Andrus Ansip (Tartu, Estonia, 1956) és el vicepresident encarregat del Mercat Únic Digital. Apassionat de la ciència, és químic de professió i venera el progrés i desenvolupament de la coneguda com a quarta revolució tecnològica. Va ser primer ministre del seu país durant nou anys, i va ser diputat al seu parlament i a l’Eurocambra.
Text: Esther Herrera.
Fotos: Comissió Europea
Està a punt d’acabar el seu mandat com a comissari, què cal encara per arribar a un veritable mercat únic digital?
Durant aquest temps, hem posat sobre la taula 35 propostes legislatives i iniciatives per acabar amb les barreres que existeixen en el paisatge digital de la UE i hem donat suport a l’economia de dades. Però, de moment, poques d’aquestes propostes són una realitat, per això demanem al Parlament Europeu i als estats membres que les aprovin al més aviat possible, perquè és crucial que la UE sigui encara més competitiva, pugui crear noves feines, oportunitats per a les empreses i porti innovació a tota Europa. Així que encara no puc dir que estigui satisfet. La UE encara ha de fer més perquè el mercat únic digital sigui completament funcional i contribueixi amb 415.000 milions d’euros l’any, que es calcula que és el seu potencial. Necessitem una infraestructura en ciberseguretat a tota la UE perquè tothom —i a tot arreu— pugui gaudir d’una connexió ràpida i segura. Ja han entrat en vigor les noves normes sobre protecció de dades, però necessitem una labor informàtica d’alt rendiment i treballadors altament qualificats en matèria digital per treure el màxim profit de la nostra economia. També, recentment, els ministres de la UE han donat suport a la Comissió Europea perquè inverteixi 1.000 milions d’euros per crear una gran infraestructura de superordinadors, capaços d’emmagatzemar grans quantitats d’informació; ens en beneficiaríem en sectors com la salut o les energies renovables. Totes aquestes àrees que he comentat són essencials per al futur digital d’Europa.
“La UE encara ha de fer més perquè el mercat únic digital sigui completament funcional i contribueixi amb 415.000 milions d’euros l’any, que es calcula que és el seu potencial.”
La proposta de copyright que ara s’està negociant és molt controvertida. Molta gent tem que les noves normes puguin posar en perill Internet i dificultin compartir continguts a la Xarxa. Què en pensa d’aquestes crítiques?
Vam crear aquesta proposta perquè esperem que hi hagi normes més justes per a un millor funcionament del mercat del copyright, que estimuli la creació i el contingut d’alta qualitat. Sempre tenim en compte l’opinió del sector quan proposem una nova legislació important per a la UE. I en aquest cas, vam tenir dues consultes públiques, en què tothom podia contribuir amb les seves opinions i preocupacions. Aquesta proposta tracta de reforçar el paper dels creadors, perquè puguin negociar i ser remunerats adequadament quan es fa un ús del seu contingut a la Xarxa. Demanem a les plataformes que ofereixin un ampli accés a un contingut que, amb les tecnologies adequades i a través d’acords, es pugui publicar protegint-ne els drets d’autor; o bé eliminar-lo si així ho desitgen els autors. Volem també més transparència: hi haurà més claredat i un major equilibri en les relacions contractuals que mantenen els autors amb productors i editors d’informació. També ajudarà els autors a demanar una major remuneració si consideren que no se’ls ha pagat suficient en cas que un contingut hagi tingut molt d’èxit a la Xarxa. Al cap i a la fi, es tracta que la nova legislació sigui útil i justa per a tothom: més contingut legal accessible per als usuaris, més guanys per als artistes i més tràfic per a les plataformes.
També ha entrat en vigor la proposta sobre el conegut com a geoblocking. Alguns creadors no hi estan a favor, perquè creuen que guanyaran menys. Però la Comissió Europea assegura que el geoblocking injustificat és una de les principals causes de la pirateria. Què n’espera exactament d’aquesta nova reforma?
Una de les nostres majors preocupacions és la pirateria, i puc assegurar que quan els usuaris tenen accés a un contingut legal, les descàrregues il·legals baixen de forma significativa. Per això cal actuar en l’arrel del problema. Així que la nostra solució és augmentar la circulació de la feina artística: fer-la més accessible a la Xarxa, de forma legal, i arribar a una major audiència a tota Europa. Sobre la remuneració dels artistes, el nostre principal objectiu és que hi hagi un mercat just. Crec que el contingut creatiu a Europa no hauria de tancar-se en si mateix, sinó ser més accessible per a totes aquelles persones a qui interessa.
