“Amb el Pla de Recuperació de la Comissió Europea podem sortir de la crisi millor que no pas com hem entrat”
Els estralls econòmics provocats per la Covid-19 tornen a posar a prova el projecte polític, econòmic i social de la Unió Europea. I conscient del repte que suposa per al vell continent, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha assumit el protagonisme que s’esperava, tot presentant un Pla de Recuperació inèdit a Europa. Un pla que aposta per una política expansiva i per un endeutament que assumirà la pròpia Comissió Europea, a l’espera de ser ratificat pels Estats membre i el Parlament Europeu. Desgranem les principals incògnites del pla amb el director de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, Ferran Tarradellas.
Text: Adrià Gratacós Torras Fotos: Comissió Europea
La Comissió Europea ha presentat l’esperat pla de recuperació de la Unió Europea. 750.000 milions d’euros dedicats a fer front a la Covid-19. Com valora la proposta?
Des de la Comissió Europea considerem que el pla, no només és el que necessita Europa ara, sinó que és un pla històric per molts motius. És una proposta mai vista en el sí de la Unió Europea que pretén apaivagar una crisi inèdita, com és la Covid-19. Crec que és un pla molt intel·ligent i molt ambiciós. És un pla que pretén deixar una Europa millor de la que teníem abans de la Covid-19, si es fa bé. I també és històric pel seu volum. Els 750.000 milions d’euros presentats són una part de la inversió d’Europa per sortir de la crisi. Si sumem tots els programes aprovats per la Comissió Europea amb motiu de la Covid-19, la xifra puja fins als 3,2 bilions d’euros. D’una banda tenim aquest nou instrument, anomenat Next Generation Europe, amb el qual es vol preparar Europa per a la generació que ha de venir. Però després també tenim el propi pressupost de la Unió Europea, que augmentarà la seva capacitat.
El pla de reconstrucció de la Comissió Europea també suposa augmentar temporalment el sostre de despesa comunitària. És la millor fórmula d’afrontar la Covid-19?
Efectivament, l’altra gran novetat del pla és la fórmula per aconseguir els diners. La Comissió Europea aposta per augmentar el nostre sostre de despesa per permetre un endeutament a gran escala. Es tracta d’una proposta revolucionària, però que creiem que és la millor possible. I ho creiem perquè considerem que hi ha certs Estats membre que poden tenir reticències a endeutar-se més, principalment perquè ja ho han hagut de fer per afrontar la crisi sanitària provocada per la Covid-19. A més, la seva capacitat d’endeutament s’estaria exhaurint si no es comptés amb el suport del Banc Central Europeu.
En canvi, creiem que si qui s’endeuta és la Comissió Europea hi ha una capacitat d’endeutament brutal, precisament perquè la Comissió Europea no s’ha endeutat mai. A més, això té un valor afegit en els mercats de capital. Amb la proposta de la Comissió Europea s’envia un missatge clar als mercats que Europa és seriosa a l’hora de recuperar-se. I això genera que el bo europeu sigui molt més atractiu i es pugui finançar a un cost molt més baix. Enlloc del món s’ha realitzat un pla de reconstrucció tan ràpid i ambiciós com el del a Comissió Europea.
“Creiem que si qui s’endeuta és la Comissió Europea hi ha una capacitat d’endeutament brutal. Amb aquest pla s’envia un missatge clar als mercats que Europa és seriosa a l’hora de recuperar-se”
El pla presentat per la Comissió Europea recull el guant de la proposta feta per França i Alemanya, però hi incorpora 250.000 milions en crèdits. Confia que tots els Estats Membre en donin suport?
La proposta està feta pensant amb què s’aprovi. Es tracta d’una proposta que és realista i sensata, tot i que sigui ambiciosa i sense precedents. Val la pena destacar l’esforç personal que ha fet la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, per contactar amb tots els caps d’Estat i de govern de la Unió Europea, i d’altres interlocutors socials per intentar que la proposta fos acceptable per totes les parts. Ara vindran les negociacions, però ja hi ha hagut una implicació personal per tal que la proposta no sigui un brindis al sol i es pugui aprovar ràpidament.
