Si hagués d’escollir un tret dels nostres temps, aquest seria la celeritat. Mai les coses aniran tan a poc a poc com fins ara. Dit d’una altra manera, l’acceleració és tal que sovint produeix vertigen. Realment, si ho pensem bé, els comportaments bàsics dels humans no han canviat tant com ho han fet a conseqüència de la digitalització. El que sí ha evolucionat és la velocitat amb la qual succeeixen les coses, especialment en l’àmbit de l’empresa.
Eduardo Gómez Martín. Director General d’ESIC
El primer microprocessador va ser l’Intel 4004, produït el 1971. Es va desenvolupar originàriament per una calculadora i va resultar revolucionari en la seva època. Contenia 2.300 transistors i podia realitzar fins a 60.000 operacions per segon. Avui, un ordinador de taula de gamma mitjana pot realitzar més de 100 milions d’operacions per segon, és a dir, la capacitat de computació s’ha multiplicat per 1.666. I tot just es comença a parlar dels ordinadors quàntics, en els quals els cúbits es sobreposaran sobre els bits i permetran abordar tasques que fins ara no eren accessibles.
En aquest context d’acceleració constant, amb la singularitat tecnològica com un escenari futurista assolible en poques dècades, és fonamental dotar els joves de les capacitats per adaptar-se amb rapidesa, comunicar-se amb eficàcia, resoldre conflictes, negociar, gestionar equips i, per descomptat, ser resilients. Aquesta “aprendibilitat” és fonamental per moure’s en un escenari de canvis ràpids, que requereix l’evolució constant dels nostres coneixements i habilitats, no només per aconseguir una feina, sinó també per mantenir-la o desenvolupar-la.
Aprendre no és només reciclar allò que ja sabem. És també extreure ensenyaments que la vida ens ofereix, coneixent els nostres límits i aprenent a estendre’ls, acceptant els nostres errors i sense ennuegar-nos amb els nostres èxits. Aprendre en aquests temps digitals és fer-se preguntes que les màquines encara no estan en condicions de respondre: qui soc?, a on vaig? Quin és el meu propòsit? I per aconseguir aquestes respostes no s’ha de tenir pressa, sinó consciència.
