Mariya Gabriel (Gotze Delchev, Bulgària, 1979) és Comissària de Recerca, Innovació, Educació, Cultura i Joventut. Molt vinculada a la política europea en els últims anys, en l’anterior Executiu de Jean-Claude Juncker va ser l’encarregada d’Economia Digital durant dos anys. Abans va ser eurodiputada durant vuit. En el proper quinquenni estarà enfocada en com millorar l’excel·lència en la innovació i la investigació a la UE, entre ells l’aposta per l’era digital.
Text: Esther Herrera.
Fotos: Comisión Europea
Com a nova Comissària de Recerca, Innovació, Educació, Cultura i Joventut, quines són les seves expectatives en els propers cinc anys?
Estar al càrrec d’aquesta gran i important cartera és un autèntic honor i privilegi. També és una gran oportunitat per tenir una economia i una societat més sostenible; per permetre que les nostres Petites i Mitjanes empreses, start-ups i companyies puguin desenvolupar-se per innovar, i assegurar-nos que la propera generació d’europeus tinguin les aptituds adequades per a un mercat laboral cada cop més digital. Per mi, l’educació, la recerca i la innovació van juntes de la mà. Sovint parlem del triangle del coneixement, i hi podríem afegir una quarta dimensió, el seu servei a la societat. Em comprometo a que tots aquests aspectes treballin junts, amb una visió a llarg termini per portar a la UE a una veritable àrea del coneixement. Per aconseguir-ho, necessitem un acord ambiciós en els propers pressupostos multi anuals, especialment pels programes que reflecteixin les nostres prioritats pel futur: com Horitzó Europa, Erasmus Plus, Europa Creativa o el Cos Europeu de Solida-ritat. Els pròxims mesos seran crucials. A més, tenim altres reptes en què m’hi vull centrar: Hem de donar més suport a les dones, especialment en la ciència. Hem de tancar aquesta divisió entre l’est i l’oest; hem d’explotar tot el potencial en l’educació, la recerca, la cultura i aprofitar la cooperació internacional, especialment amb els nostres veïns dels Balcans occidentals i països d’Amèrica Llatina.
Sobre l’emergència climàtica: “Per arribar a l’objectiu de la neutralitat climàtica, cal que descarbonitzem Europa almenys sis vegades més ràpid que el què s’ha fet fins ara.”
Creu que Europa hauria de fer més en la recerca i la innovació per competir amb països com els Estats Units?
Europa ha estat al capdavant de molts avenços científics i tecnològics innovadors. Actualment, la UE produeix un terç de la millor ciència del món, amb tan sols un 7% de la població mundial. A més, som l’àrea més oberta en recerca i innovació. Però hem de fer més per fer front als principals reptes de la societat i seguir competint globalment. L’últim rànquing d’Indústria i Inversió demostra que les inversions de les companyies europees continuen creixent, gairebé un 5%. Alhora, les inversions de les empreses europees han augmentat dues vegades més que els Estats Units i cinc vegades més que la Xina. Cal que estimulem la innovació més disruptiva i traslladar l’excel·lència en la recerca en serveis i productes innovadors. Per aquesta raó, hem creat el Consell Europeu d’Innovació sota el programa Horitzó Europa. Reforçarà la nostra competitivitat global finançant start-ups innovadores i PiMEs que portaran a Europa al capdavant d’una nova onada d’avenços i innovació. Per exemple, un dels primers projectes en rebre finançament del Consell Europeu d’Innovació és el projecte espanyol ‘Battery Plus’. Augmentarà l’atractiu de vehicles híbrids i elèctrics gràcies a bateries d’alt rendiment.
Amb el nou Pacte Verd, la innovació i la recerca seran clau per arribar a la neutralitat climàtica. Com pot Europa contribuir en aquesta qüestió?
La recerca i la innovació són essencials per a la transformació. Amb el programa Horitzó 2020, la UE ha finançat projectes que han ajudat a reduir les emissions d’efecte hivernacle en la construcció d’edificis entre un 30% i un 50%, amb el desenvolupament de noves tecnologies per mesurar nanopartícules a l’aire i la construcció del ferri 100% elèctric amb més potència del món. Però això és només la punta de l’iceberg. El nou programa de recerca i innovació, Horitzó Europa, pel període 2021-2027 està dissenyat per tenir encara més impacte. No és casualitat que almenys el 35% del pressupost d’Horitzó Europa estigui destinat a projectes relacionats amb el clima.
Sobre el paper la recerca en la igualtat de gènere: “Seguim molt a prop el progrés que s’està fent en la igualtat de gènere en la recerca i la innovació a la UE, i és una de les meves prioritats”
Per arribar a la neutralitat climàtica el 2050, Europa ha d’invertir en més energies renovables. S’ha fet suficient? Els panells solars segueixen sent molt inaccessibles per a un ciutadà europeu comú.
