HP va sorgir el novembre del 2015, fruit de la divisió de la mítica IT company Hewlett-Packard en dues societats independents. Per conèixer de primera mà quines conseqüències ha comportat aquesta decisió i com afectarà els mètodes de producció i fabricació el llançament de la seva tecnologia d’impressió 3D, parlem amb el vicepresident i director general del negoci d’HP 3D Multi Jet Fusion, Ramon Pastor.
Text: Emma Bouisset
Fotos: HP
Ha passat gairebé un any i mig des de l’escissió d’HP de Hewlett-Packard. Quin balanç en fan?
La veritat és que va ser una decisió molt meditada i difícil, perquè quan tens una companyia de més de 100 bilions de dòlars i la divideixes en dos ha de ser per una molt bona raó. Però un any i mig després, i veient-ne els resultats, ha estat molt positiu per a HP perquè ens ha permès donar un missatge molt més clar al nostre accionariat. Som una companyia més petita, més àgil i molt més focalitzada. Amb tres línies de producte (PC, impressió 2D i 3D), ara el focus de l’equip de lideratge és el mateix des del matí fins a la nit: només pensem en PC i en impressores. I tot aquest cash que generem, que abans s’utilitzava per expandir la companyia en àrees d’IT d’empresa (que és on s’ha quedat Hewlett Packard Enterprise), ara ho reinvertim en innovació. De fet, la impressió 3D ha sortit d’aquesta reinversió del cash que generem en R+D.
Cap inconvenient, doncs? Ho menciono pel fet que ha estat la separació més gran d’una corporació…
D’inconvenients, bé, doncs, com sempre, tot el tema de negociació amb proveïdors, el cost de components que tenim o el nostre portfoli que, és clar, s’ha vist reduït. Però si compares els riscos i els beneficis, al final, seguim sent l’empresa número u en impressió, amb la qual cosa, seguim tenint un avantatge, en volum, molt important respecte dels nostres competidors. I en PC, el mateix: mantenim la nostra posició de lideratge en volum, fet pel qual podem oferir als nostres clients equips a un cost molt menor. Seguim mantenint les nostres fortaleses i tornaríem a prendre la mateixa decisió.
“El nou paradigma està fet per a petites empreses que poden tornar a ser competitives produint aquí, a Espanya.”
Parlant de fortaleses, el desembre del 2016 van llançar l’HP Jet Fusion 3D, la seva primera impressora 3D, una tecnologia que promet ser tota una revolució per a la indústria. Què n’esperen aconseguir?
A curt termini, situar-nos en aquest mercat i transformar la manera com la gent fa prototips i comença a produir. Però això només és el principi. La nostra visió és transformar la forma com avui dia es produeix (en massa, productes genèrics, producció centralitzada) a una forma diferent de produir (producció personalitzada, sota demanda, distribuïda). Volem tornar a portar les fàbriques a Europa i als Estats Units, tornar a localitzar i produir molt a prop d’on hi ha la demanda i només allò que es necessita. Aconseguir, per tant, una producció molt més equilibrada i molt més ecològica. Volem transformar la indústria del manufacturing, una indústria enorme de 12 trilions de dòlars. Val la pena.
I per què ara? La tecnologia d’impressió 3D no és nova. Què ha canviat en el sector des que es va inventar (ara fa 30 anys) i com ha condicionat això les decisions de l’empresa?
És una gran pregunta. De fet, com bé dius, la impressió 3D es va inventar a principis-mitjan dels anys 80 al mateix temps que la impressió digital 2D. Però si compares l’evolució dels dos mercats, mentre que la impressió 2D digital ha creat un mercat mundial d’uns 230.000 milions de dòlars, el mercat de la impressió 3D és de 5 o 6.000 milions de dòlars. Hi ha diverses raons que n’expliquen el perquè. La primera és com les dues tecnologies han aprofitat les macrotendències mundials. La impressió 2D va explotar perquè hi va haver una megatendència a nivell mundial que va ser l’aparició dels PC, dels tractaments de text i d’aplicacions, que van fer que una persona pogués generar continguts que volia imprimir, i llavors va necessitar una impressora domèstica o d’oficina per fer-ho. És a dir, hi va haver una macrotendència i la tecnologia la va aprofitar. En el cas de la impressió 3D, les macrotendències (la personalització de productes i serveis, l’escurçament dels cicles d’innovació, el mindset ecològic, etc.) estan passant ara, quan realment el món està preparat. L’altra raó és l’evolució de la tecnologia. Perquè al final, tu, per agafar aplicacions, necessites que la tecnologia s’adopti. Per exemple, la tecnologia d’impressió 2D va poder fer fotografies quan va tenir qualitat fotogràfica. Abans no podia fer-ho. Però és que mentre que la tecnologia 2D ha evolucionat moltíssim (de les primeres impressores al que veiem ara en qualitat d’imatge, en rapidesa, no hi ha comparació), les tecnologies actuals 3D respecte de les que hi havia fa 30 anys són exactament les mateixes, lleugerament millorades. Amb la qual cosa, no hi ha hagut un canvi disruptiu, hi ha hagut un canvi molt incremental. Però això també està canviant. Per exemple, la nostra tecnologia 3D és totalment nova. I el fet que ja en la primera generació puguem produir 10 vegades més ràpid a meitat de cost dóna idea de fins a quin punt hi ha hagut poca innovació fins ara. Amb el canvi de macrotendències actual a nivell mundial i gràcies a aquestes tecnologies que ara sí que estan a punt per ser escalades a producció, pensem que hi haurà una acceleració.