“Els ministres de la UE han donat suport a la Comissió Europea perquè inverteixi 1.000 milions d’euros per crear una gran infraestructura de súperordinadors, capaços d’emmagatzemar grans quantitats d’informació; ens en beneficiaríem en sectors com la salut o les energies renovables.”
La robòtica cada cop està més present en les nostres vides. De fet, el Parlament Europeu va demanar l’any passat a la Comissió Europea que comencés a regular sobre els robots a Europa, pel possible impacte negatiu que tenen en la destrucció de llocs de feina. Ha començat a estudiar aquesta proposta?
Sí, l’hem estudiada molt i crec que és una contribució molt útil al debat públic sobre la robòtica i la Intel·ligència Artificial. Jo crec, sobretot, en el progrés, perquè sempre aporta beneficis, i això és més ocupació. La robòtica i la IA són essencials per a la competitivitat d’Europa. Poden aportar llocs de feina a Europa, també millorar la vida quotidiana de la gent, tant a la llar com a la feina. Alhora, també ens hem d’assegurar que els europeus tenen les aptituds necessàries per treure el màxim benefici d’aquestes tecnologies. No volem crear una situació en què hi hagi “guanyadors” i “perdedors” en l’economia digital. Per això, estem ajudant els països europeus a integrar la seva formació digital en els seus currículums. Cada cop hi ha més demanda de feines que necessiten un ampli coneixement digital, però no totes les empreses ajuden als seus treballadors a tenir aquestes aptituds, i jo crec que això és un error. Les millors companyies inverteixen molt en els seus treballadors, i de forma sistemàtica. La robòtica i la Intel·ligència Artificial tenen un gran potencial per millorar, per exemple, l’eficiència del sistema de salut, com reduir els traumes després d’una cirurgia o el temps de rehabilitació dels pacients.
“Cada cop hi ha més demanda de feines que necessiten un ampli coneixement digital, però no totes les empreses ajuden als seus treballadors a tenir aquestes aptituds, i jo crec que això és un error. Les millors companyies inverteixen molt en els seus treballadors, i de forma sistemàtica.”
El seu país, Estònia, es troba entre els estats a l’avantguarda en les noves tecnologies, però no és el cas entre la resta de països europeus. La UE està fent suficient per a la creació de noves empreses tecnològiques o startups?
És veritat. Estònia és un líder en serveis públics digitals. Els nostres ciutadans poden demanar consulta al metge fàcilment per Internet o presentar les declaracions de la renda en línia en només uns pocs minuts. Estic orgullós d’aquests serveis perquè demostren com la inversió digital val la pena. Tot i això, Estònia no lidera en tots els camps de l’economia digital i la societat encara ha d’aprendre molt d’altres països, per exemple, en connectivitat o digitalització de la indústria. Amb això vull dir que tots els estats membres han d’invertir molt més en el seu futur digital, perquè compensa a llarg termini en benefici dels nostres ciutadans i en les nostres economies. També cal promoure la creació de noves companyies tecnològiques i startups. La UE està ajudant amb noves eines per acabar amb les diferències entre països, donant suport als emprenedors. Això també passa molt en l’àmbit local: empreses que treballen amb investigadors i startups; les ciutats i les regions poden crear llocs d’innovació que permeten a les empreses experimentar. I és aquí on veiem grans desenvolupaments a tota Europa.
“Tots els estats membres han d’invertir molt més en el seu futur digital, perquè compensa a llarg termini en benefici dels nostres ciutadans i en les nostres economies. També cal promoure la creació de noves companyies tecnològiques i startups.”
Fa un any que es va posar fi al roaming a la UE. De cara a les eleccions europees, creu que amb iniciatives com aquesta la població se sentirà més vinculada al projecte europeu, davant l’auge de l’euroescepticisme?
Sense dubte, la fi del roaming suposarà un gran benefici per als europeus, perquè era realment un element de frustració per a milions de ciutadans. Per fi estem arreglant aquesta situació en un mercat que clarament havia fallat a les persones que en pagaven un cost massa alt. Era comú que les persones deixessin d’utilitzar la itinerància de dades quan viatjaven per la UE. Ara això ja no passa i és un gran èxit per a tots. Els preus desorbitats del roaming eren una anomalia en un continent on la gent es pot moure lliurement entre els països. Així que crec que sí, és un gran avenç i un assoliment palpable de què pot fer la UE i el que encara es pot fer en el Mercat Únic Digital.
