El concepte de seguretat jurídica s’associa a la certesa en la norma i en les relacions jurídiques i a la predictibilitat en l’aplicació d’aquella per l’Estat.
JOAN CARLES OLLÉ. Degà del Col·legi Notarial de Catalunya.
Ciutadans i empreses han de saber a quines atenir-se, la qual cosa exigeix un marc jurídic i legislatiu estable, clar i que generi confiança. L’Ordenament salvaguarda la seguretat jurídica a través de diverses institucions, com els notaris, que exerceixen la justícia preventiva i garanteixen que els negocis jurídics s’ajusten a la llei, o els jutges, que exerceixen la justícia correctora o sancionadora, i restableixen l’ordre jurídic quan la norma ha estat conculcada.
L’evolució legislativa i jurisprudencial dels últims anys al nostre país en matèria hipotecària és un exemple paradigmàtic de falta de certesa i estabilitat normativa. La famosa sentència del Tribunal de Justícia Europeu del 14 de març del 2013 va donar el cop de gràcia a aquesta legislació que històricament havia estat positiva, però que, clarament, estava necessitada de reformes. Allò censurable és que en tot aquest temps el problema no s’hagi resolt.
En aquest període s’han aprovat diverses lleis i el Tribunal Suprem ha dictat abundants sentències, canviants i sovint contradictòries, sobre clàusules sol, interessos de demora, despeses o impost d’actes jurídics documentats, però la sensació d’inseguretat jurídica continua ben present.
L’esperada llei reguladora de Contractes de Crèdit Immobiliari ha de restablir un marc legislatiu que doni certesa i estabilitat en aquest important àmbit.
La seguretat jurídica és pressupost essencial per a la realització del trànsit econòmic, ja que el correcte funcionament dels mercats exigeix l’eficaç desenvolupament de les relacions jurídiques i la confiança dels agents en què els seus actes, que provoquen la circulació de la riquesa, seran conformes a la Llei. La seguretat jurídica és un factor de progrés i de creixement econòmic, que atreu i genera inversions nacionals i internacionals.