PSA (Peugeot SA) va anunciar el 6 de març del 2017 l’adquisició d’Opel per convertir-se en el número 2 de la indústria automobilística europea. A través d’aquest exemple, analitzo els avantatges i riscos de les fusions i adquisicions a la indústria automobilística europea atesos els reptes actuals.
ISABELLE CHABOUD. Professora associada d’Anàlisi financera, auditoria i gestió de riscos de Grenoble École de Management.
Guany de mercat. Els principals avantatges d’aquesta adquisició són el guany de quota de mercat i la complementarietat d’Opel i Vauxhall amb les marques franceses (Peugeot, Citroën i DS) a causa de l’escassetat de cross-shopping. El nou grup es convertiria en el segon major fabricant d’automòbils europeu amb una quota de mercat del 17%.
Risc financer. No s’espera que el preu de compra de 2.200 milions d’euros tingui un impacte significatiu en la posició de caixa del Grup. No obstant això, Opel “crema 1.000 milions d’euros d’efectiu a l’any” i la companyia segueix experimentant pèrdues. Tot i que la direcció de PSA espera que Opel / Vauxhall sigui rendible pel 2020 i que retorni un flux de caixa lliure positiu en aquesta data, no s’esperen sinergies significatives abans del 2026.
Risc estratègic en la internacionalització. També hi ha un risc estratègic, ja que aquesta adquisició serà indirectament perjudicial per a d’altres mercats geogràfics internacionals més prometedors, com, per exemple, l’Iran.
Dificultats per afrontar altres reptes clau importants. Aquesta M&A té lloc en un moment en què tots els fabricants d’automòbils s’estan transformant en “proveïdors de mobilitat”. Han d’adaptar el seu model de negoci, oferir nous productes i serveis i, per tant, han d’invertir fortament en vehicles elèctrics i vehicles autònoms. Finalment, no podem eliminar el risc operatiu: el desenvolupament de plataformes comuns entre Opel i PSA, malgrat totes les garanties del seu CEO, podria tenir un impacte en l’ocupació més enllà del 2018.