L’envelliment de la població europea planteja nous reptes per a les economies dels països, però també per als ciutadans, que necessiten cada cop més garanties per saber que realment podran viure un cop s’hagin jubilat. Per aquesta raó, la Comissió Europea va proposar ara fa dos anys la creació dels Productes de Pensions Paneuropeus (PEPP, per les seves sigles en anglès). Un nou producte financer voluntari que busca complementar els plans de pensions privats ja existents, com una resposta als avisos continus del mateix Executiu comunitari, però, també, de l’OCDE, de fer front a un sistema de pensions públic que consideren cada cop més ineficaç.
Text: Esther Herrera
El projecte, ja aprovat per les tres institucions el passat juny, té com a objectiu donar “més opcions” a les persones que vulguin estalviar per a la seva jubilació i, alhora, impulsar el mercat de les pensions individuals i alleujar els sistemes de pensions públics. Actualment, segons la Comissió Europea, el 27% dels europeus entre 27 i 59 anys s’ha subscrit a un producte de pensions.
Actualmen, segons la Comissió Europea, el 27% dels europeus entre 27 i 59 anys s’ha subscrit a un producte de pensions
I quina és la diferència entre aquests plans de pensions paneuropeus i els tradicionals? Doncs purament pràctica: els PEPP estaran disponibles a tots els països de la UE amb unes normes comunes, mentre que els plans tradicionals només es poden utilitzar dins del país de contractació i, a més, estan regits per les lleis nacionals. El seu principal avantatge, per tant, té a veure amb la mobilitat. I és que qualsevol ciutadà podrà contractar un pla de pensions paneuropeu i transferir-lo, ja que a tot arreu de la UE estaran regits per les mateixes normes, obligacions de transparència, regles d’inversió i portabilitat. El que vol dir que, en definitiva, es podrà seguir contribuint al PEPP tot i el desplaçament.
Així, amb aquesta eina, tant els europeus com les empreses podran escollir entre plans de pensions de tota Europa, que seran oferts per les companyies d’assegurances, bancs, empreses d’inversió i gestors d’actius. Amb aquest nou instrument també es busca de millorar l’accés a fons privats, ja que, actualment, el mercat està molt fragmentat i les normes hi són molt poc uniformes; segons la Comissió, la falta de desenvolupament d’un mercat a escala europea fins ara ho impedia. Un exemple: mentre que a països com Holanda, hi ha un important accés a pensions privades, en d’altres estats això és pràcticament inexistent. A Espanya, sense anar més lluny, se segueix considerant un instrument minoritari, enfront d’altres eines d’estalvi.
Aptos para todos los ciudadanos de la UE
Sobre qui podrà accedir a aquest tipus de pla, la Comissió Europea afirma que estarà a l’abast de tothom: treballadors assalariats, autònoms, persones a l’atur o estudiants; però, sobretot, ciutadans que viuen o han viscut a més d’un estat membre, ja que es podran emportar amb ells el seu propi fons de pensions, sense més complicacions. També podrà ajudar els autònoms que estiguin coberts per un pla de pensions nacional.
Amb aquest nou instrument també es busca de millorar l’accés a fons privats, ja que, actualment, el mercat està molt fragmentat i les normes hi són molt poc uniformes
Gràcies a l’augment de l’oferta, a més, els seus preus seran més baixos i, per tant, serà més fàcil de poder-s’hi acollir. Brussel·les adverteix, però, que els PEPP no tracten de substituir els plans de pensions nacionals públics ni els fons privats, sinó que busquen de complementar-los. Els clients tindran dret a canviar de promotor, també a nivell internacional després d’un període de cinc anys, amb un recàrrec baix, no superior al 0,5%.
La mateixa llibertat que tindran els consumidors per accedir als plans de pensions paneuropeus, també la tindran els promotors que els promocionen, ja que podran vendre PEPP en diferents estats membres: així podran posar en comú actius amb més eficàcia i arribar a tots els consumidors de la UE. Segons el vicepresident encarregat de Serveis Financers, Valdis Dombrovskis, es “podran canalitzar estalvis cap a inversions a llarg termini”. L’Executiu comunitari calcula que, gràcies a aquest instrument, es podria doblar el creixement del mercat dels plans de pensions i que, amb el valor dels actius gestionats, es podria arribar als 2,1 bilions d’euros pel 2030, enfront dels 0,7 bilions actuals.
Pel 2021
Ara bé, aquest nou instrument encara no ha entrat en vigor: encara ha de ser ratificat per totes les institucions, i es calcula que no es posarà en marxa fins a aproximadament el 2021. L’Eurocambra va votar força dividida la proposta. Mentre que liberals i populars hi van donar suport, els socialdemòcrates van preferir abstenir-se i els Verds hi van votar en contra. L’eurodiputat Ernest Urtasun va justificar el seu vot al·legant que cal defensar, per sobre de sistemes privats, “un sistema de pensions públic i de qualitat, que garanteixi unes prestacions suficients per a la ciutadania”, en un intens debat intern a l’Eurocambra sobre el nou instrument.
