Marianne Leonie Petrus Thyssen (Sint-Gillis-Waas, Bèlgica, 1956) ha estat, durant cinc anys, la comissària d’Ocupació, Afers Socials i Mobilitat Laboral de la UE. Política del partit cristià-demòcrata flamenc i jurista de professió, va ser, també, eurodiputada durant 10 anys. Enguany, però, posarà punt final a la seva carrera política. En una entrevista amb Món Empresarial reflexiona sobre què ha aconseguit durant aquest temps, ara que l’ombra d’una nova recessió econòmica amenaça les condicions laborals dels ciutadans de la UE posant en entredit el futur de les seves pensions de jubilació.
Text: Esther Herrera.
Fotos: Comisión Europea
La legislatura ja acaba: cinc anys en què ha estat comissària d’Ocupació, Afers Socials i Mobilitat Laboral. Quin balanç en fa?
La Comissió Juncker va començar el 2014, després de la crisi econòmica i financera més difícil que Europa ha viscut en anys. Per això, una de les prioritats era crear una Unió més inclusiva i justa, i ho hem aconseguit. El creixement i l’ocupació han crescut: s’han creat més de 14 milions de feines des del 2014 i l’atur ha arribat a mínims històrics; l’atur juvenil, a més, també ha disminuït significativament. Ara hi ha 241 milions d’homes i de dones que tenen feina a la UE i el nombre de persones en risc de pobresa o exclusió social ha anat disminuint fins a nivells d’abans de la crisi. Són xifres que representen una millora, tenint en compte d’on veníem. Un èxit molt especial per a mi és el Pilar Europeu de Drets Socials. És la base de totes les nostres iniciatives en l’àrea d’ocupació i dels afers socials. Hem proposat noves iniciatives i normes europees perquè els treballadors tinguin millors condicions, accés a protecció social, salut i seguretat a la feina. Hem donat suport als joves amb la Garantia Juvenil i hem tractat d’ajudar els treballadors perquè tinguin una millor qualitat de vida amb la directiva d’equilibri entre vida i feina.
Comença a haver-hi veus, però, que alerten d’una recessió econòmica. Li preocupa com pot afectar a l’ocupació?
Europa porta 25 trimestres consecutius de creixement: és un dels moments més llargs d’expansió econòmica que hem vist en dècades, i l’ocupació continua creixent, situant-se en un rècord; l’atur, a més, també està baixant. Segons les dades, veiem que el creixement moderat es mantindrà, però també és cert que hem avisat que ens enfrontem a riscos econòmics, sobretot, a causa de les tensions comercials entre els Estats Units i la Xina. Per això, és vital que els estats membres continuïn amb les reformes i enforteixin els seus mercats de treball, justament, per ser més resilients en cas de recessió econòmica.
Sobre l’amenaça de recessió: “És vital que els estats membres continuïn amb les reformes i enforteixin els seus mercats de treball, justament, per ser més resilients en cas de recessió econòmica.”
L’ocupació ha crescut a la UE, però, és suficient? En alguns països, com ara a Espanya, hi ha informes que alerten de la baixa qualitat de la feina.
L’ocupació no ha estat mai tan alta a Europa i veiem millores en tots els països, també al sud. El creixement econòmic a Espanya ha estat acompanyat d’una important creació de llocs de feina, gràcies a l’impacte de les reformes laborals i d’una moderació salarial. És veritat que tenir un gran nombre de persones ocupades és important, però és igual d’important la qualitat d’aquestes feines, i és cert que veiem moltes diferències entre països i regions. Per exemple, veiem que el treball temporal és realment preocupant en alguns països. En el cas d’Espanya, el nombre de contractes permanents està creixent, però és encara un dels estats membres amb el major percentatge de contractes temporals. La qualitat de la feina és un actor principal perquè hi hagi una millor mà d’obra, més productivitat i un major rendiment econòmic. Les millors companyies són aquelles que inverteixen en els seus treballadors, en la seva formació i perquè tinguin bones condicions laborals.
Com ha comentat, durant aquesta legislatura ha aprovat el Pilar Europeu de Drets Socials. És el pas decisiu perquè s’aprovi un salari mínim europeu?
La Comissió Juncker sempre ha estat a favor d’un salari mínim europeu a tots els estats membres. Tots els treballadors han de tenir el dret de rebre salaris justos, i un nivell de vida adequat. Per això vam incloure aquest principi en el Pilar Europeu. Quant a la qüestió dels salaris, s’hauria de fer més per part dels actors socials i els estats membres. De fet, ja assessorem els països perquè els salaris mínims siguin adequats, també perquè aprenguin entre ells i es promoguin les bones pràctiques. I és una feina que seguirà, perquè la presidenta electa, Ursula von der Leyen, ja ha avançat que vol anar més enllà, assegurant-se que cada treballador a la UE tingui un salari mínim just.
Sobre la qualitat de l’ocupació: “El treball temporal és realment preocupant en alguns països. En el cas d’Es-panya, el nombre de contractes permanents està creixent, però és encara un dels estats membres amb el major percentatge de contractes temporals.”
Europa s’enfronta a reptes demogràfics, com ara l’envelliment de la població. Està preparada per abordar aquest fenomen, especialment pel que fa a com afectarà el sistema públic de pensions?
