El canvi com un joc d’interacció estratègica presenta un model d’actuació per al canvi organitzacional en contextos dinàmics, on els esforços de canvi planificats ja no tenen sentit. Liderar el canvi com un procés racional i planejat està arribant a la seva fi.
Francisco Loscos y Jaap Boonstra. Professors d’ESADE Business School i autors del llibre El cambio como un juego de interacción estratègica.
La idea del canvi com un “joc” és un referent metafòric associat a la visió del canvi (positiva, ambiciosa, no traumàtica) i la idea de “jugadors” és un altre referent associat a la gestió del propi canvi (perspectiva d’interacció entre persones). En el canvi organitzacional, el “joc” i el “jugar” són diferents. En el “joc” les regles són fixes i la competència és un factor dominant. En el “jugar” la innovació i la creativitat impulsen la creació permanent de noves regles.
La idea del canvi com un joc “d’interacció estratègica” és una derivada imprescindible d’una nova realitat organitzativa que requereix aprendre a conviure amb la incertesa, a explorar l’ambigüitat i a interpretar la complexitat. I per això són necessaris plantejament d’actuació interactius entre les diferents visions organitzatives i entre els diferents “players” del context.
El canvi com un joc d’interacció estratègica s’estructura des de la base d’una visió positiva del canvi i la transformació organitzacional.
Alguns estudis posen de manifest que prop del 70% dels esforços de canvi fracassen. La raó més important és que els vells models de liderar els canvis no encaixen amb els desafiaments actuals de les organitzacions. El canvi ha deixat de ser un viatge ben planejat amb un destí clar i un itinerari preestablert. S’ha convertit en un viatge a través d’un terreny desconegut que requereix de “jugadors” que es coneguin i confiïn entre ells per poder enfrontar-se a la incertesa.
Liderar la transformació requereix d’una triple consciència interrelacionada i interdependent. Per una banda, el projecte de canvi, per l’altra, el context en el qual s’hi desenvolupa i, finalment, l’autoconsciència del repte de liderar.
Una ment oberta, el coratge i la curiositat són competències clau per als professionals que desitgin contribuir en impulsar i preparar les seves organitzacions del futur.