Després de més de 30 anys en el sector de la formació superior universitària he pogut apreciar l’esforç que cada any fem tots els professionals del sector per buscar, millorar i dinamitzar l’aprenentatge dels professionals en actiu que participen en accions formatives.
ALFONSO CEBRIÁN DÍAZ. Director de la Fundación Formación y Futuro.
Durant molts anys, les escoles de formació de directius de tot el món van utilitzar la formació del “Mètode del Cas” per exposar, clara i senzillament, que es tractava d’una formació fundada en fets reals i contrastats. La importància d’aquest mètode és que permetia el debat entre els membres d’un grup i, el que és encara més crucial, demostrava que no existia una solució “màgica” que fos cent per cent correcta. Avui dia, però, l’evolució de les diferents metodologies de formació interactiva, sobretot desenvolupades a través de plataformes educatives en línia, han revolucionat el sector, permetent reflectir un veritable moviment que recull les diferents activitats en noves denominacions dels diferents aspectes metodològics. Aquests nous conceptes busquen valorar o potenciar les capacitats i competències dels alumnes en el seu procés d’aprenentatge. Cal esmentar, anticipadament, com ha passat en tants fenòmens socials, que la majoria dels mètodes que explicaré a continuació han arribat a la seva màxima difusió a través de la Xarxa utilitzant la seva nomenclatura en anglès.
El Blended Learning (Aprenentatge Semipresencial) és ja una realitat en la majoria d’institucions educatives. Es basa en la combinació de classes presencials amb contingut en línia, gràcies a plataformes virtuals dels centres i universitats de tot el món, i és una de les millors opcions per dur a terme un aprenentatge de qualitat
PERFILS PERSONALS D´EDUCACIÓ
Com en tots els aspectes de la nostra vida actual, en la formació cada vegada més es tendeix als “perfils personals d’educació”, és a dir, a adaptar / personalitzar les metodologies i continguts perquè s’ajustin a les necessitats de cada estudiant. Així, les metodologies avancen cap al que s’anomena com a aprenentatge adaptatiu (adaptive learning).
Detallaré, a continuació, alguns d’aquests aspectes que s’utilitzen en la definició de noves metodologies en la formació superior.
1.- Deeper Learning
És un enfocament integral que consisteix a facilitar un procés d’aprenentatge que ajuda els estudiants a adquirir determinades competències considerades de vital importància. Entre elles, hi trobem el desenvolupament del pensament crític i les capacitats comunicatives i col·laboratives. Aquesta tendència s’assembla a l’aprenentatge basat en projectes en el sentit que tots dos es basen en l’aspecte pràctic de l’aprenentatge.
2.- Mobile Learning
No és una metodologia pròpiament dita, sinó una nova tècnica que utilitza les noves tecnologies com són els telèfons mòbils. És un mitjà ideal per a accedir a la formació i fer créixer les nostres possibilitats per adquirir nous espais didàctics.
3.- BYOD (Bring your Own Device)
“Porta la teva Propi Dispositiu”. Es tracta d’una derivació del Mobile Learning. Mentre que el Mobile Learning se centra en l’ús del mòbil des de la perspectiva de l’aprenentatge, BYOD fa referència a l’ensenyament i, més concretament, al professor que, en lloc de prohibir l’ús de dispositius mòbils a l’aula, els incorpora a la seva metodologia i ànima als estudiants a portar-los a l’aula per generar més dinamisme en el desenvolupament de la seva activitat docent.
4.- Blended Learning (Aprenentatge Semipresencial)
És ja una realitat a la majoria d’institucions educatives. Es basa en la combinació de classes presencials amb contingut en línia, gràcies a plataformes virtuals dels centres i universitats de tot el món, i és una de les millors opcions per dur a terme un aprenentatge de qualitat.
5.- EDM. Educational Data Mining (Mineria de Dades)
Es basa en la recerca de patrons per crear patrons d’aprenentatge. No només necessitem recollir informació, també hem de analitzar-perquè puguem millorar la nostra docència com a professors i dotar d’una capacitat d’anàlisi els nostres alumnes. El maneig de l’anomenat Data és cada vegada més necessari en els diferents processos de selecció de professionals. Amb l’EDM aconseguim reforçar les competències d’alumnes i docents de forma simultània.
La gamificació es practica des de fa temps, però ha estat en els últims anys quan el fenomen ha adquirit una dimensió sense precedents, i és una de les apostes recurrents dels experts del sector quan s’analitzen les tendències actuals i futures de l’educació
6.- Flipped Classroom (Lliçó Invertida)
És una de les metodologies modernes que ha guanyat més popularitat en els últims anys. La Flipper Classroom és un model pedagògic en què els elements tradicionals de la lliçó impartida pel professor s’inverteixen: els materials educatius primaris són estudiats pels alumnes a casa i, després, es treballen a l’aula.
El principal objectiu d’aquesta metodologia és optimitzar el temps a classe dedicant-lo, per exemple, a atendre les necessitats especials de cada alumne, desenvolupar projectes cooperatius o treballar per projectes. El gran problema és que només funciona, com gairebé totes les metodologies d’èxit, amb estudiants aplicats i disciplinats.
7.- Aprenentatge Basat en Projectes
En la seva essència, l’ABP permet als alumnes adquirir coneixements i competències clau a través de l’elaboració de projectes que donen resposta a problemes de la vida real. L’ensenyament basat en projectes o tasques integrades suposa avui la millor garantia didàctica per a una contribució eficaç al desenvolupament de les competències clau i l’aprenentatge dels continguts del currículum.
Partint d’un problema concret i real, en lloc del model teòric i abstracte tradicional, semblen evidents les millores en la capacitat de retenir coneixement per part de l’alumnat, així com l’oportunitat de desenvolupar competències complexes com el pensament crític, la comunicació, la col·laboració o la resolució de problemes.
8.- Aprenentatge Cooperatiu
“Més forts junts”. Així es podria resumir de forma senzilla l’aprenentatge cooperatiu, una metodologia que els mestres fan servir per agrupar els estudiants i, així, impactar en l’aprenentatge d’una manera positiva.
La principal característica és que s’estructura sobre la base de la formació de grups d’entre 3-6 persones, on cada membre té un rol determinat i per assolir els objectius cal interactuar i treballar de forma coordinada.
Els defensors d’aquest model teoritzen que treballar en grup millora l’atenció, la implicació i l’adquisició de coneixements per part dels alumnes.
9.- Gamificació
Procedent del terme Game, facilita l’aprenentatge de mecàniques i dinàmiques pròpies de jocs i videojocs en entorns no lúdics. La gamificació es practica des de fa temps, però ha estat en els últims anys quan el fenomen ha adquirit una dimensió sense precedents, i és una de les apostes recurrents dels experts del sector quan s’analitzen les tendències actuals i futures de l’educació.
10.- Design thinking (Pensament de Disseny)
És una metodologia que està pensada per donar solucions a problemes concrets, recorrent a l’empatia dels futurs usuaris per dissenyar productes o serveis més funcionals. Es pretén generar en l’estudiant la capacitat d’innovació i creativitat funcional.
El Design Thinking té la seva base en el pensament lògic, la creativitat, la col·laboració, l’empatia i l’aprenentatge a través de l’error. Perquè amb aquest mètode el rol de l’alumne canviaria des del dubte “Puc fer-ho?” envers la certesa “Puc fer-ho i ho faré!”.
Pràctica i activa, aquesta tècnica promet que els alumnes ja no seran simples espectadors de la seva formació, seran una part activa del que ells volen ser.
