La viabilitat del nostre sistema econòmic, social i laboral se sustenta en base a tres elements: la qualificació de la població autòctona, la natalitat i la immigració. Així, tenint en compte dades com que el creixement vegetatiu a Espanya continuarà sent negatiu en els propers anys -som el segon país de la UE amb menys naixements; si bé es preveu un saldo migratori positiu que incrementi la població fins al 2033-, el progressiu envelliment de la població o que, amb un 17,9% d’abandonament escolar, ocupem el setè lloc en la llista del fracàs escolar de la UE, es fa palès que cal actuar amb celeritat sobre aquests paràmetres per afrontar la caiguda de la població activa.

Coordinació: Món Empresarial en col·laboració amb la Cecot.

Mesures de correcció

Pere Ejarque.
Responsable d’intermediació laboral de Cecot Persona i Treball. 

El creixement econòmic d’un territori s’ha sustentat, històricament, en la correlació entre població activa i PIB. Les dades demogràfiques que hem aportat ens indiquen que, per tal de continuar en el camí del creixement, la població activa no experimentarà un augment suficient -any 2030- o que, fins i tot, disminuirà significativament -any 2050-. Aquest fet, afegit a la vulnerabilitat per raons de formació i qualificació d’àmplies capes de la societat, i a la necessitat de gestionar amb encert els fluxos migratoris, posa el país davant de la necessitat de construir una estratègia sòlida per fer front a la situació.

Per aquest motiu, des d’entitats com la Cecot, entenem que és urgent posar les bases per a una estratègia que tots sabem que requereix d’un temps a mig termini per començar a revertir una situació que no només afecta el nostre mercat de treball, sinó que té incidència sobre les pensions, la sanitat o l’ensenyament.
Així doncs, ens aventurem a proposar algunes accions que caldria impulsar en les polítiques de formació-acompanyament; les de família i natalitat; i finalment, propostes relatives a la política migratòria.

Millor formació i orientació professional
Espanya continua amb un índex d’atur molt elevat -un 14% al juny del 2019- i amb àmplies capes de la societat en situació de risc d’exclusió. A més, prop del 50% de la població té estudis només fins a la secundària obligatòria i el fracàs escolar arriba al 17,9% el 2018. La vulnerabilitat social és elevada. En aquest context, són prioritàries polítiques encaminades a disminuir el risc d’exclusió de la població autòctona i que ofereixin resposta mitjançant la formació, l’acompanyament i l’orientació, per exemple: fomentant la formació ocupacional i de requalificació per a les persones en recerca de feina; establint programes d’acreditació de competències professionals; instaurant un compromís per a la qualificació al llarg de la vida laboral; facilitant l’accés a programes de teleformació mitjançant l’ús de noves tecnologies o establint acords sectorials per a programes d’alternança formació-treball.
En una vessant més d’acompanyament, es podrien proposar programes d’orientació professional al llarg de la vida laboral; una atenció individualitzada a persones en risc d’exclusió social, amb visió global que tingui en compte tant l’àmbit personal com el professional; així com definir polítiques d’orientació per reconduir el fracàs escolar.

 

Son prioritarias políticas encaminadas a disminuir el riesgo de exclusión de la población autóctona y que ofrezcan respuesta mediante la formación, el acompañamiento y la orientación

Impuls de la natalitat
Espanya compta, també, amb la segona taxa més baixa de natalitat de la Unió Europea el 2018, un 7,6% segons l’INE, i l’Eurostat del 2019 publica que també és el segon país de la UE amb la taxa de fertilitat més baixa, equivalent a 1,31 fills per dona, només per davant de Malta (1,26), tenint en compte que la mitjana europea va ser de 1,59 fills per dona el 2017.
En aquest aspecte, des de la Cecot proposem l’establiment d’incentius per a la recuperació de la natalitat amb accions com ara: suports indirectes a les famílies amb fills, especialment pel que fa a l’oferta d’escoles bressol; promoció de la compatibilitat horària i la racionalització de la jornada laboral; reduccions en les cotitzacions socials o millorant la protecció laboral per a mares treballadores. Afegiríem, aquí, l’impuls de la igualtat en la durada dels permisos de maternitat i paternitat o l’ajust de la seva durada.

Proactivitat en política migratòria
Finalment, en relació amb la política migratòria, si bé, l’any 2018, el nombre de persones estrangeres empadronades a Espanya s’ha incrementat, hem de projectar aquest repunt en base a indicadors coma ara la piràmide generacional, la taxa de naixements, la de creixement vegetatiu, etc., i ens adonarem que necessitarem un repunt més gran en els propers anys. Per facilitar-ho, hem de ser proactius en l’articulació de la política migratòria i desenvolupar accions que incideixin en els fluxos migratoris i l’accés al mercat de treball: millorant l’accés a les polítiques específiques de formació contínua i ocupació, o agilitzant els tràmits per a l’homologació de la formació i el reconeixement de l’experiència professional, aconseguiríem mesures que ajudarien a la inserció laboral per als sectors qualificats. També es podria vetllar pel bon funcionament dels processos de reagrupació familiar, així com facilitar els permisos de treball de les persones reagrupades.
I per tal de regular els fluxos migratoris externs, es podrien impulsar i dinamitzar els mecanismes de contractació en origen quan el mercat laboral no pugui absorbir les demandes empresarials; crear plans d’acollida per a la integració efectiva de les persones immigrants o combatre la contractació irregular.
Per acabar, estem convençuts que una major cooperació entre països d’origen i destí migratori en matèria de desenvolupament i una limitació i compensació de la descapitalització humana dels països d’origen podrien millorar els fluxos migratoris amb els països d’origen.