El seu inventor, Nikola Tesla, va morir sol i arruïnat en un hotel de Nova York el 1943. I és que tot i haver establert les bases perquè la llum generada per energia elèctrica pogués il·luminar fins a l’últim racó del planeta, l’ambició i el poder del seu major adversari, Thomas Edison, van impedir-li gaudir en vida del triomf del corrent altern sobre el corrent continu.
Petits gestos quotidians com encendre la llum o posar a carregar el telèfon mòbil són possibles gràcies a Nikola Tesla (Croàcia, 1856), ideòleg del corrent altern. I si bé és cert que aquest va ser el seu descobriment més reconegut (sobretot després de la seva mort), també li va portar una infinitat de contratemps. Perquè ningú va dir que fos fàcil lluitar contra les conviccions i ambicions de Thomas Edison, qui a mitjans del segle XIX dominava el camp de l’electricitat amb el corrent continu.
Tesla va renunciar a la seva riquesa per evitar que l’ascens del corrent altern es quedés en una simple anècdota
La guerra dels corrents
De fet, Tesla va traslladar-se als Estats Units amb només 27 anys per treballar a la companyia d’Edison. La relació entre tots dos, però, mai no va ser bona, ja que el jove inventor es va obstinar a convèncer (sense èxit) el poderós empresari que el corrent altern era el cavall guanyador.
Després de diversos intents i tot i demostrar-li amb fets que la seva alternativa era més econòmica i eficient, Tesla va haver d’emprendre el camí pel seu compte. I ho va fer amb l’ajuda econòmica de George Westinghouse, qui a la fi de 1880 li va permetre posar en pràctica el seu projecte. D’aquesta manera es va iniciar la coneguda com a “guerra dels corrents” entre Tesla (i Westinghouse), d’una banda, i Edison, de l’altra.
Un desenllaç gens merescut
El 1892, quan Westinghouse Corporation aconsegueix prendre la concessió a General Electric (successora d’Edison Electric Company) per il·luminar la Fira Mundial de Chicago, la demanda d’artefactes adaptats al corrent altern va repuntar fins arribar a representar el 80% del total de les vendes d’aparells als Estats Units. No obstant això, aquest èxit va girar-se contra l’empresa. I és que els drets deguts a Tesla van ser tals que la companyia de Westinghouse va entrar en crisi financera. Amb tot, la fallida no es va produir perquè l’inventor croat va rescindir el contracte i va regalar les patents que posseïa al seu soci. En altres paraules, Tesla va renunciar a la seva riquesa per evitar que l’ascens del corrent altern es quedés en una simple anècdota. Això i la campanya de desprestigi que li va proferir el seu conegut rival el van condemnar a un trist final: Tesla va morir el 1943 sense veure’s recompensat pel seu treball.
