Qualsevol expert en educació sap quins països tenen excel·lència en el món de l’ensenyament. A primària i secundària: Finlàndia. A la universitat: Estats Units, Gran Bretanya, Canadà, Israel o Austràlia. A la formació professional: Alemanya. Per tant, cal implementar la formació dual alemanya i millorarà l’FP.
Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.
A grans trets això és la formació professional dual: fer les 40 hores setmanals mitjançant la combinació de l’estudi i el treball. Consisteix en el fet que l’estudiant dels cicles formatius compagina la feina i l’ensenyament per obtenir una formació tècnica de qualitat. L’alumne barreja alhora la seva vida laboral i formativa. I, a més a més, ho fa amb els coneixements teòrics i les habilitats pràctiques que el mercat laboral demanda.
‘DIE BERUFSAUSBILDUNG’
La formació dual compagina la formació teòrica dels coneixements, competències i habilitats amb les pràctiques professionals en empreses que funcionen en el món real. A més, les pràctiques són remunerades amb un salari. El país emblemàtic de tot plegat és Alemanya. La formació professional dual (“Die Berufsausbildung”, en alemany) és la clau de volta de l’ensenyament professional.
L’FP dual existeix a Alemanya des del 1969, ara fa cinquanta anys. Ja acumulem cinc dècades d’endarreriment per dissenyar i implementar arreu els centres de cicles formatius amb aquesta modalitat que gaudeix de gran èxit, perquè fusiona la feina amb els estudis.
L’FP dual existeix a Alemanya des del 1969, ara fa cinquanta anys. Ja acumulem cinc dècades d’endarreriment per dissenyar i implementar arreu els centres de cicles formatius amb aquesta modalitat que gaudeix de gran èxit i impacte social, perquè fusiona la feina amb els estudis
Manquen ‘BERUFSSCHULE’
És clar, si no es redissenyen els cicles formatius amb l’enfocament alemany, aleshores es poden fer les reformes que es vulguin, però mai no millorarem l’FP espanyola. I un dels factors a tenir en compte és que força centres d’FP no serveixen tal com funcionen a data d’avui per introduir aquesta innovació. S’haurien de reconvertir.
Cal fer una reconversió dels centres d’ensenyament professional ajustant-los organitzativament perquè esdevinguin uns centres de formació realment adaptats per a aquest tipus d’FP dual, tal com existeixen a Alemanya (“Berufsschule”, en alemany).
Baixada de l´atur
L’atur entre els joves a Alemanya se situa per sota del 7%, mentre que a Espanya l’atur juvenil fluctua al voltant del 33%, i fa uns anys encara era força pitjor. Una de les causes principals de l’atur que afecta sobretot la joventut és, precisament, la baixa qualitat dels cicles formatius a Espanya. Per consegüent, una de les més efectives polítiques laborals seria centrar-se a fer les reformes educatives necessàries per assolir en uns anys la implementació de l’FP dual arreu del país.
Sent Espanya el tercer país del planeta en turisme, trobem un munt de cambrers que no són bons professionals de servei i sala. Fora bo que els cambrers tinguessin almenys el cicle formatiu de grau mitjà de tècnic en Serveis en Restauració. Així creix un país
Estudis i feina del mateix
Els estudiants de cicles formatius sovint fan l’FP i es troben desemparats a l’atur, o bé estudien l’FP mentre treballen en una feina que no té res a veure amb els seus estudis. A títol il·lustratiu, posem per cas l’alumna que estudia Gestió Administrativa però treballa de cambrera, o l’estudiant que fa Cures Auxiliars d’Infermeria però treballa de vigilant de sales de museu, o qui aprèn a ser Tècnic de Cuina però treballa de teleoperador. Això no té sentit, i podria canviar amb la introducció generalitzada de l’FP dual. Perquè la formació professional dual permet que els estudis i la feina siguin sobre el mateix. L’FP dual possibilita que sigui igual allò que s’aprèn i allò que es treballa.
Grau mitjà de cambrer
Un exemple: sent Espanya el tercer país del planeta en turisme, malauradament trobem un munt de cambrers que no són bons professionals de servei i sala, sigui en un bar, cafeteria o restaurant. Tampoc es tracta que tots els cambrers estudiïn en el prestigiós Basque Culinary Center fent el grau universitari de Gastronomia i Arts Culinàries. No, és clar. Però sí fora bo que els cambrers tinguessin almenys el cicle formatiu de grau mitjà de tècnic en Serveis en Restauració. Fins i tot, millor si estudiessin el grau superior de Direcció de Serveis en Restauració. Així creix un país.
Així doncs, farien bé els governs autonòmics i el Govern central de tenir en compte el criteri tècnic que demostra amb evidències científiques que l’FP dual funciona, té impacte social i és eficaç amb uns resultats millors.