Creu que el Pla de Reconstrucció és una mostra que la Comissió Europea afronta aquesta nova crisi havent après els errors del passat? Crec que sí, i un clar exemple el trobem en la celeritat amb la qual s’han pres les decisions. Amb menys de dos mesos ja hi havia sobre la taula el pla de compra del Banc Central Europeu, les tres xarxes de seguretat i la proposta del pla de recuperació de la Comissió Europea. A banda de totes les decisions que ha pres la Comissió Europea dins del pressupost que ja està en marxa. A la crisi del 2008, per fer una cosa semblant, vam trigar quatre anys. Si els Estats membre aproven per unanimitat la proposta, podrem donar ajuda de forma immediata, també en la capitalització de les empreses.
L’aposta per l’endeutament i augmentar el sostre de despesa contrasta amb les mesures preses a la crisi econòmica i financera del 2008. L’era de l’austeritat a Europa ha acabat?
La proposta defensa que la resposta a la Covid-19 només pot ser europea perquè tots els Estats membre necessiten que el mercat interior funcioni. La crisi arriba en un moment en què, gràcies a totes les mesures d’unió bancària i sistema financer preses, s’ha aguantat el cop molt millor que a la crisi de 2008. No s’ha hagut de rescatar cap banc i les entitats segueixen donant crèdit. I la política econòmica de la Unió Europea durant aquests darrers anys ha aconseguit un creixement econòmic que ha permès als Estats afrontar la Covid-19 amb un nivell de dèficit molt menor al que tenien fa 10 anys. Tot plegat fa que haguem pogut encarar aquesta nova crisi infinitament millor que al 2008. La naturalesa de la crisi és completament diferent, i per això les mesures també han de ser diferents. L’aposta de la Comissió passa per mobilitzar tots els recursos necessaris per fer front a la pandèmia. L’enfocament ha estat clarament expansiu.
Els Estats podran utilitzar els recursos del Pla de recuperació, però no sense condicions. Això no vol dir que hi hagi condicionalitat, sinó un pla polític que ja existia abans de l’arribada de la Covid-19
Ara bé, encara hi ha dubtes sobre com es drenaran els diners del Pla de Recuperació. Hi haurà condicions per poder accedir a les subvencions i els crèdits per part dels Estats membre?
Els Estats podran utilitzar els recursos del Pla de Recuperació, però no sense condicions. Això no vol dir que hi hagi condicionalitat, sinó que hi ha un pla polític que ja existia abans de l’arribada de la Covid-19. Quan la nova Comissió Europea va arribar al poder es van dibuixar tres prioritats en l’àmbit econòmic: el Green Deal, o transformació verda, la digitalització i la millora de la resiliència. I el pla de recuperació destinarà els recursos a accelerar aquestes tres prioritats.
Tinc la sensació que amb el Pla de Recuperació de la Comissió Europea, si es fa bé, podem sortir de la crisi millor que no pas com hem entrat. Principalment perquè podem accelerar una transformació econòmica que Europa havia de fer de totes maneres. Ara bé, per tal que això sigui així, les inversions que es facin han d’anar en línia amb les prioritats de la Comissió. Jo a això no li diria condicionalitat, sinó que és un pla. És un projecte clar. Volem reactivar l’economia, injectar liquiditat i enfortir les inversions, però no de qualsevol manera.
És a dir, que la Comissió Europea distribuirà els recursos del Pla de Reconstrucció sempre que vagin dedicats a assolir els objectius polítics de la Unió Europea.
Exactament. I cal tenir en compte que el programa de la Comissió, no només és un pla econòmic, sinó que també és social. Un dels objectius de la Comissió Europea passa perquè l’economia arribi a tothom. I això vol dir fer front a problemes estructurals, com el nivell d’atur, la competitivitat, desigualtats, l’envelliment de la població i el sosteniment dels sistemes de pensions. I, de fet, un dels primers acords de la Comissió Europea ha estat crear un fons de 100.000 milions d’euros per protegir llocs de feina.
