Jyrki Katainen (Siilinjärvi, 1971) és el vicepresident de la Comissió Europea per a l’Ocupació, Creixement, Inversió i Competitivitat. Vinculat des de molt jove a la política, va ser primer ministre de Finlàndia. Ara és l’encarregat d’un dels projectes estrella de l’Executiu comunitari: el Pla d’Inversió per a Europa (Pla Juncker). Durant tot un any va viatjar per tots els punts cardinals de la UE per explicar com recuperar la inversió perduda durant la crisi econòmica.
Text: Esther Herrera. Brussel·les
Fotos: Comissió Europea
El Pla Juncker està atraient la inversió que esperava?
Tant el Fons Europeu d’Inversions Estratègiques (EFSI, en les seves sigles en anglès) com els fons estructurals estan complint el seu rol. En termes generals, amb el Pla s’han invertit 30.000 milions d’euros en projectes, i esperem mobilitzar al voltant de 164.000 milions d’euros en inversió real. Això significa que, de moment, ja hem complert el 52% del nostre objectiu de mobilitzar 315.000 milions d’euros d’inversió. Podem dir que estem aconseguint els nostres objectius, però encara queda feina per fer.
El Tribunal de Comptes de la UE va redactar un informe on posava en dubte el “valor afegit” del Pla. Han seguit les seves recomanacions?
Hi ha hagut quatre informes diferents: un d’ells, del Tribunal de Comptes; i tres d’altres que sí que constaten el seu valor afegit. Per tant, l’opinió del Tribunal de Comptes difereix dels altres tres. En qualsevol cas, ens prenem seriosament les seves crítiques, i no només aquestes, sinó totes. I aquesta és una de les raons per les quals volem canviar els criteris d’elegibilitat de l’EFSI. Volem assegurar-nos que no finançarem carreteres, per exemple, a Alemanya, perquè difícilment seria rendible. El valor afegit és el valor fonamental de l’EFSI.
“L’economia col·laborativa tracta d’augmentar la productivitat, crear un valor afegit i llocs de treball.”
L’economia de la UE està creixent de forma més lenta que la dels Estats Units. Està encaminada ja la recuperació?
El creixement econòmic l’any passat va ser de l’1,7% a la UE. La nostra inflació del desembre del 2016 va ser de l’1,8% en línia amb el que aspira el BCE. La taxa d’atur ha arribat als nivells més baixos des del 2009. I una de les raons d’això és l’aplicació de reformes estructurals en els estats membres. Les reformes, tot i que sovint han estat políticament doloroses, estan donant els seus fruits. Amb tot, el fet que la recuperació arribés abans als Estats Units es deu al fet que nosaltres som 28 països diferents amb les seves pròpies polítiques econòmiques; i els Estats Units n’és només un.
Molts estats membres no donen suport a l’economia col·laborativa. Com es poden integrar aquestes plataformes en les nostres economies?
La Comissió va publicar una guia per assessorar els estats membres. Des de llavors, he observat una actitud més neutra dels estats; perquè al principi la seva reacció va ser de malestar. Tanmateix, entenc que la legislació dels estats pugui prohibir aquest tipus de plataformes, ho entenc, tot i que no crec que sigui correcte. La qüestió és quan canviaran els estats membres el marc regulatori, perquè el món està canviant. Fa cent anys les persones es desplaçaven sobretot amb cavalls i hi havia molt pocs cotxes. Puc imaginar-me que llavors també hi havia una regulació, però el sector del transport va haver d’acceptar els automòbils. Per això recomano als estats membres que analitzin el seu marc regulatori des d’aquesta perspectiva i deixin entrar nous models de negoci. Es tracta d’augmentar la productivitat, crear un valor afegit i llocs de treball.
“Entenc la situació d’algunes ciutats amb molt de turisme, com Barcelona, on les plataformes que ofereixen allotjament poden distorsionar el sector, i entenc que això s’ha de regular. Però el que la Comissió Europea vol és evitar que s’hagin de prohibir aquests nous models de negoci.”
Necessiten més temps?
