Coneixem la tipificació entre baby boomers, Generació X, Y i Z, però més enllà de classificacions que són esquemàtiques i genèriques, el que resulta primordial és saber reconèixer el talent particular de cada un dels nostres empleats. Es tracta d’un requisit fonamental per a la gestió de la diversitat generacional de la nostra empresa, que ens permetrà recórrer les properes passes.
Eduard Prats. Director general d’ESIC Business & Marketing School a Catalunya i Director Territorial Adjunt a la direcció general d’ESIC”.
1. Conformar equips de treball diversos, ja que solen ser generadors de projectes més creatius i trencadors i, al seu torn -i per estrany que sembli-, més eficients, un fet que n’augmenta exponencialment les possibilitats d’èxit. Per exemple, el domini de les TIC i la creativitat digital dels millennials, combinat amb la formació i experiència dels més veterans, que poden aportar més coneixement “sobre el terreny” del negoci en qüestió, sol comportar un bon equilibri entre originalitat i realisme, que és el que més valoren els directius en el moment d’aprovar nous projectes.
2. Crear figures i eines de representació generacional perquè els interessos de tots els treballadors es tinguin en compte en la presa de decisions. A les empreses on figuren equips cross-generacionals, però, dur a terme aquesta tasca pot resultar més difícil quan aquestes posicions directives no són representatives en termes generacionals. És sabut que les necessitats aspiracionals i les projeccions professionals entre diferents generacions moltes vegades se situen als antípodes, especialment pel que fa a condicions laborals. El conflicte, per tant, està servit. Un bon directiu ha de saber anticipar-se i crear eines per evitar disputes i promoure la integració de totes les sensibilitats de la companyia.
3. Fomentar el desenvolupament de la intel·ligència emocional dels nostres directius és crucial, ja que les capacitats interpersonals no només són necessàries per a la gestió B2B2C, també són imprescindibles en l’entorn B2E, especialment a les empreses amb gran presència intergeneracional. Així, per poder motivar genuïnament un equip de treball, el primer que cal fer és comprendre’n les necessitats personals. I encara que moltes vegades aquestes no són comuns a tots els membres, especialment quan es tracta d’equips amb diversitat generacional, l’empatia és una poderosa arma per establir consensos i, fins i tot, per arribar a l’arrel mateixa de les aspiracions humanes, on totes les diferències semblen diluir-se.
