Si preguntéssim als principals players de la indústria quins elements ha de tenir el packaging ideal, veuríem alguns conceptes recurrents. És a dir, la conveniència, la facilitat d’ús, la interacció amb l’usuari i, com no, la sostenibilitat.
Xavier Pascual. Director d’Hispack 2018.
Potser fa uns anys, la sensibilització sobre l’envàs i les seves implicacions mediambientals no fos una cosa estesa entre fabricants i consumidors, però avui dia és una prioritat i un vector clau que marcarà l’evolució d’aquesta potent indústria que estén la seva presència de forma transversal en, pràcticament, la totalitat d’activitats econòmiques. Així ho demostren les dades: el 96% de les marques fabricants considera que la sostenibilitat és un valor important en els seus productes, assenyalant l’ús de materials reciclables, renovables, lleugers, i amb una mínima petjada ambiental com a factors decisius en l’elecció del packaging, segons un estudi de la consultora Smithers Pira i Procarton.
Una anàlisi del context actual evidencia que aquest interès en auge per la sostenibilitat no és gratuït. Segons l’Eurostat, el 2014 cada habitant de la Unió Europea va generar una mitjana de 162,9 kg de residus derivats del packaging, amb una presència de materials com el paper, el vidre i el plàstic en abocadors realment alarmant. Si sortim del Vell Continent ens trobem amb una demografia en expansió, especialment en els països emergents, que sumen milions de nous agents en l’economia.
En els últims anys hem sentit a parlar de l’economia circular relacionada amb tot tipus de sectors i activitats: energia, processos industrials i, fins i tot, serveis. Per què no aplicar els seus principis al packaging?
L’equació és senzilla: com més consumidors, menys recursos disponibles per càpita. El ritme de consum contemporani posa en risc la disponibilitat de certs materials, i això tindria un gran impacte a nivell mediambiental. Exemples clars d’aquesta realitat són el petroli, cada vegada més escàs, o el fet que més del 60% del coure hagi estat extret de les mines. No obstant això, en tota equació podem inserir variables que en modifiquen el resultat. En l’àmbit concret de la sostenibilitat per al packaging, la variable es diu economia circular.
Abastar tot el cicle de vida
En els últims anys hem sentit a parlar de l’economia circular relacionada amb tot tipus de sectors i activitats: energia, processos industrials i, fins i tot, serveis. Per què no aplicar els seus principis al packaging? Al cap i a la fi, l’economia circular entén la sostenibilitat tal com ho fa la indústria de l’envàs i embalatge. No es tracta tan sols d’introduir solucions respectuoses amb el medi ambient en el producte final, sinó de generar una estratègia en tot el cicle de vida que busqui la màxima eficiència en tota la cadena de valor -des de la extracció de la matèria primera fins al consum del producte passant pel disseny, els processos de fabricació, la logística, el retail– i que multipliqui l’esperança de vida del material de packaging utilitzat a través del reciclatge i la reutilització.
L’aplicació de l’economia circular en la indústria del packaging suposa un canvi de visió. Un sistema efectiu només és possible amb el disseny de tots els processos sota la perspectiva de la prevenció de residus: això implica l’ús d’energies renovables, l’aposta pels productes de proximitat per evitar el cost energètic del transport, la utilització de materials d’un sol ús o fàcilment reciclables i la creació d’envasos simples i versàtils, per tal de minimitzar-ne l’obsolescència i multiplicar les seves opcions d’ús. Un sistema que, a més, ha de ser avaluable i revisable per assegurar-ne l’evolució i aconseguir l’objectiu: reinserir en l’economia productiva un cop rere l’altre els materials utilitzats i minimitzar les deixalles que acaben als abocadors.
Ecodisseny
No estem inventant res. De fet, fins i tot tenim un concepte per parlar d’aquesta forma de treballar el packaging: l’ecodisseny. Una aposta que és un pilar estratègic a nivell continental. La Unió Europea té preparat el que coneixem com a “Waste package”; el conjunt de lleis per a l’impuls de l’economia circular que preveu tot tipus d’incentius per a l’aplicació de l’ecodisseny en la indústria de l’envàs i embalatge. Aquesta normativa ha de ser la palanca que activi un procés de reindustrialització que combini creixement econòmic i sostenibilitat. I tot, amb uns objectius ben definits. Brussel·les espera que pel 2030 el 70% dels embalatges es recicli i que pel 2035 les deixalles que arriben a l’abocador no superin el 10%.
L’aplicació de l’economia circular en la indústria del packaging suposa un canvi de visió. Un sistema efectiu només és possible amb el disseny de tots els processos sota la perspectiva de la prevenció de residus
Per aconseguir-ho, comptem amb diferents estímuls més enllà de les ajudes europees. El primer, el favor dels consumidors. La sostenibilitat és el tercer motiu de compra d’un producte a la Unió Europea, només superada per la qualitat i el preu. D’altra banda, l’aplicació d’un sistema sostenible pot iniciar-se amb passos senzills, com el simple ús de materials ja reciclats per a la producció dels nostres envasos. I, finalment, l’economia circular és, també, una aposta pel creixement econòmic. Es calcula que amb l’aplicació de la normativa actual sobre gestió de residus es generarien 400.000 nous llocs de treball al continent, 52.000 dels quals a Espanya.
La sostenibilitat serà un dels motors de canvi de la nostra indústria en els propers anys i estarà molt present en fires del sector de l’envàs com ara Hispack 2018.
