Keyu Jin, Doctora per Harvard, és professora de la London School of Economics i publica al Financial Times defensant la posició xinesa i enumerant les debilitats de Trump. Al II CESC (Congrés Internacional de la Societat Catalana d’Economia, 24-25 maig del 2019) aquesta jove guru va analitzar per què la República Popular Xinesa pot considerar la posició del president dels EUA en realitat beneficiosa malgrat les tensions comercials. Però abans d’estendre’m en la seva argumentació, deixin-me parlar d’ella a través de la seva visió de la nova generació xinesa, la que ha de prendre el poder aviat, i, en concret, del paper de les dones.
Text: Antoni Montserrat.
Secretari de la Societat Catalana d’Economia.
La política del fill únic ha portat la Xina, diu ella en una recent conferència sobre el paper de les dones, cap a una societat on la joventut rep el 25% de la renda familiar en forma d’educació. Una renda familiar encara baixa -comparable a la d’Albània a Europa- que significa, en canvi, una joventut superformada, superintegrada digitalment i globalitzada, amb milers de joves que han estudiat a l’estranger. La política del fill únic ha comportat, també, la promoció de les nenes, abans preferides, de fet, pels germans. Keyu Jin, per exemple, va ser nomenada Young Global Leader del 2014 pel World Economic Forum de Davos.
La Xina del futur no tindrà com a característica essencial la indústria sinó el coneixement, la nova economia
Aquesta inversió en educació significa el gran salt endavant que inicialment va idear Mao, sense èxit, per a la indústria, tot i que, després, a partir de les reformes del 1978, la Xina ja es considera com la fàbrica del Món. Keyu Jin, però, ens diu que la Xina del futur no tindrà com a característica essencial la indústria sinó el coneixement, la nova economia.
La guru estima que les seves opinions no han de coincidir necessàriament amb les del seu pare, Jin Liqun (transcrit amb el cognom familiar en primer lloc, com podeu veure, a diferència de la filla, que el posa en segon lloc, a la manera occidental). Jin Liqun és un important dirigent xinès, ara responsable del Banc Públic Internacional (AIIB), promogut per Pequín després d’adquirir experiència al Banc Mundial i d’haver publicat en col·laboració amb el seu -aleshores- vicepresident, Richard Stern. A l’AIIB hi participen no solament països asiàtics, sinó també europeus. Poca gràcia li deu fer a Trump, tot que no sigui devot del Banc Mundial. Aquesta és l’estratègia xinesa de la Ruta de la Seda i de la cooperació amb Àfrica.
Estratègia a llarg termini vs. tàctica a curt termini
Recordem la frase del dirigent polític Xu En Lai quan li van demanar què en pensava, de la Revolució francesa; va respondre que potser era massa d’hora per opinar. Tal com ens ha recordat Xavier Vives (professor IESE i membre de l’IEC) en glossar, precisament, el debat mantingut per Keyu Jin a l’esmentada II Catalan Economic Society Conference, l’estratègia xinesa és a llarg termini. Trump, en canvi, és un tàctic: compra i ven, acomiada i nomena a curt termini en les seves piulades matinals. Però pot fer mal a l’economia xinesa -i a la nostra- amb els aranzels elevats, i ens pot arrossegar a un món retallat en zones i amb tecnologies incompatibles, a més. La detenció d’una altra economista xinesa -i també filla de dirigent-, al Canadà, amb l’aparent objectiu de fer xantatge a Huawei, a qui Trump acusa d’estar al servei del Govern xinès, pot comportar, en efecte, el desenvolupament de programaris diferenciats per al 5G, com ja la Xina té el seu Amazon (Alí Baba).
Andreu Mas-Colell, també membre de l’IEC i president del Comitè científic del primer Congrés de la Societat Catalana d’Economia (I CESC), com Vives ho ha estat del segon, també es referia al debat amb Keyu Jin en un article al diari Ara, i assenyalava la seva preocupació per les conseqüències a curt termini de la guerra comercial en què ens veiem implicats els europeus, bé per pressions directes (aquests dies Trump acusant Draghi de dumping monetari en voler mantenir baix l’euro), bé per les indirectes que, en aquest món globalitzat, comporta la batalla EUA-Xina.
Ens trobem, doncs, amb una defensa sui generis de la globalització per part dels pensadors xinesos davant d’una visió més proteccionista per part d’Estats Units. I la reunió del G20 d’Osaka del darrer cap de setmana del juny en va tornar a ser camp de discussió, com ja ho és la reunió anual de Davos.
