“Capital humà” és un terme usat en algunes teories econòmiques del creixement per a designar un hipotètic factor de producció que serien les persones que intervenen en els processos productius.
Text: Neus Pons. Coordinadora de Formació Contínua Seus Barcelona i Granollers UVic-UCC.
Per a comprendre millor els orígens d’aquest concepte cal traslladar-se al segle XVIII, quan alguns experts en economia, sobretot Adam Smith (La Riquesa de les Nacions, 1776), van plantejar que s’havien d’estudiar altres factors de producció més enllà dels purament tècnics . S’introduïa així el “factor humà” en l’àmbit de la producció, i es posava de manifest que les qualitats, coneixements i habilitats adquirits pels treballadors influïen en l’activitat econòmica. Acceptar aquesta influència obria tot un camp d’investigació, ja que les persones passaven a ser un element valuós i diferenciador d’una empresa, i, com més ben capacitades estiguessin, millors serien els resultats.
No obstant això, ni Adam Smith ni altres aportacions d’importants clàssics van arribar mai a sistematitzar el concepte de capital humà, i va caldre esperar Gary S. Becker, deixeble de Milton Friedman a la Universitat de Chicago, per establir les bases d’aquesta teoria.
El 1964, Becker va publicar el llibre El Capital Humano. El seu model es basa en el fet que invertir en capital humà és una decisió que implica diversos períodes: uns inicials, en els quals es realitza la “despesa” de la “inversió”, i uns posteriors, en què es recullen els “beneficis “. Així, en el cas de l’empresa, es contraposen els costos de la formació amb la major productivitat futura del treball. A partir d’aquí, bàsicament estudia diferències entre tipus d’entrenament (generals i específics); la taxa interna de rendibilitat de la inversió en capital humà, i la presa de decisions de les famílies.
Becker va obtenir el Premi Nobel d’Economia l’any 1992 per les seves investigacions sobre el comportament humà. La capacitat explicativa dels seus models va permetre que, a partir d’ell, la noció de capital humà passés de ser un concepte, que servia per a explicar determinats fenòmens econòmics, a convertir-se en un camp de recerca bàsic en l’Economia de l’Educació.
En l’era del coneixement, de la tecnologia, de la intel·ligència artificial, són les persones les que poden liderar, generar innovació i, així, aportar valor i diferenciar unes organitzacions d’altres.
