Les tensions entre els EUA i la Xina s’han convertit en una constant de la política internacional, fet que no suposa cap sorpresa. Ja al 2017 escrivia que “la relació entre els dos països seria conflictiva”. La guerra total sembla improbable, però no impossible. Mentrestant es materialitza un escenari renovat de Guerra Freda. La Xina segueix guanyant força econòmica i militar en detriment dels EUA, una tendència que portaria els partidaris del realisme a preveure conflictes o fins i tot guerres.
Michael A. Witt. Professor sènior associat d’Estratègia i Negocis Internacionals a INSEAD.
També les preocupacions dels defensors del liberalisme s’han anat multiplicat, coma mínim en l’opinió pública. Els enfrontaments territorials (al Mar de la Xina o Taiwan) i les qüestions comercials segueixen en l’agenda. La nova guerra freda està agafant forma, però com pot acabar? L’any passat vaig plantejar en una enquesta a 109 directius internacionals un hipotètic escenari de dues esferes econòmiques.
Un 75% dels directors d’indústries primàries i manufactureres i un 50% dels de serveis creien que l’escenari era probable. La majoria de directius van coincidir en què el conflicte tindria un impacte negatiu per als seus negocis, però només un 20% va afirmar que havien pres mesures. A l’enquesta, els directius van identificar dues formes de resposta: retirar-se a una sola esfera, o fomentar la descentralització i operar en els dos dominis.
Actualment veiem estratègies empresarials de retirada als dos cantons del conflicte. La inversió estrangera xinesa als EUA va baixar un 73% al 2018. Les empreses occidentals estan traslladant les seves operacions a altres parts d’Àsia i Amèrica. Una estratègia coneguda com “ABC”: Anywhere But China (arreu excepte a la Xina). Aquesta retirada suposarà un menor abast i majors costos en la cadena de subministrament.
L’alternativa de descentralitzar les operacions en les dues esferes comportaria avantatges en el cost i l’abast, però no està clar si és factible. En un altre article vaig exposar les cinc condicions principals per a la descentralització:
1. L’augment de la localització ha de ser factible.
2. La seu central ha de mantenir un mínim control.
3. Les operacions a l’altra esfera han de ser legals.
4. Els drets de la propietat han de ser segurs.
5. La repatriació dels guanys ha de ser possible.
Actualment, aquests punts alberguen moltes incògnites. Per exemple, més localització significa menys marge per ubicar les companyies on ho han fet millor i les restriccions legals poden impedir el control de la seu sobre els recursos de l’empresa, com la tecnologia. A més, qualsevol país pot impedir legalment a les empreses operar en altres països i els governs poden efectuar expropiacions o controls monetaris.
Davant d’aquests desafiaments, és probable que una estratègia de descentralització requereixi nivells excepcionals de claredat estratègica i disciplina operativa, i no sembla que aquest enfocament sigui generalitzat. En qualsevol cas, sembla que el conflicte fomentarà la desglobalització, fet que suposarà un impacte car per a les operacions multinacionals.
