A les preocupacions i debats sobre si –i com– estàvem superant els xocs de la crisi financera de l’última dècada s’hi han superposat en els darrers temps les controvèrsies i perplexitats davant uns canvis tecnològics d’una profunditat i un abast enormes. Els seus impactes van molt més enllà de les dimensions econòmiques i empresarials, inclosos els efectes sobre els mercats de treball, per afectar les formes com funcionen les nostres societats. Tractarem de sistematitzar alguns dels ingredients principals de les qüestions que mereixen atenció i debat.
Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.
1. Canvis molt transversals…
Un primer aspecte és que les innovacions cientificotecnològiques que es coneixen com la nova (o la quarta) revolució industrial, i que tenen en la robòtica i la intel·ligència artificial (IA) alguns dels seus vectors més emblemàtics (però no els únics) configuren el que es denominen unes noves tecnologies d’abast general (general purpose): van més enllà de novetats importants en el sector I o el sector Z per a conformar canvis que s’apliquen –o podran ésser aplicats– a un espectre molt ampli d’activitats, en el món de la producció o la forma de viure. De la mateixa manera que la màquina de vapor o l’electricitat van acabar aplicant-se de forma generalitzada, els robots o els desenvolupaments d’IA estan ja entrant en una enorme varietat de camps.
2… i a un ritme de vertigen
Un segon aspecte és que, en l’actualitat, els canvis són especialment profunds i ràpids. I aquesta velocitat afecta no només el ritme amb què es produeixen les novetats, sinó també el temps que transcorre entre la innovació pionera i la seva àmplia difusió. Les màquines de vapor es van anar estenent al llarg de moltes dècades, un lapse temporal que va donar marges perquè les societats s’hi adaptessin, certament no sense problemes. Però l’onada actual de novetats es difon amb una celeritat gairebé exponencial. La figura 1 mostra la forma en què un document de l’FMI dirigit al G-20 resumeix la creixent velocitat de difusió d’innovacions i, amb ella, la creixent pressió sobre les societats, amb urgències que contribueixen a tensions i desassossec.
3. Cap a unes majors desigualtats?
Un tercer aspecte és el missatge que es desprèn de diverses de les més importants anàlisis presentades en els últims temps sobre els efectes d’aquesta nova revolució tecnològica, que es podria resumir en “més creixement, amb més problemes de desigualtat”. Es parla dels potencials grans “dividends d’unes tecnologies brillants” alhora que apareixen seriosos recels sobre la “distribució” d’aquests dividends. I això és especialment delicat en unes societats en què els problemes de desigualtats han guanyat pes en les preocupacions de l’opinió pública, a la vista de la forma desigual amb què es van distribuir els guanys de la globalització i les asimetries així mateix importants amb què s’han repartit els ajustos de la crisi de l’última dècada: els avenços tecnològics agreujaran aquestes desigualtats que s’estan produint?
4. Robots versus treballadors
Un quart aspecte concreta el punt anterior en termes d’ocupació. Es publiquen estudis sobre quants llocs de treball actuals podran ser reemplaçats per màquines-robots, amb percentatges que generen preocupació. Alguns recorden que aquests temors també van aparèixer en anteriors onades de canvis tecnològics importants, però que a mitjà termini van sorgir noves activitats i ocupacions que van donar lloc a millores per al conjunt de les societats. Alguns enfocaments, entre ells de forma destacada el formulat per Acemoglu i Restrepo, articulen un marc per tal de tractar de valorar els anomenats “efectes desplaçament” –substitució de persones per màquines– davant dels “efectes compensatoris” derivats dels guanys de productivitat que propicien les innovacions, així com a l’aparició de noves tasques i activitats, algunes inimaginables avui o fa poc temps.
Es parla dels potencials grans “dividends d’unes tecnologies brillants” alhora que apareixen seriosos recels sobre la “distribució” d’aquests dividends. I això és especialment delicat en unes societats en què els problemes de desigualtats han guanyat pes en les preocupacions de l’opinió pública
5. Declivi de les classes mitjanes
Una cinquena dimensió destaca que a l’hora d’establir criteris sobre quines tasques o activitats són més “vulnerables” ja no podem limitar-nos al grau de qualificació. És cert que, inicialment, els llocs de treball de menor qualificació van ser els que més àmpliament van ser objecte de tecnificació o deslocalització. Es parlava del “canvi tecnològic esbiaixat cap a la qualificació” que substituïa ocupació menys qualificada i, en canvi, requeria de treball de més qualificació per a ser operatiu. Però, ara, a aquest enfocament se li superposa el del “canvi tecnològic esbiaixat contra la rutinització o la codificabilitat”: totes les tasques, fins i tot les que requereixen un cert nivell de qualificació, que poden ser descrites en programes de computació, de creixents complexitats, són susceptibles de ser ocupades per robots en comptes de per humans. Atès que diverses tasques d’aquest tipus són les que exerceixen les classes mitjanes en les economies avançades, com mostra la figura 2 extreta del World Economic Outlook de l’FMI, s’estableix una delicada connexió entre canvis tecnològics i les implicacions sociopolítiques del declivi de les classes mitjanes.
