El darrer informe de perspectives de l’economia mundial publicat per l’FMI aquesta primavera així ho afirma: l’augment dels preus de les matèries primeres (sobretot benzina i altres productes relacionats amb l’energia) ha empès a l’alça el nivell general de la inflació a escala mundial.

Un repunt que, sobretot, ha estat “especialment pronunciat en el cas de les economies avançades, on la inflació dels preus al consumidor en 12 mesos se situava lleugerament per damunt del 2% el passat mes de febrer (més del doble de la taxa d’inflació anual de mitjana del 2016, que va ser del 0,8%)”, segons aquest organisme. A les economies de mercats emergents, en canvi, el nivell general d’inflació de preus al consumidor ha trigat més a reanimar-se, “ja que fins fa poc l’encariment dels combustibles no havia començat a neutralitzar la pressió a la baixa generada per l’atenuació de les depreciacions canviàries”, adverteixen des del Fons.
Pel que fa a les expectatives a la zona euro també són alcistes (ha passat del 0,2% el 2016 a prop de l’1,7% enguany). Però atès que la inflació subjacent continua essent feble i que la bretxa del producte encara és negativa, l’FMI calcula que el nivell general de la inflació no s’aproparà a l’objectiu del Banc Central Europeu –lleugerament per sota del 2%- fins a l’any 2022, quan es preveu que assoleixi l’1,9%.