Des de la seva fundació, Southern Bancorp ha situat sempre el focus a les comunitats rurals del sud dels Estats Units, principalment a l’àrea del delta d’Arkansas i Mississipí, una de les zones del país més desfavorides econòmicament.
David Korslund. Economista sènior i assessor principal del director executiu de GABV.
A principis del segle XX, la petita ciutat de Trumann, a Arkansas (EE. UU.), fundada pels colons que van aplanar el camí de la línia del ferrocarril Saint Louis – San Francisco, era molt coneguda per la seva condició de població fustera. El seu gran subministrament en aquesta matèria primera, efectivament, era molt atractiu per a les empreses d’aquest sector, com la Singer Company, que requeria de fusta de qualitat per a construir les caixes de les seves populars màquines de cosir.
L’establiment de la seva fàbrica a Trumann va marcar el començament d’una nova era per als seus habitants. Es van crear més de 2.500 llocs de treball, i amb l’ocupació van venir botigues, escoles, esglésies i restaurants. Durant dècades la companyia va donar suport a la ciutat construint parcs i dotant-la de serveis mèdics, un cos de bombers i fins i tot serveis d’aigua i electricitat. Comptar amb un ciutadà corporatiu tan fort realment va ser una benedicció per a tota la comunitat.
Però el canvi és inevitable, i com ha succeït en tantes altres petites ciutats, a principis del 1980 la planta de Singer finalment va tancar les portes, deixant un gran buit en la població. No obstant això, i malgrat haver abaixat la persiana, la companyia de les màquines de cosir encara havia de tenir un paper en el futur de la ciutat.
Molt més que un passatemps
Durant l’apogeu de la Singer Company, hi va haver un jove, anomenat Robert Heard, que, a banda de treballar de dia a la fàbrica construint les caixes de les màquines de cosir i perfeccionant les seves habilitats per a la fusteria, dedicava les nits a construir vitrines i tocadors a la seva botiga particular per als seus amics i familiars. I aquests no van trigar gaire a convèncer-lo que el seu passatemps valia molt més.
Impulsat, doncs, per aquesta idea, Heard finalment va decidir abandonar la Singer i crear la seva pròpia companyia, Tru-Cab, un nom que era un gest de complicitat envers la seva comunitat i la indústria local (cabinet és el nom que reben les caixes de les màquines de cosir en anglès). En poc temps, la petita botiga de fusta inicial va haver de ser traslladada a un edifici de 370 metres quadrats, davant l’increment de clients del jove emprenedor.
Cinc anys més tard, Heard novament va necessitar de créixer, i amb l’ajuda de Southern Bancorp, va ser capaç de traslladar-se a un edifici que doblava la mida de la seva botiga original i va ampliar la plantilla fins a assolir la xifra de 20 treballadors.
Tan sols dos anys després, la situació es repetia: nous mercats i més clients requeririen que Tru-Cab s’expandís i adquirís, gràcies, una altra vegada, a l’ajuda financera de Southern, nous equips i unes noves instal·lacions per a acollir la creixent força laboral de la companyia, de més de 70 persones.
I mentre Robert Heard impulsava el seu negoci, la planta de Singer anava tancant les portes. El complex restant de l’antany pròspera fàbrica de màquines de cosir va romandre vacant durant algun temps mentre els líders de la ciutat li buscaven un nou amo, però no n’arribava cap. Finalment, un grup d’empresaris locals va comprar la planta buida i va crear-hi un parc industrial subdividit per atreure operacions més petites i crear llocs de treball. No obstant això, fins i tot amb alguns inquilins en el seu lloc, l’espai de fabricació més gran seguia desocupat… fins que va arribar Heard.
Efectivament, l’home que una vegada havia construït caixes de màquines de cosir en aquest gran espai de producció, tornava ara, cinc dècades més tard, a ocupar el lloc, traslladant-hi la seva empresa, una companyia de renom nacional.
Les noves instal·lacions de Tru-Cab ocupen avui prop de 5.500 metres quadrats de potencial de fabricació i creació d’ocupació. I encara que la nova empresa mai no reemplaçarà el que la Companyia Singer un cop va proporcionar a aquesta ciutat, és una prova de la naturalesa transformadora que la determinació, la força de voluntat i un soci financer fort poden fer tant en la vida d’un ocupador com en la d’una comunitat.
La història de Southern Bancorp mostra com, en confiar en la determinació i les habilitats individuals a través del suport sistemàtic a les startups, aquest banc està contribuint a aportar prosperitat a les àrees del delta del Mississipí, que van ser desolades pels efectes de la globalització, la mecanització i la deslocalització