Sí, més temps, però també experiències positives. Entenc la situació d’algunes ciutats amb molt de turisme, com Barcelona, on les plataformes que ofereixen allotjament poden distorsionar el sector, i entenc que això s’ha de regular. Però el que la Comissió Europea vol és evitar que s’hagin de prohibir aquests nous models de negoci. Per exemple, en alguns països s’apliquen límits d’un màxim de 90 dies per poder llogar casa teva, això és una bona iniciativa. Però és veritat que és molt difícil regular a nivell europeu perquè cada situació és diferent: la realitat és diferent en un petit poble de Finlàndia que a Barcelona, així que la mateixa regulació no funciona en tots els casos.
Cada cop està tenint més importància l’economia circular. Tenen contactes amb la Xina, un dels països que més hi aposta?
El comissari Karmenu Vella [Medi Ambient] va viatjar a la Xina fa uns mesos i uns dels principals temes que hi va discutir va ser sobre l’economia circular, i jo colidero un diàleg d’alt nivell amb el vice-primer ministre xinès. Estem molt satisfets que la Xina estigui tan interessada en aquest sector, perquè a la Comissió Europea pensem que serà la propera gran tendència en l’economia de mercat a nivell global.
“Estem molt satisfets que la Xina estigui tan interessada en aquest sector [l’economia circular], perquè a la Comissió Europea pensem que serà la propera gran tendència en l’economia de mercat a nivell global.”
La nova administració Trump ha anunciat una nova etapa a favor del proteccionisme. Els preocupa quin pot ser el seu impacte a la UE?
Ara és difícil de preveure com canviaran les polítiques dels Estats Units. Per tant, és encara més difícil de saber l’impacte d’aquestes a mitjà-llarg termini. Però sí que podem dir que el proteccionisme mai no afavoreix el creixement de l’economia, ni la creació de llocs de treball a mitjà termini; pot tenir un impacte positiu al principi, però a la llarga és devastador per a l’ocupació. Per aquesta raó, la Comissió Europea ha dit clarament que la UE es posiciona a favor del lliure comerç i per això estem negociant actualment acords amb 20 països. És curiós perquè abans de començar a sentir a parlar de les idees sobre el proteccionisme des dels Estats Units, molts líders europeus es mostraven reticents als acords de lliure comerç. Però ara que el president Trump s’hi ha posicionat en contra, molts líders d’Europa i d’arreu han sortit a defensar-los.
És, potser, el moment d’acostar-se a d’altres països?
Els Estats Units són molt importants per a la UE i la UE és important per als Estats Units. La relació transatlàntica és fonamental en la nostra política exterior i també en l’economia, no hi ha cap dubte d’això. Però, alhora, apostem també per crear lligams amb d’altres països, perquè com va dir l’Alta Representant [Federica] Mogherini: “Tenim més experiència a fer caure els murs que no pas a construir-los.” I aquesta és la nostra política. La nostra intenció és crear aliances a tot arreu, allà on els països vulguin donar suport al multilateralisme. Les normes que van portar a la globalització són les mateixes que els Estats Units han promogut durant anys, i ara són més necessàries que mai. Està en el nostre interès, però també en el dels altres; perquè no volem donar suport a l’unilateralisme enlloc.
“És curiós perquè abans de començar a sentir a parlar de les idees sobre el proteccionsime des dels Estats Units, molts líders europeus es mostraven reticents als acords de lliure comerç. Però ara que el president Trump s’hi ha posicionat en contra, molts líders d’Europa i d’arreu han sortit a defensar-lo.”
En una Europa de policrisi, encara som a temps de superar-les?
Tenim molts reptes que provenen tant de fora com de dins. De fora: la incertesa provinent dels Estats Units, sense saber quin impacte tindrà en l’economia o en la política exterior; el terrorisme; la inestabilitat de països veïns; o Rússia, que és imprevisible. Tot això té un impacte negatiu a Europa i hem d’afrontar-ho, però no tot està a les nostres mans. I, d’altra banda, també tenim problemes interns: l’augment del populisme en alguns països o el Brexit. Estic segur que podem fer front a tots ells, però no és correcte de pensar que totes aquestes contrarietats no existirien sense la UE. Necessitem governs que expliquin la seva visió d’Europa, no dic que es glorifiqui, sinó des d’un punt de vista pragmàtic. Seria raonable que els líders i ciutadans hi donessin suport, perquè ells també són responsables d’Europa.
Llegeix també: Els límits de l’economia col·laborativa a Europa
