La cadena de muntatge és la base de la producció en massa, un procés que va revolucionar la indústria i que ja compta amb més d’un segle d’història. El magnat del sector de l’automòbil Henry Ford va ser el responsable de popularitzar aquesta innovació; l’èxit va ser tal que no va trigar a implantar-se ràpidament en altres indústries com, per exemple, l’armamentística.
Retrocedim fins el 7 d’octubre de 1913, dia en què la fàbrica Ford de Highland Park (en aquell temps la més gran del món) va acollir la primera línia d’acoblament automatitzat.
Amb la implementació d’aquest nou mètode, el fundador i propietari de la companyia perseguia un objectiu molt clar: reduir el cost de fabricació del Ford Model T. I és que si aconseguia produir un cotxe de menys de 1.000 dòlars, la resta de les seves aspiracions vindrien que ni fetes d’encàrrec.
El full de ruta del Sr. Ford
El que aquest visionari desitjava era treure al mercat “el primer automòbil per a les masses” o, en altres paraules, agitar no només la indústria automotriu sinó també els hàbits de consum de la societat nord-americana.
Finalment ho va aconseguir gràcies al fet que …
• La implementació del treball en cadena va permetre que el Ford Model T es pogués fabricar en un total de 84 passos, cadascun d’ells dut a terme per un operari diferent.
• El temps de muntatge de cada unitat es va reduir dràsticament –de les 12 hores es va passar als 93 minuts– i la producció es va incrementar de 100 cotxes diaris a un miler.
• Els bons resultats del sistema li van permetre d’augmentar el salari mínim dels seus empleats a cinc dòlars/dia (gairebé el doble del que pagava la competència) i instaurar la jornada laboral de 40 hores. Amb aquesta jugada aconseguia disposar de mà d’obra amb el temps i els diners suficients per esdevenir clients seus.
• No cal dir que el preu del Ford Model T va caure de forma progressiva dels 825 dòlars el 1908 fins als 290 dòlars el 1924. El cotxe va deixar de ser un producte de luxe i va passar a ser assequible per a gran part de la població.