L’endeutament que suposarà aquest Pla per a la Comissió Europea requerirà també disposar d’eines fiscals per aconseguir els objectius
Justament, per aquesta voluntat de la Comissió Europea de transformar i modernitzar l’economia, creu que s’ha de caminar cap a una política econòmica i fiscal més homogènia a Europa?
La política fiscal necessita la unanimitat de tots els Estats membre. I això fa complicat arribar a grans acords. L’endeutament que suposarà aquest Pla per a la Comissió Europea requerirà també disposar d’eines fiscals per aconseguir els objectius. Això vol dir crear impostos comunitaris, i algun d’ells podrien ser els de drets d’emissions de CO2, o l’impost a plàstics que no siguin reciclats. Està clar que la política fiscal també pot ajudar a la Comissió Europea a assolir els objectius econòmics que té marcats. De fet, l’objectiu de fons propis de la Comissió Europea és molt ambiciós, i és el que permetrà assumir el deute que es contraurà.
“A llarg termini el nivell de deute dels Estats haurà de tornar als objectius fixats, però s’haurà d’anar fent a un ritme que l’economia pugui assumir”
L’endeutament també es dispara als Estats membre. El Banc Central Europeu ha alertat que el deute públic de l’eurozona pot arribar al 100% del PIB enguany. Quines mesures calen per fer sostenible el nivell de deute dels Estats?
El deute es dispararà, sobretot si no aconseguim que Europa torni a créixer a partir de 2021. Ara cal fer front a la crisi que ha produït la Covid-19 i destinar-hi tots els recursos necessaris. Som conscients que el nivell d’endeutament és i serà molt superior al fixat pel Pacte d’Estabilitat i Creixement, que el fixa en el 60% del PIB. Ara bé, el repte d’avui no és aquest, sinó aconseguir reactivar l’economia per tornar al creixement econòmic. A llarg termini el nivell de deute dels Estats haurà de tornar als objectius fixats, però s’haurà d’anar fent a un ritme que l’economia pugui assumir. Hi pot haver discussió sobre quin haurà de ser aquest ritme, però és evident que, tant l’endeutament com el dèficit s’haurà d’anar reduint paulatinament.
Avui podem afirmar que reduir les emissions de CO2 no només no és negatiu per a l’economia, sinó que aporta creixement
La crisi de la Covid-19 apareix en un any en què la Unió Europea havia marcat com a clau per a la lluita contra el canvi climàtic. Pel que ha explicat, no hem de patir pel nivell de compromís de la Unió Europea en la transició verda? Jo no veig motius per a la preocupació. Crec que hi ha un cert consens que el camí és la transició verda. Hi pot haver reticències d’algun Estat membre com Polònia, que és molt depenent del carbó per a la producció d’energia. Des de la Comissió Europea apostem pel Green Deal¸ i no només per l’emergència que suposa el canvi climàtic, sinó perquè econòmicament és necessari. Des del 1990 la Unió Europea ha crescut 50 punts i ha reduït les seves emissions un 20%. Avui podem afirmar que reduir les emissions de CO2 no només no és negatiu per a l’economia, sinó que aporta creixement. Hi ha dos motius principals: en primer lloc, perquè és molt més barat invertir ara en una economia verda, que invertir d’aquí uns anys per mitigar les conseqüències del canvi climàtic. I en segon lloc, perquè millora l’eficiència, la competitivitat i l’autosuficiència energètica. Cada any Europa es gasta 400.000 milions d’euros en importar gas i petroli d’altres països. Invertir en energies renovables i en circularitzar l’economia millorarà el teixit productiu d’Europa.
El Comissari Europeu per al Mercat Interior, Thierry Breton, ha assegurat que la Covid-19 hauria de servir per fer rellançar la indústria europea. Creu necessari que Europa relocalitzi sectors estratègics industrials?
És totalment necessari. La Comissió Europea té l’objectiu que la indústria suposi el 20% del PIB de la Unió. I és cert que la Covid-19 ens pot ensenyar que hi ha sectors estratègics industrials que Europa ha de recuperar, tot i que sempre hem estat totalment a favor del comerç internacional. Europa té el repte de crear la indústria del futur, que haurà de ser sí o sí compatible amb un món descarbonitzat.