AnTOni Gómez. President del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya.
Els estats financers constitueixen un document bàsic respecte de la situació financera i els resultats. No obstant això, les xifres que relacionen diverses magnituds del balanç i/o del Compte de Pèrdues i Guanys n’ofereixen una imatge més significativa.
Específicament, quan parlem d’endeutament, les magnituds absolutes tenen poca significació en elles mateixes, ja que seran més o menys raonables depenent d’altres xifres del balanç o, fins i tot, del compte de resultats.
Quan vulguem analitzar alguns aspectes concrets de la situació d’una empresa, utilitzarem ràtios o altres indicadors. Hi ha multitud de ràtios i indicadors possibles. Simplement, es tracta de relacionar dues magnituds per tal que la seva relació tingui una major significació. Per decantar-nos per tres, suggeriríem:
1- Endeutament sobre actius totals. Compara els deutes a llarg i a curt termini (Passiu No Corrent i Passiu Corrent) amb el total de l’actiu o del passiu, que òbviament és la mateixa xifra. Ens indica quina proporció del total de l’actiu està finançada per recursos aliens.
2- Ràtio del Fons de Maniobra. Tot i que es pot expressar com a diferència entre Actiu Corrent i Deutes a curt termini, guanya significació si ho calculem com a ràtio. Ens indica quin és el valor de l’Actiu Corrent que cobreix el Passiu Corrent.
3- Capacitat de retorn del deute: EBITDA/ Passiu No Corrent o Endeutament a llarg termini. Mesura la capacitat de devolució del finançament a llarg termini amb els recursos financers que es generen.
Addicionalment, d’altres indicadors poden ajudar-nos a explicar la raó de les xifres ofertes per aquests, com ara, per exemple, el període de maduració.
Independentment de la informació que ens ofereixen els indicadors que calculem, s’ha d’analitzar la seva evolució en el temps i la seva comparació amb altres empreses semblants, tant pel que fa a sector i activitat, com pel que fa a la mida.
