Economia verda i circular: DAFO

DEBILITATS

REDISSENY DE PRODUCTES. Els productes han d’ésser dissenyats i estar programats pensant a poder reutilitzar-ne tots els components des de l’inici. Per tant, aquest canvi de paradigma és aplicable a nous productes que ja es dissenyin partint d’aquesta idea, però resulta més difícil d’implementar en el cas de productes ja existents.
COSTOS D’ENTRADA. Els costos que comporta administrar tot el cicle de vida del producte poden resultar massa elevats per a les petites i mitjanes empreses, així com per als
INCREMENT DE LA COMPLEXITAT. El principi de reutilització de productes o components permetria de vincular diferents cadenes de subministrament. És a dir, els residus o components d’una indústria poden servir de recursos o matèries primeres d’altres. Això genera una xarxa complexa d’interdependències que augmenta el risc de vulnerabilitats. La interrupció en una cadena es traspassa a la que hi està directament vinculada.

AMENACES

FALTA D’HARMONITZACIÓ D’ESTÀNDARDS. Actualment, a causa de la novetat del concepte, hi ha una falta de definició d’estàndards per a garantir un desenvolupament de les estratègies d’economia circular. Això és clau per a homogeneïtzar les accions i mesures en l’avenç de l’economia circular per a tot tipus d’indústries.
CANVI DE MENTALITAT. L’absència d’una consciència mediambiental en els diferents ens del nostre sistema frena la implementació i extensió del concepte d’economia circular. Si bé és cert que a nivell de consum s’està desenvolupant una consciència sostenible, la sostenibilitat no és el factor decisiu (ni prioritari) de compra. Alguns dels principis clau de l’economia circular no estan encara àmpliament acceptats per la societat. Per exemple, el fet que els productes siguin remanufacturats pot ser signe de pitjor qualitat per a alguns consumidors.
PERÍODE DE TRANSICIÓ. El canvi de mentalitat d’un model lineal a un de circular desencadenarà en friccions entre aquells actors que se sentin amenaçats per la desaparició del model lineal i/o entre aquells que no tinguin la base de coneixements necessaris per a entendre el model d’economia circular.

FORTALESES

GESTIÓ DE RECURSOS. Permet la reducció del consum (i del malbaratament) de recursos en processos de producció. L’economia verda i circular permet una millor gestió de recursos naturals, evitant-ne, així, l’exhauriment.
ÚS DE MATERIALS I ELIMINACIÓ DE RESIDUS. L’economia verda i circular permet una millor utilització i optimització tant dels materials com dels residus. D’una banda, permet una segona vida dels diferents productes o components, allargant-ne, així, la vida útil. D’altra banda, garanteix una adequada eliminació de residus, evitant toxicitats.
CONSUM D’ENERGIA. L’economia circular té com a objectiu limitar el consum d’energia, afavorint, així, l’impacte en el medi ambient.

OPORTUNITATS

MARC NORMATIU I DE REFERÈNCIA. La Unió Europea ja compta amb un full de ruta sobre economia circular. Aquest organisme ha posat en marxa un paquet relacionat amb l’economia circular que ja s’està materialitzant en estratègies, una de les darreres sobre plàstics, i directives futures. En aquest sentit, a Espanya ja hi ha un primer esborrany de l’Estratègia Espanyola d’Economia Circular 2030 que en detalla diferents àmbits d’actuació.
ÀMBIT D’APLICACIÓ. L’economia circular és aplicable a tots els sectors i activitats productives actuals (per exemple, producció, construcció, innovació, mobilitat o gestió de l’aigua). Això permet que el model de l’economia verda i circular sigui de fàcil expansió i que, per tant, els seus avantatges siguin aprofitats de manera àmplia per tots els sectors industrials.
MERCAT LABORAL. La Unió Europea ha remarcat el paper de l’economia verda en la generació de nous llocs de treball en sectors relacionats amb el medi ambient o amb la millora de processos ambientals. Treballs relacionats amb l’ecodisseny, la reparació o refabricació, el reciclatge de residus o el lloguer guanyaran pes gràcies a l’economia circular.