El sector assegurador espanyol va assolir al tancament de l’any 2018 un volum de primes de 64.377 milions, el que representa el 5,3% del PIB, amb un creixement de l’1,5% continuant d’aquesta manera el camí de la recuperació iniciat el 2015.
Coordinación: Jose Antonio Sánchez Herrero. Director general d´ICEA.
Assegurances no vida
El 2018 les primes per al conjunt de rams no vida van créixer el 4,0% (enfront del 2,5% del creixement del PIB), un fet que suposa el cinquè any consecutiu d’augment de la facturació, arribant als 35.382 milions d’euros (55% del total de primes).
Dins dels rams de no vida, el millor comportament va correspondre a l’assegurança de salut, que va tancar el 2018 amb unes primes de 8.524 milions d’euros (24% del total no vida) i un creixement del 5,6% (superior al 3,9% enregistrat el 2017), sent l’únic dentre els rams de no vida a acreditar creixements continuats des de l’any 2000, el que dona idea de la seva importància per a les famílies i la seva resistència a prescindir-ne, fins i tot en èpoques de crisi econòmica, malgrat suposar un doble pagament.
Les assegurances de multirisc, per la seva banda, van aconseguir unes primes de 7.244 milions d’euros (20% del total no vida) amb un creixement del 4,0%, mentre que la d’automòbils va finalitzar amb unes primes de 11.135 milions d’euros (31% del total no vida) amb un creixement de l’1,9%, continuant amb la via de recuperació iniciada el 2015, si bé amb cert signe d’esgotament en la taxa de creixement (el 2017 les primes van créixer el 3,4%).
Finalment, la resta de rams no vida, van aconseguir al tancament del 2018 un volum de primes de 8.479 milions, (24% del total no vida), amb un creixement del 5,1%, registrant creixements en totes les línies de negoci.
Tots els països avançats es caracteritzen, entre altres factors, per tenir un sector assegurador amb un important grau de desenvolupament, i l’espanyol no n’és una excepció, ja que ocupa un paper rellevant en l’ordre econòmic i social del nostre país
Assegurances de vida
El comportament de les assegurances de vida, atenent en el cas de les assegurances de “vida estalvi” a l’estalvi gestionat i en “vida risc” al volum de primes, caldria qualificar-lo de positiu.
Així, les assegurances de vida estalvi (84% de les primes de vida) al tancament del 2018 gestionaven 188.467 milions d’euros en termes de provisions tècniques, amb un creixement del 2,6%, una bona dada atès l’escenari prolongat de baixos tipus d’interès i comparat amb la caiguda del patrimoni tant en fons d’inversió (-2,1%) com en fons de pensions (-3,7%); per la seva banda les primes d’assegurances de vida risc (16% del total vida) van créixer el 12,3%, que contrasta amb l’estancament del 2017, principalment afavorides per la bona evolució del crèdit i del sector immobiliari.
Un sector clau
Tots els països avançats es caracteritzen, entre altres factors, per tenir un sector assegurador amb un important grau de desenvolupament, i l’espanyol no n’és una excepció, ja que ocupa un paper rellevant en l’ordre econòmic i social del nostre país: així les primes al tancament del 2018 suposaven el 5,3% del PIB, la xifra conjunta de balanç superava els 300.000 milions d’euros, és un dels principals inversors institucionals i donava feina de forma directa a gairebé 150.000 persones, a més de contribuir de forma indirecta a l’ocupació en els col·lectius de metges, perits, reparadors, tallers, advocats, etc.
Però, a més, és un sector rendible i solvent, que fins i tot durant els durs anys de crisi econòmica, va ser dels pocs que van aconseguir mantenir en conjunt el seu volum de facturació, i el que és més important, afermar la seva rendibilitat i especialment la seva solvència, registrant al tancament del 2018 un benefici sobre primes del 7,7%, un ROE del 13%, mantenint una ràtio de solvència de 2,34 vegades el mínim requerit.
Entenent el futur
• Una nova realitat
Tot l’anterior situa al nostre sector en una bona posició de partida per afrontar amb certa tranquil·litat, però sense perdre temps, tots els canvis necessaris per tal de superar amb èxit els reptes que s’acosten i aprofitar les immenses oportunitats que sorgiran, tot això dins d’un context en el qual tant l’escenari competitiu com les regles del joc seran totalment diferents.
S’està configurant una nova realitat, caracteritzada pel canvi constant i veloç, amb un avenç inexorable de la societat digital, el que unit a una sèrie de canvis sociodemogràfics, entre els quals destacaria l’augment de l’esperança de vida, el progressiu envelliment de la població i l’increment de les desigualtats socials, estan modificant no només les formes de vida i les pautes de consum de les persones, sinó també la forma de fer negocis, posant fi a una llarga etapa caracteritzada per la tirania de les empreses per donar pas a una etapa de la “tirania del client”, que ve per quedar-se.
