Text: Emma Bouisset
Fotos: Universitat de Barcelona
“Els nous professionals hauran de tenir una perspectiva més social dels seus coneixements economicoempresarials”
Atès el nou entorn laboral altament digitalitzat, quins són els reptes als quals hauran de fer front els futurs professionals de l’economia i les finances?
Els caldrà una major adaptació a la globalització, a la nova revolució tecnològica i a un mercat laboral sense fronteres. En aquest sentit, la internacionalització és fonamental per a la seva carrera professional. D’altra banda, els reptes de recursos escassos fruit de l’envelliment de la població, la precarietat laboral entre els joves, etc., obligaran, també, que els nous professionals tinguin una perspectiva més social dels seus coneixements economicoempresarials.
I com donen resposta a aquestes necessitats des de la Facultat? Quins canvis o novetats incorpora actualment (o ho farà en el futur) l’oferta formativa de la UB en aquest sentit?
La internacionalització de la Facultat segueix creixent a bon ritme. Augmenta el nombre d’estudiants que marxen en programes de mobilitat, però també cal obrir vies d’especialització en l’economia social, mitjançant la creació d’una menció en el Grau d’Administració i Direcció d’Empreses i un doble itinerari dels Graus d’ADE i de Sociologia, que ja es troben en la nostra planificació, així com, també, un possible Grau o Màster en Economia Social.
Parlant, precisament, d’internacionalització, en un món cada cop més globalitzat, com hi aposta la Facultat?
El Grau en Empresa Internacional (la primera promoció del qual es va graduar aquest darrer curs 2016-17), el Màster en Empresa Internacional (que s’implantarà el proper curs acadèmic 2018-19) i el Màster en Economia (amb una llarga trajectòria, contrastada per les acreditacions d’excel·lència i de la dimensió d’internacionalització de l’AQU), entre d’altres, són programes amb docència totalment en anglès i amb un nombre important d’estudiants estrangers: el Grau, via estudiants Erasmus, i els dos Màsters, amb una presència majoritària d’estudiants estrangers. També el grau d’ADE ofereix una línia en anglès, així com els programes EUS d’ADE i Economia.
Aquesta oferta formativa en anglès, molt oberta a estudiants tant nacionals com estrangers, ha necessitat de la incorporació de professorat estranger que la Facultat ha hagut d’assumir ateses les restriccions en la contractació de nou professorat imposades pels diferents governs.
“Cal invertir molt més en la formació dels joves investigadors. A més, la manca de perspectives raonables d’estabilització en la carrera acadèmica desmotiva els millors estudiants, especialment en l’àmbit d’empresa.”
Creu que al nostre país es dona prou suport a les vocacions investigadores? Què hauríem de fer millor per potenciar-les?
No, no es dona prou suport a les vocacions investigadores. El nombre de beques predoctorals no és suficient i el de les postdoctorals, encara menys. Cal invertir molt més en la formació dels joves investigadors. A més, la manca de perspectives raonables d’estabilització en la carrera acadèmica desmotiva els millors estudiants, especialment en l’àmbit d’empresa.
Per acabar, aquest estiu farà 10 anys de la integració de l’antiga Facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials i de l’antiga Escola Universitària d’Estudis Empresarials en la Facultat d’Economia i Empresa. Quin balanç fan d’aquesta dècada? I vostè, personalment, com valora el seu primer any en el càrrec de degà?
El balanç és molt positiu. De fet, la integració en la nova Facultat s’ha fet de forma plenament satisfactòria, i ningú ja no fa referència als antics centres. La dimensió de la nova Facultat i la potenciació de la seva diversitathan estat la clau de la fusió.
El primer any de degà ha estat positiu, però difícil. Des del’equip deganal tenim nous projectes de futur, però ens hem hagut de concentrar,també,a no perdre alguns dels elements de la Facultat que són molt necessaris (Oficina de Relacions Internacionals, Unitat de Carreres Professionals, etc.) i que es poden veure afectats per causes estructurals de la pròpia universitat.