Però amb un mercat espanyol format majoritàriament per pimes i amb tan sols un 8% d’empreses amb un nivell de digitalització avançat*, creu que estem preparats per adoptar realment aquesta tecnologia? Com afectarà a la indústria espanyola i a les fàbriques del futur l’eclosió de la impressió 3D?
Jo crec que, segurament, és la primera vegada que a Espanya una revolució industrial ens agafarà ben preparats. Fins ara, les evolucions tecnològiques van donar avantatge als països que tenien certes matèries primeres i estaven mínimament avançats per adoptar aquests canvis perquè tenien massa crítica: empreses grans que sortien reforçades en invertir les primeres en les revolucions. Aquest canvi és diferent perquè el que s’intenta ara és abaixar formidablement les barreres d’entrada per poder dissenyar i poder produir. Amb la qual cosa, tenir empreses grans ja no és un avantatge. De fet, és un inconvenient, perquè les empreses grans són més lentes a l’hora de fer canvis. Ara les empreses petites per primera vegada poden accedir a elements de fabricació: estem parlant del fet que les màquines que estem començant a produir nosaltres, que són les més avançades del món, poden adquirir-se a partir de 150.000 euros. Amb la qual cosa, per a les pimes és una gran oportunitat de tenir un punt de competitivitat respecte d’altres grans empreses que tenen unes grans fàbriques a la Xina, però que, en certs aspectes, no podran ser competitives davant d’una tecnologia que pot fer productes personalitzats, petites tirades, que pot respondre en dies, etc. El nou paradigma està fet per a petites empreses que poden tornar a ser competitives produint aquí, a Espanya.
“La majoria de combustible que es gasta avui dia s’utilitza per traslladar productes. Poder fer una fabricació molt més distribuïda, molt a prop de la demanda i usant només el que es necessita [gràcies a la tecnologia 3D], té un impacte brutal en la quantitat d’energia que com a planeta consumirem d’aquí a una dècada.”
I a la resta de mercats on opera HP, creu que l’impacte serà similar?
Sí. La veritat és que nosaltres veiem una inquietud de canvi a nivell mundial. Evidentment, més a Europa i als EUA que no pas a la resta del món. Encara que la Xina s’està posant les piles perquè percep una amenaça. Però, de nou, jo crec que els països que tenen un teixit industrial no necessàriament molt gran, com és el cas d’Espanya, si adopten aviat aquesta tecnologia, i ara hi ha una finestra d’oportunitat curta per tenir un avantatge competitiu, tindran cinc anys molt bons per a les seves economies.
Sobretot tenint en compte d’on venim. En el cas d’HP, com els han afectat els darrers canvis globals com ara la crisi o l’auge de la globalització?
La crisi ens ha ajudat a tots a repensar els nostres processos, les nostres estructures i a ser molt més àgils. El 2008, per exemple, portàvem el mercat de gran format d’impressió 2D i en tan sols uns mesos el mercat principal de la construcció ens va reduir la demanda un 30% (a Espanya, un 80%). És clar, davant d’això has de replantejar-te com estàs fent les coses. I, de fet, hem sortit de la crisi molt més reforçats, amb uns processos molt més àgils i amb una forma de pensar molt més lleugera que ens fa reaccionar molt més ràpidament a canvis de mercat. La impressió 3D ha estat un exemple de com des de Barcelona, que portava el mercat de gran format, vam veure la possibilitat de crear un nou mercat. I això només és possible quan tens la inquietud de fer créixer el negoci detectant quines necessitats té el teu client. Nosaltres vam veure que tenien la necessitat de fer peces 3D per a prototipatge. I vam entendre que el prototipatge només era la punta de l’iceberg, i que el realment gran és transformar la producció. Tota aquesta inquietud d’entendre el client i anar més enllà de les seves necessitats manifestes, és a dir, veient ja quines podria tenir en el futur, és el que ens ha portat fins aquí. Si no, ens hauríem quedat en el 2D. I això, al final, també és el resultat de com hem reaccionat davant de la crisi.
I pel que fa a la responsabilitat mediambiental, quina política tenen?