Estem en mig d’una emergència climàtica, i Europa ha de prendre accions decisives per aturar el canvi climàtic. Per això el Pacte Verd Europeu és una de les màximes prioritats d’aquesta Comissió. Per arribar a l’objectiu de la neutralitat climàtica, cal que descarbonitzem Europa almenys sis vegades més ràpid del que s’ha fet fins ara. La nostra ambiciosa agenda en recerca i innovació serà clau per trobar solucions. I, responent a la teva pregunta: en els últims anys, la UE ha donat suport a la recerca i innovació per reduir significativament el cost de l’electricitat renovable. Com a resultat d’això, l’energia eòlica és ara l’electricitat més barata en moltes regions, també la solar. També vull subratllar que reduir el cost de les energies renovables no ha de ser el nostre únic objectiu. També cal assegurar que tenim una energia eficient, sostenible, segura, i circular al llarg de tota la cadena de valor.
Gràcies a la seva anterior cartera va ser nomenada una de les dones amb més influència en la ciberseguretat. És aquest sector un repte també per a la recerca? Especialment amb els riscos que porta la comunicació 5G…
Absolutament. Les amenaces en la ciberseguretat ens envolten i evolucionen ràpidament. Això significa que nosaltres hem d’anar encara més ràpid. Cal que millorem les nostres aptituds en ciberseguretat a la UE. Per això ja hem finançat diversos projectes com el programa espanyol Countercraft. Aquesta plataforma bloqueja els atacs i l’extracció d’informació en companyies i organitzacions governamentals. Un altre projecte finançat per la UE és l’anomenat SHIELD. Aquest impressionant projecte ofereix serveis de seguretat gràcies a la intel·ligència artificial i l’aprenentatge automàtic. El sistema identifica amenaces en temps real, es reconfigura ell mateix i les elimina. En ciberseguretat no importen les fronteres, per això ens ho prenem tan seriosament. És important que unim forces per tenir una Europa digital segura. Sobre la qüestió del 5G, estem actualment finalitzant un pla conjunt amb els Estats membres i l’Agència Europea de Ciberseguretat per identificar els riscos que pot portar la nova tecnologia 5G.
Amb el programa Horitzó Europa, la Comissió Europea dona suport a plans de gènere per universitats i organitzacions. Però les dones científiques encara pateixen la desigualtat. Com abordarà aquesta qüestió?
Seguim molt de prop el progrés que s’està fent en la igualtat de gènere en la recerca i la innovació a la UE, i és una de les meves prioritats, com he comentat. Les últimes dades mostren que anem en el camí correcte. De mitjana, les dones superen entre els estudiants i els graduats i gairebé hem arribat en igualtat de número entre homes i dones doctorats. Això significa que hem d’estar satisfets? Ni molt menys. Les dones segueixen infrarepresentades en disciplines com la ciència, la tecnologia, les enginyeries i les matemàtiques. Només un 15% tenen llocs de responsabilitat en el món acadèmic a Europa, i això és inacceptable. Clarament, la igualtat de gènere és una qüestió en què cal centrar-se també a través de l’Àrea Europea de Recerca. De fet, hem demanat a tots els països membres que parlin de gènere en els seus plans d’acció nacionals en el reforç de la recerca i la innovació.
Sobre la seguretat del 5G: “Sobre la qüestió del 5G, estem actualment finalitzant un pla conjunt amb els Estats membres i l’Agència Europea de Ciberseguretat per identificar els riscos que pot portar la nova tecnologia
La bretxa de gènere no és l’única que hi ha. També entre països rics i pobres en el seu rendiment en la recerca. Com abordarà aquesta disparitat?
Tens tota la raó, i per mi és una de les prioritats reduir aquesta bretxa. La Recerca i la Innovació dividida a Europa és ara molt més acusada que en el passat. En l’avaluació del programa de recerca Horitzó 2020 hi podem veure millores, però els pròxims cinc anys vull accelerar-ho. Amb Horitzó Europa hem proposat un aug-ment de la inversió per augmentar la participació i l’excel·lència en la recerca a un 3,3%, front l’1% actual. Això ajudarà a estimular també la mobilitat dels investigadors i la qualitat de les propostes. L’excel·lència no hauria de ser una qüestió geogràfica.
Vostè també és Comissària d’Educació, i un dels seus programes estrella és l’Erasmus+. En un recent informe del Tribunal de Comptes de la UE s’alertava que no tots els estudiants es podien permetre sortir a l’estranger perquè les beques no eren suficients. Què farà la Comissió per reduir aquesta diferència entre els estudiants?
La inclusió és un dels principals objectius d’Erasmus+. Volem un Erasmus que arribi a més persones, amb orígens diversos, especialment d’aquells que tenen menys oportunitats, de manera que tothom se’n pugui beneficiar al marge de la seva classe social, discapacitats o el seu origen geogràfic. Hem d’assegurar-nos que la situació personal de les persones, especialment en la desigualtat, no els impedeixi formar part del programa Erasmus. La meva estratègia és poder arribar a persones amb menys oportunitats. Per exemple, cobrint les despeses extraordinàries i augmentar els participants amb necessitats especials o que tinguin menys oportunitats. La proporció de participants en aquestes situacions és actualment de l’11,5%. Amb el nou programa, volem augmentar el suport de persones amb menys oportunitats i tenir formats més flexibles, com estades més curtes.
