Milions d’europeus viuen en països governats per governs de coalició. Això succeeix a Alemanya, França, Itàlia, Suècia, Finlàndia, Noruega, Islàndia, Bèlgica, Holanda i d’altres països europeus. Per primera vegada des de fa 80 anys, el govern espanyol és un govern de coalició.
Xavier Torrens. Professor de Ciència Política a la UB. Politòleg i sociòleg.
Els empresaris representats per la CEOE i la Cepyme, juntament amb els sindicats de treballadors de CCOO i UGT, han signat el primer gran acord de la nova legislatura del primer govern de coalició d’Espanya en democràcia, entre PSOE i Unidas Podemos, presidit per Pedro Sánchez. Allò que fins ara era anormal a Espanya és habitual a Europa: la formació d’un govern de coalició.
PRIMERA COALICIÓ
Ni després de les primeres eleccions lliures de 1977 durant la transició democràtica, ni després de l’aprovació de la Constitució de 1978, ni durant les primeres quatre dècades de democràcia, mai s’havia arribat a formar un govern de coalició en el Govern d’Espanya. Mai entre 1977 i 2019 hi havia hagut cap mena de govern de coalició en el si del govern espanyol. En 40 anys, en cap ni una legislatura es va arribar a formar una coalició de partits polítics diferents en el govern central.
De fet, fins i tot, a les eleccions generals del 28 d’abril de 2019 va haver cinc mesos infructífers en negociacions per formar govern i es van convocar noves eleccions. Van ser les segones eleccions al Parlament espanyol en un mateix any, perquè tots van ser incapaços de crear una coalició de govern. Aritmèticament, el govern podia sorgir d’una coalició en cinc escenaris polítics diferents: PSOE-PP (coalició amb majoria), PSOE-Cs (majoria), PSOE-PP-Cs (majoria), PSOE-Cs-Unidas Podemos (majoria) o PSOE-Unidas-Podemos (coalició en minoria). Però no fou possible.
HABITUAL A EUROPA
La manca de capacitat i la falta d’habilitat de conformar una coalició de govern va conduir a que se celebressin les quartes eleccions generals en només quatre anys: comicis del 20 de desembre de 2015, 26 de juny de 2016, 28 d’abril de 2019 i 10 de novembre 2019. Van ser aquests darrers comicis del 10-N de 2019 els que van donar el naixement en el Govern d’Espanya de la primera coalició de govern, el 13 de gener de 2020. Ha trigat massa en el Govern d’Espanya la formació d’un govern de coalició. En canvi, això és habitual a Europa, on la ciutadania europea està acostumada al diàleg, les negociacions, els pactes i els governs de coalició com a vectors de la cultura política democràtica.
Ha trigat massa en el Govern d’Espanya la formació d’un govern de coalició. En canvi, això és habitual a Europa, on la ciutadania europea està acostumada al diàleg, les negociacions, els pactes i els governs de coalició com a vectors de la cultura política democràtica.
ESQUERRA I DRETA
El primer govern de coalició de la democràcia en quatre decennis és un executiu que, amb les evidents distàncies històriques, té semblances partidistes amb els governs de Francisco Largo Caballero i de Juan Negrín, si ens fixem en el suport dels partits polítics. El 3r, 4rt, 5è, i 6è governs democràtics durant la Guerra Civil espanyola, que foren el 23è, 24è, 25è i 26è governs d’Espanya durant la II República, entre d’altres partits, tenien ministres del Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), Partit Comunista d’Espanya (PCE), Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) i Partit Nacionalista Basc (PNB). Curiosament, el primer govern de coalició de la democràcia espanyola en el segle XXI està format pel PSOE i Unidas Podemos, amb el suport de PNB (afirmatiu) i ERC (abstenció) a la investidura del President Pedro Sánchez.
Però arribarà el dia en que a Espanya hi haurà coalicions de tota mena, governs d’esquerra i de dreta, homologant-nos a Europa. Perquè a Europa les coalicions de govern es fan a l’esquerra (Finlàndia), a la dreta (Noruega) i amb una mixtura multicolor de dreta i esquerra, com a Alemanya (coalició de democratacristians i socialdemòcrates) o Àustria (coalició entre conservadors i verds).
EN MAJORIA I MINORIA Observant els 27 estats membres de la Unió Europea hi trobem governs de coalició que governen amb una majoria parlamentària, com ara a Alemanya, Itàlia, França, Àustria o Holanda. També trobem governs de coalició que governen amb una minoria parlamentària, on s’hi troba Espanya, a més de països europeus com Suècia, Bèlgica, Eslovènia, República Txeca o Noruega.
Fins i tot, a Europa hi ha governs en solitari en minoria que governen gràcies al suport extern d’una aliança parlamentària amb d’altres partits polítics. El cas més conegut és el govern de Portugal, on el Partit Socialista va presidir el govern en solitari en una legislatura molt estable entre 2015 i 2019, amb acord parlamentari amb el Partit Comunista, el Bloc d’Esquerres i els Verds.
Aquesta és la virtut dels grans pactes: dialogar i negociar. Així va néixer The Swedish Model. El model suec nasqué el 1938 amb l’acord Saltsjöbaden, que va crear una cultura del pacte, la negociació, la cooperació i la responsabilitat mútua entre Govern, sindicats i empresaris
NOU CLIMA SOCIAL
Tot just Portugal, amb govern de centreesquerra i amb suport parlamentari d’esquerres, ha reduït el dèficit, ha baixat les desigualtats socials, ha disminuït l’atur i ha rebaixat el deute públic, com reconeix el Fons Monetari Internacional.
És clar, els governs de coalició no són cap problema en si mateixos. Més aviat, el problema és la mancança d’una cultura política en el sistema de partits espanyol que faciliti la creació de coalicions de govern. I aquest dèficit cultural de la democràcia espanyola pot començar a esmenar-se a partir del primer govern de coalició de la democràcia espanyola entre PSOE i Unidas Podemos, amb el suport parlamentari d’ERC i PNB, entre d’altres formacions polítiques.
Així sembla que ho han entès els agents socials. La patronal i els sindicats han emprès un nou clima social amb el primer gran acord de la legislatura: la pujada del salari mínim a 950 euros. És un pacte amb un resultat entremig després d’una negociació on els empresaris volien deixar-lo en 900 euros i els sindicats pujar-lo a 1.000 euros. Aquesta és la virtut dels grans pactes: dialogar i negociar. Així va néixer “The Swedish Model”. El model suec nasqué el 1938 amb l’acord Saltsjöbaden, que va crear una cultura del pacte, la negociació, la cooperació i la responsabilitat mútua entre Govern, sindicats i empresaris.
