S’espera de les empreses que ofereixin bons resultats avui i guanys fiables en el futur. Que avantatgin als grans actors i a les impredictibles startups. Que explotin al màxim els productes ja existents i al mateix temps ideïn noves solucions innovadores. La llista continua, però el principi és clar: les empreses tenen múltiples fronts oberts en direccions diferents, de vegades, fins i tot, oposades.
Christian Stadler. Professor de Gestió Estratègica a Warwick Business School.
TOT COMBINANT ELS MEUS ÚLTIMS 10 ANYS D’INVESTIGACIÓ sobre empreses que han sobresortit durant més de 100 anys amb un nou estudi que he conduït recentment sobre unicorns -organitzacions per valor de, com a mínim, mil milions de dòlars-, n’he extret tres valuoses conclusions sobre com destacar en el complex entorn real.
Domini la innovació i l’execució: Apple és l’exemple modèlic d’innovació, però el que no és tan conegut és que també són uns campions en l’execució. Són capaços d’imitar l’eficiència d’una startup, però afegint-hi l’escala d’un gran jugador.
Combati la burocràcia: simplifiqui. Les startups fan això de manera natural, però les grans empreses també poden aconseguir-ho. Coses genials van succeir, per exemple, quan Jack Abraham va ignorar els procediments d’eBay.
Sigui un gran cap, però no un de carismàtic: el perill dels líders carismàtics és que són capaços de portar a les empreses a llocs als quals normalment no anirien. Això pot resultar extremadament rendible -Steve Jobs ens vindria a la ment aquí-, però també pot acabar horriblement malament – Daimler estava cridada a assolir la grandesa, però mai no ho va aconseguir gràcies a Edzard Reuter-. Confiar en una única persona és, simplement, massa arriscat. Molts fundadors reeixits de startups són molt conscients de les seves pròpies debilitats. Mentre que el món exterior assumeix que són superestrelles carismàtiques molts d’ells són, en realitat, grans jugadors d’equip.
El món de les startups i dels jugadors establerts és, òbviament, diferent, però comparar-los m’ha permès de descobrir alguns punts en comú. Segurament seran més sòlids que les receptes d’èxit que es mantenen només per a un d’ells.