katainen. De fet, Airbnb ja rep aquesta consideració.
Beneficis per als consumidors?
“L’economia col·laborativa ha aportat molts avantatges per als consumidors: preus baixos, una major diferenciació del producte i innovació”, raona Guillermo Beltrà, cap d’Afers Econòmics i Legals de la Organització Europea de Consumidors. Amb tot, l’expert adverteix que “la seva entrada només és positiva sempre que la competència sigui lleial”, és a dir, quan es protegeixi els consumidors per evitar abusos. Per tant, han d’estar subjectes a les mateixes normes que qualsevol altra empresa.
En aquest sentit, cada cop més estats membres han prohibit algunes d’aquestes plataformes. A Brussel·les, Berlin o Barcelona Uber ja no es pot utilitzar; ara existeix UberX, un servei més car que el tradicional per evitar el que es considera competència deslleial per part dels taxis de les ciutats. A la capital alemanya també vigilen de prop a Airbnb: des del maig, les autoritats berlineses animen els veïns a denunciar si creuen que un pis està sent llogat per la plataforma.
Altres ciutats, com Nova York, també han vist el seu mercat hoteler afectat per la irrupció de les plataformes d’allotjament. A finals del 2015, a causa d’Airbnb, el sector va registrar una davallada històrica. Després que la plataforma es veiés amenaçada a la ciutat, s’ha compromès a pagar impostos que poden rondar els 90 milions de dòlars l’any.
Segons la Comissió Europea, si no vulneren els drets dels consumidors i actuen de forma legal, les empreses d’economia col·laborativa poden donar un gran impuls al creixement dels països
Cap a una regulació
Aquesta tendència de regulació acabarà per imposar-se, segons un informe del Centre d’Estudis de Política Europea que considera que les “intervencions” de les autoritats han de limitar-se al màxim, ja que, finalment, les plataformes d’economia col·laborativa hauran d’acceptar les regles del mercat. I és que si no s’arriba a un acord i els governs opten per la prohibició de les plataformes, en la seva opinió això serà “contraproduent” i afectarà a l’economia.
Llegeix també: Entrevista a Jyrki Katainen, vicepresident de la Comissió Europea per a l’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat
