Les mesures estadístiques de concentració estudien el major o menor grau d’igualtat en el repartiment d’una variable entre una població determinada.
MIGUEL DE LA FUENTE RODRÍGUEZ. Degà del Col·legi d’Economistes d’Astúries.
Una de les més utilitzades és l’índex de Gini, proposat per l’estadístic italià Conrado Gini. Com a mesura de concentració es pot aplicar en diversos àmbits, encara que en economia s’ha popularitzat com a indicador de la desigualtat en la distribució de la renda en un territori concret.
Per a la seva determinació s’ordenen els individus o llars en funció dels seus ingressos, de menor a major, calculant-se la proporció de persones o famílies que tenen una renda inferior a un nivell determinat. La relació entre la proporció acumulada de la població i la dels ingressos porta a obtenir uns valors que varien entre 0 i 1. El valor 0 suposa un repartiment de la renda equitatiu, és a dir, que tots els individus o llars percebin la mateixa renda. El valor 1 implica un nivell de desigualtat màxim, en el qual un sol individu percebi el total d’ingressos del país.
L’índex de Gini facilita la realització de comparacions sobre el grau de desigualtat en la distribució de la renda o la riquesa entre territoris, ja siguin regions o països. Els territoris amb valors de l’índex més reduïts són aquells que tenen una distribució més igualitària, i en aquells en què el valor s’aproxima més a la unitat passa el contrari, tenen un nivell de desigualtat més elevat.
També pot emprar-se per fer comparacions temporals i per valorar els efectes redistributius de les polítiques públiques, comparant les distribucions de renda de les llars abans i després d’impostos i transferències.
En el cas d’Espanya, els estudis de la Unió Europea mostren que entre l’any 2010 i el 2015, la intensa destrucció d’ocupació va suposar un increment important en la desigualtat, passant l’índex de Gini d’un valor del 0,49 a 0,52 i començant a reduir-se lentament a partir d’aquest any, a mesura que es recupera l’ocupació.
