Pixar no sempre va ser el gran estudi cinematogràfic que coneixem. Abans de crear grans fites de l’entreteniment com Coco (2018), Ratatouille (2007), Buscant en Nemo o Toy Story (1995) i de convertir-se en filial de The Walt Disney Company, aquesta empresa –que havia començat com a divisió de Lucasfilm i que Steve Jobs va comprar el 1986– va passar per moments molt difícils. De Pixar al cielo és la història d’aquesta increïble remuntada explicada en primera persona per Lawrence Levy, qui va exercir de director financer de la factoria d’animació entre 1995 i 2006.
Text: Berta Seijo
El novembre de 1994, quan va rebre la trucada d’Steve Jobs, el futur de Pixar penjava d’un fil: la companyia estava perdent molts diners i Jobs ja havia destinat prop de 50 milions de dòlars de la seva butxaca per cobrir el dèficit. Per què va accedir a parlar amb ell sobre aquest negoci tan arriscat?
Encara que en aquell moment era el director financer d’una altra companyia (Electronics for Imaging), a la qual portava treballant diversos anys, la meva trajectòria professional sempre va estar vinculada a start-ups que em van permetre d’entendre que de vegades cal assumir grans riscos. A més, m’intrigava conèixer Steve Jobs i esbrinar si podríem treballar bé junts.
Finalment, al seu llibre explica que va acceptar l’oferta perquè va quedar impressionat per la projecció d’uns minuts del primer llargmetratge de Pixar, Toy Story. En aquell moment, va adonar-se que estava veient la que esdevindria una de les pel·lícules d’animació més reeixides de tots els temps?
No, en absolut; no tenia ni idea d’això. Llavors no sabia gairebé res sobre el negoci de l’entreteniment i ni tan sols pensava en Pixar com una companyia d’entreteniment. Quan vaig visionar aquests primers fotogrames de Toy Story va ser com veure màgia. Em vaig adonar que alguna cosa molt especial estava succeint en aquesta empresa.
“Quan vaig visionar els primers minuts de Toy Story, vaig saber que quelcom molt especial succeïa a Pixar.”
Tot i comptar amb “un equip de guanyadors” i un alt nivell de creativitat i innovació, quan va entrar a la companyia, Ed Catmull (cofundador de Pixar) li va confessar que no disposaven d’un pla de negocis. Tenint en compte això, com va poder convertir un estudi d’art gràfic res rendible en un gegant del cinema?
Vaig repassar totes les estratègies possibles per a Pixar fins que vaig trobar l’única que podria brindar-li l’oportunitat de tenir un gran èxit. Era molt arriscat, però centrar-nos en les pel·lícules d’animació era el camí a seguir. I he de dir que molta gent no creia que això fos possible…
Un cop dins de la indústria de l’entreteniment, Pixar va haver de conjugar dos mons tan diferents com Silicon Valley i Hollywood. Quin va ser el principal repte que aquest binomi va comportar per a vostè i el seu equip?
La dificultat va sorgir de les diferents formes en què Hollywood i Silicon Valley fan les coses. Per exemple, a Hollywood la cultura corporativa sovint es construeix al voltant d’una pel·lícula o producte d’entreteniment en particular. A Silicon Valley, per contra, la cultura s’erigeix al voltant de l’èxit de tota l’empresa. Això dona lloc a diferents estratègies, i nosaltres vam intentar aprofitar el millor de tots dos mons per crear una cultura única a Pixar.
Tant a nivell personal com professional, què va aprendre durant els seus anys a Pixar?
Vaig aprendre molt, sobretot: què cal fer per desenvolupar un gran treball creatiu, la importància de crear una cultura que harmonitzi els aspectes comercials amb els aspectes creatius de la fabricació de productes, i la disciplina que requereix l’art d’explicar històries.
“La venda [de Pixar] va tenir molt de sentit per a ambdues companyies, especialment quan Disney va comprometre’s a preservar la cultura de la nostra organització.”
Fou difícil vendre la companyia a Disney el 2005?
Sí i no. En part va ser difícil perquè Pixar havia prosperat mantenint la seva independència dels estudis de Hollywood. No obstant això, la venda va tenir molt de sentit per a ambdues companyies, especialment quan Disney va comprometre’s a preservar la cultura de Pixar. De fet, volien que la seva pròpia divisió d’animació aprengués de la forma de fer de Pixar. Fou una negociació per a la qual ens vam preparar molt bé i amb molta anticipació, amb l’objectiu de trobar una estratègia que funcionés bé per a tothom.
Finalment, encara li atrauen els negocis arriscats?
El món dels negocis sempre comporta riscos. I com més alt apuntem, major és el risc que hem d’assumir. Això fa que els negocis, com la vida mateixa, siguin una aventura.