L’envelliment de la població, però també els canvis en el mercat de treball, són reptes per als nostres sistemes de pensions. En els últims anys, hem vist progressos en la millora de la sostenibilitat financera de les pensions, però calen més esforços per assegurar-ne un futur adequat. Els estats membres han aplicat mesures com ampliar l’edat de jubilació, reduir els incentius per a les prejubilacions o revisar la fórmula de les pensions. I aquests esforços han donat resultats: encara que el cost de les pensions s’espera que augmenti en alguns països, a la majoria d’estats membres, en les properes cinc dècades, es mantindrà més o menys segons el PIB i, fins i tot, estarà per sota, tot i el fet que hi hagi més gent gran. Però aquestes reformes no es fan soles. Les pensions seran més baixes si es comparen amb el salaris, a no ser que els ciutadans treballin més i de forma ininterrompuda. Amb tot, les reformes de les pensions han d’anar acompanyades de polítiques que adrecin els canvis cap al mercat laboral, cap als llocs de feina, focalitzant-se en més justícia per a totes les categories de treballadors, ja siguin oficinistes, obrers, o treballadors en plataformes d’economia col·laborativa. Alhora que es desenvolupa un sistema de pensions fort.
Vostè va proposar la Directiva sobre equilibri entre la vida personal i la feina. S’està començant ja a trencar el sostre de vidre?
Un dels motius principals de la bretxa de gènere en el mercat de treball és la distribució desigual en les responsabilitats que hi ha a la llar entre homes i dones. Aquesta és la raó principal per la qual vam proposar aquesta directiva. Realment, crec que tan aviat com estigui implementada a tots els estats membres, permetrà que hi hagi veritables millores per a les famílies i les vides laborals dels treballadors europeus. Volem que hi hagi igualtat d’oportunitats tant per a homes com per a dones. Espero que quan s’apliqui, més dones ja estiguin al mercat laboral. No és la primera vegada que hi ha propostes semblants. El 2012, la Comissió va proposar una directiva que afavorís la igualtat entre homes i dones en llocs de responsabilitat a les grans companyies, però, lamentablement, la proposta va ser bloquejada pels països durant anys. Així i tot, soc positiva. Si els estats membres s’ho proposen seriosament, la directiva es podria desbloquejar perquè les dones puguin anar més enllà i puguin trencar el sostre de vidre. De fet, la presidenta-electa s’ha compromès, en els seus objectius de mandat, a tractar de desbloquejar-la.
Sobre el cost de les pensions: “Encara que s’espera que augmenti en alguns països, a la majoria d’estats membres, en les properes cinc dècades, es mantindrà més o menys segons el PIB.”
La Comissió Europea ha presentat canvis en la normativa perquè els treballadors d’empreses com Uber i Deliveroo tinguin millors condicions. És possible regular un sector tan complex?
Aquest tipus de plataformes està creixent. 1 de cada 10 adults a la UE ja treballa en aquest tipus de plataformes, tot i que només una minoria ho considera la seva feina principal. Les plataformes ofereixen noves formes d’ocupació que poden augmentar la productivitat, però també difumina les relacions entre empreses, clients i treballadors. I això també fa que hi hagi més preocupació per qüestions com ara la protecció social, ja que molts treballadors són autònoms o no estan protegits i poden estar en condicions precàries. Per això, l’objectiu de la Directiva sobre condicions de treball transparents i predictibles és un precedent, perquè modernitza la llei laboral i l’ajusta a un nou model, permetent que els treballadors que formen part d’aquestes plataformes amb contractes ‘flexibles’ tinguin veritables drets.
Després de la controvèrsia sobre la Directiva de treballadors desplaçats, creu que tots els temors expressats pels estats membres han desaparegut?
Crec que el més important de la directiva és que hem aconseguit que els treballadors desplaçats puguin tenir un salari igual que el dels treballadors nacionals d’un estat membre. Al cap i a la fi, la nostra proposta es va acordar amb la gran majoria dels estats membres, i ens hem esforçat perquè la nova norma es compleixi a tot arreu. La nova Autoritat Laboral Europea, que aviat començarà a posar-se en marxa, és una part essencial de la directiva que tractarà de millorar la cooperació entre els estats membres, a més de combatre el frau i l’abús contra els treballadors desplaçats.
A propòsit de l’Autoritat Laboral Europea, aquest organisme també informarà més i millor els treballadors sobre els seus drets. Considera que aquests, després de la crisi econòmica, ja no són tan conscients de quins ho són?
Vam poder arribar a un acord molt ràpid perquè es pogués crear l’agència. Un senyal molt clara de la importància que tots donem a aquest assumpte. El dret de poder viure i treballar dins la Unió és una de les llibertats més apreciades pels ciutadans europeus. Per això, l’Autoritat europea estarà molt centrada a facilitar informació i serveis que reforcin la cooperació entre els estats membres i que s’apliquin les normes. L’accés a la informació és clau per als ciutadans i per a les empreses, perquè no sempre és fàcil que un ciutadà o una companyia coneguin tots i cadascun dels seus drets i obligacions d’acord amb la legislació europea. L’Autoritat permetrà informar a tothom a nivell europeu en tots els aspectes sobre la mobilitat.
Sobre la bretxa de gènere: “Volem que hi hagi igualtat d’oportunitats tant per a homes com per a dones.”
Per acabar, ja ha anunciat que es retira de la vida política. Quins són els seus plans més immediats?
He dedicat gairebé els últims 30 anys de la meva vida a Europa. Ha estat un plaer -i encara ho és- treballar per l’interès de 500 milions d’europeus. En els últims cinc anys, he aconseguit que 24 de les 27 propostes s’hagin aprovat. La Comissió ha aconseguit que tinguem una Europa més social i ha generat canvis en la vida de les persones. La política és la meva feina, el meu hobby i la meva vida. Ha estat molt gratificant, però això, inevitablement, també ha significat que no he tingut suficient temps per a altres coses que ara m’agradaria de fer. Puc dir ja que el meu proper viatge de vacances serà a Espanya. Qui sap, potser hi trobaré una mica de temps per aprendre l’espanyol.
