El sistema de pensions suposa un eix vertebrador del nostre model social: és la principal renda disponible per a milions de ciutadans davant de contingències com la jubilació i la vellesa; el seu pressupost equival a més d’un terç de la despesa total de l’Estat. Abordem una matèria que defineix societat i té els reptes permanents de reforçar-ne la legitimitat social, d’una banda, i garantir-ne el finançament suficient, de l’altra.
unai sordo calvo. Secretari general de CCOO
La legitimitat dependrà, en part, de la confiança que les persones puguem accedir a prestacions similars a les que contribuïm a finançar. La suficiència econòmica, de la quantitat de recursos que com a país decidim democràticament destinar-hi, a través de decisions polítiques.
Cal afrontar el debat amb realisme. La despesa en pensions s’incrementarà en les pròximes dècades de forma notable. Més pensionistes, han de percebre pensions més altes, i, previsiblement, les han de cobrar durant més temps.
CCOO planteja actuacions en vàries línies:
1. Derogació de la reforma de pensions del 2013, que deixa de garantir-ne el poder adquisitiu i assumeix, com a única alternativa a l’augment de l’esperança de vida, la reducció de les pensions futures fins a nivells mitjans un 40% inferiors als actuals a mitjans del segle.
2. Correcció de l’actual situació de desequilibri entre ingressos i despesa en prestacions contributives. Per a això, cal actuar sobre el conjunt de paràmetres que incideixen sobre les pensions: ingressos, despeses i comportaments estratègics de planificació personal en matèria de cotització.
La legitimitat dependrà, en part, de la confiança que les persones puguem accedir a prestacions similars a les que contribuïm a finançar. La suficiència econòmica, de la quantitat de recursos que com a país decidim democràticament destinar-hi, a través de decisions polítiques
Comptem amb rellevants partides de despesa que graven el sistema de Seguretat Social, com la gestió de la Seguretat Social o la reducció de cotitzacions.
Hi ha situacions que permeten que al voltant de 5 milions de persones (sobre 18,9 milions) no cotitzin pels seus ingressos reals, generant una situació de diferència de tracte injustificada amb la resta de cotitzants, molt especialment el gruix per compte aliè.
S’han de reforçar de manera notable els ingressos de la Seguretat Social, tant els procedents de les cotitzacions i el mercat de treball com els d’origen pressupostari.
El camí més segur i desitjable és el més ampli acord polític i social al voltant del Pacte de Toledo i el Diàleg Social.