• Pensar com el client per personalitzar la proposta de valor 
Un client que, per damunt de tot, demana un servei personalitzat i una experiència única, el que ens obliga a canviar la perspectiva i començar a veure l’empresa amb els ulls del client, pensant en el cor i cervell de qui paga (pensar en, però sobretot com el client), el que obligarà a esmicolar l’itinerari del client pas a pas i repensar-lo. I en aquest procés les xarxes de distribució també hauran de jugar-hi un paper rellevant, però per a això hauran d’abordar el seu propi procés de transformació amb un clar camí cap a la professionalització i l’assessorament. La gent no vol comprar assegurances, vol que les asseguradores estiguin en els moments vitals (en la salut, en la malaltia, en la riquesa, en la pobresa). No estem “només” en el negoci de les assegurances, estem fonamentalment en el negoci de les persones, en el negoci del benestar, de manera que hem de ser, per sobre de tot, especialistes en persones.
• Nou escenari competitiu: d’indústries a ecosistemes
S’està obrint pas un nou escenari competitiu en el qual la batalla empresarial s’anirà a poc a poc desplaçant des del territori limitat de la indústria a un de més ampli, el dels anomenats ecosistemes, i en el qual, als competidors tradicionals, se n’hi sumen de nous: els propis individus, empreses de sectors adjacents i els anomenats intrusos (empreses generalment d’origen tecnològic, amb models de negoci absolutament disruptius que estan modificant tant la forma d’interrelacionar amb el client com la manera de fer les coses, i que ataquen, no ja el que venem, sinó allò pel què ens compren), de manera que l’objectiu potser ja no hauria de ser tant liderar una indústria com ocupar un lloc rellevant dins d’un ecosistema.
I per a això serà necessari evolucionar des d’una estratègia competitiva a una estratègia col·laborativa ampliant l’enfocament tradicional d’oferta de producte (orientat fonamentalment a resoldre un contratemps quan aquest es produeixi) cap a un altre més orientat a la prevenció, suportat en una oferta conjunta i diferencial de solucions (provinents d’empreses de diferents àmbits).
• Cal canviar la cultura organitzativa
Qualsevol transformació comença amb un canvi en el model de pensar, i la digital no n’és una excepció. Això no va només de tecnologia, tot i ser-ne una peça fonamental, sinó sobretot i per sobre de tot va de management, va de canvi cultural (com deia Peter Drucker: “La cultura esmorza l’estratègia.”).
Entorns més o menys previsibles exigeixen bons gestors, però un món VUCA (volàtil, incert, complex i ambigu) com l’actual exigeix “visionaris”; líders que aportin visió, comprensió, claredat i agilitat en el procés de presa de decisions, líders que contribueixin a crear les condicions adequades per obtenir el màxim rendiment de les persones, el que es dona en organitzacions amb entorns de màxima confiança. Calen organitzacions diferents, molt més flexibles, amb una diversitat de perfils més nombrosa, dotades de noves capacitats; la percepció de marca serà un dels principals factors de diferenciació, i aquesta anirà cada vegada més unida a factors emocionals (credibilitat, sostenibilitat, equitat), a la qualitat en el servei, i no podem oblidar que la imatge de marca la construeixen i la transmeten les persones.
• El nostre gran repte 
Però per a mi, el més important serà entendre que la nostra finestra d’oportunitat com a sector resideix precisament en l’essència del nostre producte i la nostra indústria, i que el nostre paper, de per si ja rellevant, ha de ser cada vegada més gran a futur, ja que quan les societats evolucionen augmenta el desig de les persones de cercar protecció davant de situacions adverses que puguin afectar el normal desenvolupament de la seva vida diària, i per tant augmenta el seu desig d’assegurar-se. A això caldria afegir que el canvi demogràfic que s’acosta (progressiu envelliment de la població més augment de l’esperança de vida) plantejarà problemes de futur a l’economia social que difícilment podran ser atesos exclusivament per les finances públiques, el que eleva a la condició d’imprescindible i urgent la necessitat d’impulsar i incentivar l’estalvi a llarg termini i la previsió social complementària, aspectes on novament serà necessària una presència activa del negoci assegurador.
El nostre major repte com a indústria radica a ser capaços de traslladar millor al conjunt de la societat el que veritablement som i representem, igualant percepció i realitat, la “realitat” d’un sector solvent, ben gestionat, amb un servei d’alta qualitat, i fonamental per al futur manteniment de l’estat del benestar i el creixement personal i professional tant de les persones com de les empreses.