Anàlisi del model de creixement xinès
Keyu Jin ha analitzat en diversos articles en revistes professionals com l’American Economic Review el model de creixement xinès. Tot lloant l’espectacular boom dels darrers 50 anys, assenyala, però, que la Xina té i tindrà molts problemes si continua linealment la seva política industrial centrada en subsidis a la producció i, sobretot, a l’exportació. Els esteroides, potser bons per un temps, no fan més que tapar el problema de productivitat, però no el solucionen (des del deute públic a la sobrecapacitat en la indústria pesant, passant per la pèrdua de pes relatiu dels salaris -d’aquí la política de mercat interior de Xi Jinping- o l’existència d’empreses zombis no rendibles). Per això, Keyu Jin, que és assessora del Gobern, proposa el retorn cap al mercat interior i l’acceptació d’una política comercial exterior menys agressiva en quant als béns, a més de l’acceptació d’un cert control de la propietat intel·lectual.
L’altre aspecte que la guru ha analitzat és el de la transmissió internacional de la diferent conducta de les inversions intensives en capital i dels sectors intensius en treball. L’un té un comportament contracíclic, l’altre, procíclic.
La Xina té la característica de ser simultàniament país en desenvolupament i de liderar el desenvolupament tecnològic. I aquest sorpasso el fa quan encara no és més que el 25% en volum del que són els Estats Units.
Osaka, per la seva banda, ha estat una gran cruïlla marcada per la campanya electoral nord-americana, pressió, diu Keyu Jin, que no té Xi Jinping, qui, en tot cas, ha de controlar la dissidència interna, no el resultat de les eleccions. Segur, però, que la generació de Keyu Jin marcarà els propers anys de la Xina, i, per tant, de molts de nosaltres.
La política de fill únic i el seu impacte en temes d’igualtat de gènere
Text: Àngels Roqueta.
PhD, economista, auditora i advocada. Sòcia de COMPAS PROFESSIONAL EXPERTISE, SL.
La política del fill únic duta a terme a la Xina des dels anys 80 ha comportat que, en aquests moments, la societat xinesa tingui una generació amb un nivell de formació universitària amb ratis similars, o fins i tot superiors, als de molts països desenvolupats.
Durant les últimes dècades, les famílies xineses han destinat més del 25% dels ingressos a la formació dels seus fills. Com que només tenien un fill, aquest ha rebut tota l’assignació i, per tant, s’ha format i ha accedit a la universitat: actualment hi ha més de 400.000 estudiants formant-se a l’estranger. En el cas de les famílies amb bessons, aquesta inversió en educació s’ha dividit entre tots dos, reduint-ne els nivells formatius, segons ha constatat la recerca de la Dra. Keyu Jin.
En el balanç de gènere, a nivell població, hi ha un 120% d’homes enfront d’100% de dones. Aquesta escassetat de dones és la primera vegada que es produeix a nivell mundial, i comporta un fenomen que s’anomena “l’era d’or de les dones”.
Les característiques d’aquesta era d’or de les dones son vàries:
A) S’eduquen les criatures en igualtat entre home-dona, perquè totes les famílies volen el millor per al seu fill, amb independència del sexe.
B) El nivell d’educació de les noies és el més alt de la història.
C) A nivell familiar, la pressió sobre les noies recau a formar-se, i, sobretot, per formar-se en aquelles matèries que comporten un millor futur, com ara les de caire financer o econòmic, deixant de banda les humanístiques o les menys pràctiques o de menys retorn econòmic.
D) Com que hi ha més homes que dones, aquestes són considerades un bé escàs en termes de candidates al matrimoni. Per tant, són elles les que trien i escullen entre els diversos pretendents.
E) Les famílies que tenen un fill (home) en edat de casar-se, estalvien per poder presentar un futur econòmic millor a la futura família.
Aquests paradigmes tenen el seu contrapunt en termes d’egocentrisme, frustracions o despotisme. Però el que és indubtable és que s’està produint un canvi a la societat xinesa, que en aquest canvi tindran una importància vital les dones professionals amb tot el que comporta de canvi en els valors. És clar que la Xina, pel fet del seu pes relatiu mundial tan gran, quan es mou com un transatlàntic, genera turbulències a tot el que l’envolta.