Quan vam començar a treballar en la tecnologia 3D el primer que vam fer va ser analitzar el seu impacte ecològic. I, des del primer moment, un paràmetre de disseny fou: primer, que les peces que féssim es poguessin reciclar; segon, que el plàstic que no es fes servir per fer la peça es pogués reutilitzar; i tercer, que el balanç en carbon footprint entre fabricació tradicional versus la fabricació que nosaltres anàvem a impulsar fos netament positiu. I és molt positiu. Si ho penses, la majoria de combustible que es gasta avui dia s’utilitza per traslladar productes des d’on es fabriquen fins a on es consumeixen. El fet de poder fer una fabricació molt més distribuïda, molt a prop de la demanda i usant només el que es necessita, té un impacte brutal en la quantitat d’energia que com a planeta consumirem d’aquí a una dècada.
“Per cada dòlar d’R+D que invertim a HP a Sant Cugat, un terç va a universitats, centres tecnològics i empreses que ens acompanyen en el desenvolupament de producte.”
Tornem a la història de Hewlett Packard (i, per tant, d’HP). La companyia està impregnada de l’halo romàntic que acompanya el naixement i auge de les empreses high tech de Palo Alto. Però creu que és prou atractiva per retenir el talent en un sector en què la confidencialitat és tan important? Com ho gestionen?
És una gran pregunta perquè si bé és molt important atraure talent, molt més important és mantenir-lo. I el talent, al final, només el mantens quan dónes als joves un projecte molt interessant que sigui transcendental i quan permets que la gent pugui créixer professionalment. HP és una companyia molt gran, amb molts negocis i amb presència a molts països, i com a política d’empresa el que fem és facilitar aquesta inquietud de créixer. Evidentment, la retribució també ha de ser competitiva. Però només pagar bé no és suficient. Has de donar feina interessant i oportunitats de creixement. Només així pots retenir el talent.
D’altra banda, quin lloc ocupa la cooperació en una companyia com la seva?
Internament és molt important. Tot el treball en equip a HP és primordial. Per això, per exemple, a les nostres oficines no hi ha cap porta i disposem d’espais col·laboratius. A més, al campus de Sant Cugat [la seu del negoci d’impressió 3D a nivell mundial, a Barcelona, amb 1.900 treballadors] tenim 61 nacionalitats, el que significa que hi ha una gran diversitat des del punt de vista cultural, de gènere, de procedència o de background acadèmic treballant en aquest procés d’innovació. Externament col·laborem amb moltes empreses que formen part del nostre cercle d’innovació. Per cada dòlar d’R+D que invertim a HP a Sant Cugat, un terç va a universitats, centres tecnològics i empreses que ens acompanyen en el desenvolupament de producte. Tenim un ecosistema d’innovació molt potent i el nostre efecte tractor a Barcelona i a Espanya és molt important.
Per acabar, després de gairebé 80 anys d’història, quins diria que han estat els factors clau de l’èxit d’HP i quins reptes de futur els esperen en la pròxima dècada?
Jo crec que hi ha tres factors bàsics que els fundadors, tant William Hewlett com David Packard, van tenir clars des del primer moment. Primer, la cultura de companyia: creure que els treballadors faran una bona feina si els dónes els mitjans per fer-ho. Oferir-los flexibilitat, un ambient on créixer, sense portes i amb accés a parlar amb tothom de la companyia quan vulguin, i treballar en equip. Segon, posar el focus en el client, a solucionar-li un problema. Perquè nosaltres som, i aquest és el tercer factor, una empresa tecnològica, i la nostra proposició de valor sempre és gràcies a la tecnologia. La nostra diferenciació és que no fem tecnologia per la tecnologia sinó per resoldre un problema del client. L’observem i, perquè entenem les macrotendències mundials i veiem cap a on va la indústria, ens anticipem a les seves necessitats. Així és com realment tenim aquesta connexió.
Quant als reptes de futur, en general, són: com refermar aquests dos grans mercats que tenim (PC i impressores) i veure en quins nous mercats podem fer una contribució. Impressió 3D n’és un, però també estem mirant altres mercats on, amb la nostra vocació d’enginyeria, de fer innovacions tecnològiques i amb el nostre enfocament a client, puguem realment canviar l’equació per a moltes indústries que necessiten veure-ho així.
*Font:Informe Industria 4.0, PwC.
Màster en Enginyeria per la UPC, Business Degree per l’IESE Barcelona, Llicenciat en Humanitats i amb formació oficial en Desenvolupament de Producte i Estratègia per l’INSEAD i el MIT, Ramon Pastor es va incorporar a HP el 1992 i, des d’aleshores, ha ocupat diferents posicions: “Vaig començar la meva carrera a R+D i he treballat a Operacions, a Màrqueting i a Direcció de negoci”, explica l’actual vicepresident d’HP i director general del negoci d’HP 3D Multi Jet Fusion. El seu és un exemple de carrera professional desenvolupada durant més de 25 anys dins d’una mateixa companyia, una de les senyes d’identitat d’HP “i un gran avantatge que oferim als nostres treballadors”, destaca el també director general del centre d’HP a Sant Cugat del Vallès (Barcelona). Prèviament al seu rol actual, Pastor va ser vicepresident i director general del Negoci d’Impressió en Gran Format, i director d’R+D.
