Les previsions de tardor del Fons Monetari Internacional destaquen dos trets generals. Els veiem.
JOAN TUGORES QUES. Catedràtic d’Economia de la UB.
Duna banda, un estancament de la dinàmica econòmica, que se situaria en un “altiplà” del 3,7% anual per als tres anys mostrats en el quadre. I d’altra banda, un èmfasi en el fet que els “riscos a la baixa” són predominants, que és la forma d’anunciar que són més probables “males notícies” amb revisions a la baixa que no pas el contrari.
Les tensions associades a la guerra comercial iniciada pels Estats Units, i que afecten de manera destacada a la Xina, són la principal raó esgrimida, encara que també es desprèn que darrere d’aquesta font de friccions hi ha altres aspectes preocupants de fons.
Les xifres publicades a l’octubre suposen un reajustament a la baixa de les previsions de principis d’estiu, que situaven el creixement mundial en un 3,9%. Totes les economies avançades experimenten revisions a la baixa pel 2019, amb la incògnita de com els Estats Units faran front a la transició entre els estímuls a curt termini ja implementats i una normalització de la situació… si és que es produeix. Per al conjunt de les economies emergents i en desenvolupament, crida l’atenció com la desacceleració de la Xina –que es podria agreujar– es veu per ara contrarestada per un creixement més elevat de l’Índia i les revisions a l’alça d’un continent africà que se situa en segon lloc en les projeccions pel 2019, només per darrere d’Àsia.