6. Dubtes i desconfiança: l’adaptació a debat
En sisè lloc cal apuntar que l’abast i la velocitat de totes aquestes noves realitats genera incerteses, pors i recels que es tradueixen en debats sobre la forma d’adaptar-s’hi i les mesures que cal adoptar tant a nivell del sector privat –des de les persones fins a les empreses– que així mateix plantegen pressions sobre els poders públics, que van des de la cobertura de les situacions de fragilitat que vagin emergint fins a les polítiques de dotar les societats amb els mitjans per a assumir aquestes novetats profundament sacsejades.
7. Nous reptes per al sistema educatiu…
Una setena dimensió, concretant el que s’acaba d’indicar, és el debat sobre el paper del sistema educatiu. Els ràpids canvis científics i tecnològics requereixen, òbviament, que els continguts de les formacions que s’imparteixen en el sistema educatiu hi evolucionin en paral·lel. Però les exigències van molt més enllà d’això: la constatació que els continguts rellevants per a les activitats empresarials, professionals i laborals es modificaran a ritmes exponencials requereix de proveir, per part del sistema educatiu, d’un “capital humà” amb unes qualificacions, aptituds i actituds diferents, difícils de concretar. De nou, les referències a les “carreres entre tecnologia i educació” passen a primer pla, amb els dubtes sobre si la velocitat i adequació de les adaptacions educatives estan sent les requerides.
Des de l’àmbit més concret de finançament de les prestacions socials, la substitució de persones per robots fa aflorar controvèrsies sobre la fiscalitat d’aquests últims, que encara estan en els seus inicis
8… i noves exigències fiscals
Un vuitè punt se centra en les exigències que tot allò que s’ha dit anteriorment planteja als sistemes fiscals. Apareix una “pinça” entre noves demandes d’actuacions i les limitacions en la capacitat per a reunir recursos públics. En el vessant de les actuacions que requereixen despesa, hi figuren des de més compromisos en els àmbits d’educació i de recerca, desenvolupament i innovació fins a mesures de suport a les persones o grups que es vegin negativament afectats pels canvis, inclosos els debats (que desborden l’àmbit d’aquest text) sobre una eventual renda bàsica universal o figures de protecció social similars. Pel costat dels ingressos públics s’accentuen les evidències dels problemes de gravar els beneficis d’algunes activitats empresarials que es poden desplaçar amb facilitat a escala supranacional, buscant les jurisdiccions més favorables per als seus interessos, amb limitada eficàcia (almenys, per ara ) als esforços de cooperació internacional per a afrontar aquest problema. I des de l’àmbit més concret de finançament de les prestacions socials, la substitució de persones per robots fa aflorar controvèrsies sobre la fiscalitat d’aquests últims, que encara estan en els seus inicis.
9. Monopolització del poder
Una novena dimensió és la percepció que tots aquests canvis estan coincidint (i / o coadjuvant) en una concentració de poder econòmic i control de la informació que presenta arestes delicades, fins i tot, temibles. Els indicadors de com els nous gegants tecnològics estan obtenint una porció creixent de les quotes de mercat i dels ingressos només es veuen superats per les evidències de com aquests mateixos operadors han aconseguit que els lliurem voluntàriament moltíssimes dades personals que són susceptibles d’utilització mercantil. El Gran Germà de què parlava Orwell i que ho sabia tot de nosaltres s’està aconseguint per vies diferents de les previstes en la seva novel·la 1984, però igualment perilloses per a la nostra privacitat i intimitat.
La magnitud dels reptes planteja exigències d’adaptació que no són només –ni principalment–- tecnològiques o econòmiques, sinó que requereixen noves formulacions socials i polítiques perquè les oportunitats que s’obren estiguin realment al servei de les societats.
10. Problemes de ciberseguretat
I com desè aspecte, una referència a les vulnerabilitats que suposen totes aquestes noves realitats. Els problemes de seguretat informàtica, les fragilitats davant de ciberatacs que deixin en mans de determinades persones o col·lectius l’accés i control de dades extremadament sensibles i d’efectes potencials enormes. Els riscos són tan grans que alguns auguren unes demandes creixents de seguretat, hàbilment estimulades amb finalitats que provoquen temors que puguin arribar a transformar les nostres democràcies en securocràcies. Apel·lar, a més de al Gran Germà d’Orwell, a l’escenari de Blade Runner potser no sigui tan frívol com pot semblar a primera vista.
En tot cas, la magnitud dels reptes planteja exigències d’adaptació que no són només –ni principalment–- tecnològiques o econòmiques, sinó que requereixen noves formulacions socials i polítiques perquè les oportunitats que s’obren estiguin realment al servei de les societats.