Banca ètica i banca amb valors: DAFO

Text: Marcos Eguiguren. Director executiu de la Global Alliance for Banking on Values (GABV).

• La dimensió mitjana dels bancs membres de l’aliança és relativament petita quant a volum d’actius gestionats, encara que alguns dels seus bancs són molt importants pel que fa al nombre de clients que atenen i generen un impacte social i mediambiental considerable a les seves zones de influència.
• Aquesta dimensió mitjana provoca una menor capacitat d’inversió en àmbits com la comunicació externa, la qual cosa fa que el concepte de banca amb valors (banca ètica, sostenible o regenerativa, com també sol ser anomenada) sigui relativament poc conegut, especialment en alguns països.
• Aquesta menor visibilitat es produeix, també, en l’àmbit de les relacions amb els organismes reguladors, que no coneixen prou bé quin és l’ impacte social positiu dels bancs de l’Aliança Global per una Banca amb Valors (GABV), als quals sotmeten a tot el rigor regulador sense considerar que, a causa de l’aplicació dels mateixos principis de la banca amb valors, els bancs de la GABV incorporen normalment menys riscos, encara que amb resultats econòmics perfectament comparables, que la majoria de la banca clàssica.
• En ocasions es pot observar com alguns bancs de la GABV tenen poca ambició per aconseguir un creixement més decidit per tal d’incrementar la seva influència i l’impacte positiu que produeixen en les seves comunitats.

• L’intrusisme de grans bancs clàssics que, en el seu intent de rentar la seva imatge, estan copiant en les seves polítiques de comunicació els missatges dels bancs amb valors encara que, lògicament, sense practicar objectivament aquest tipus de banca.
• La clarificació davant el públic de com és un banc que opera sota els principis de la banca amb valors i com és un altre tipus de banca és un element fonamental perquè el client triï lliurement en quin banc prefereix operar. Pot existir un risc que consumidors i empresaris no s’adonin de com les seves decisions financeres poden contribuir al benestar a llarg termini de les seves ciutats o regions.
• La posició de les autoritats reguladores en algunes parts del món, que es mostren contràries a tenir un sistema bancari ric i divers, i aposten per la concentració i la mida com a única garantia de solidesa del sistema, així com posicions polítiques en alguns països, que advoquen pel negacionisme davant el problema del canvi climàtic i per postures que tornen als paradigmes neocapitalistes més clàssics.

• Ens trobem davant d’un moviment en forta expansió, amb presència als sis continents i que està guanyant atractiu davant de determinats bancs de tot el món. És un grup de bancs divers quant a la seva procedència geogràfica, el seu model de propietat i de govern o el seu enfocament de negoci, però cohesionat pel que fa als principis dels quals emana la seva actuació i posada en pràctica. Parlem d’un col·lectiu de bancs sa, que contribueix en positiu a la societat, i enormement solvent.
• No estem parlant d’una associació més, sinó d’un moviment amb un clar cos doctrinal acordat pels CEO dels seus bancs membres que identifica, sense cap dubte, de què parlem quan parlem de banca amb valors: el Compromís de Katmandú, que identifica l’ambició i els objectius d’impacte social i mediambiental que volen aconseguir tots i cadascun dels bancs de la GABV, així com el perquè dels mateixos. Els sis principis de la Banca amb Valors, que detallen com i amb quins criteris practiquen banca els bancs de l’Aliança i, finalment, la Declaració de Berlín, que identifica quines són les peticions de la GABV a la resta del sector bancari, a reguladors i a polítics, per avançar en un model bancari que sigui part de la solució a les qüestions del món, i no un problema més.
• Els principis de la banca amb valors són perfectament objectivables, i la GABV ha elaborat un complet instrument de mesura i de reflexió estratègica, la GABV Scorecard, que permet mesurar en detall l’alineament de qualsevol banc amb els principis de la banca amb valors, i permet, també, a qualsevol banc iniciar un procés de reflexió sobre els àmbits de millora de la seva gestió, operacions i cultura per aconseguir veritablement un model de negoci basat en valors.
• La resiliència dels bancs de la GABV es basa en el fet que els seus models de negoci opten per invertir de manera directa en l’”economia real”, evitant d’aquesta manera les ensopegades de molts bancs que se centren a generar beneficis especialment a través de complexes construccions financeres i del trading.

• Encara que amb diferent grau en diferents parts del món, s’observa una consciència creixent entre la ciutadania sobre la necessitat d’una major transparència i qualitat ètica en la gestió de les empreses i de la banca, en particular. El públic s’està tornant més exigent i, encara que tímidament, comença a anar més enllà del binomi qualitat-preu quan tria el seu proveïdor de serveis financers.
• L’obvietat del canvi climàtic i dels efectes de l’activitat humana en el medi ambient està despertant la consciència de moltíssimes persones en els llocs més recòndits del món. El paper que la banca pot jugar per contribuir a fer un planeta millor i unes societats més sanes comença a ser vist amb claredat. A través de la seva pertinença a la GABV, els bancs comparteixen responsabilitats en temes globals mentre generen un impacte directe en la transformació mediambiental, social o cultural de les regions i ciutats on operen.
• L’aprovació dels objectius de desenvolupament sostenible per part de les Nacions Unides és un reconeixement a una visió més humana i inclusiva de l’economia i hauria de tenir influència, també, en el sistema financer.
• L’actual cicle regulador de la postcrisi està arribant a la seva fi i l’excés de regulació actual haurà de ser substituït per un sistema regulador i de supervisió més creatiu que combini els elements per a salvaguardar la sanitat i l’estabilitat del sistema financer amb d’altres que n’assegurin una orientació assenyada de les inversions. En aquest entorn, els bancs de la GABV hi poden tenir molt a aportar.