Les arques públiques de l’Estat espanyol podrien deixar de recaptar fins a 182.000 milions d’euros aquest 2020 en un clima de possibles canvis en la política fiscal per fer front a una desigualtat creixent.
L’enfonsament de l’Impost de Societats ja va fer estancar el ritme recaptatori al 2019, però els economistes demanen cautela a l’hora de crear nous impostos.
Text: Adrià Gratacós Torras
La política fiscal ha estat històricament una de les puntes de llança de la discrepància política, tant a Catalunya com a Espanya en els darrers anys. Al ser l’encarregada de determinar els impostos i, conseqüentment, la forma de recaptar els recursos necessaris per suportar les despeses públiques, la política fiscal esdevé una de les potes essencials de qualsevol Estat. En el cas d’Espanya, el sistema fiscal es caracteritza per una alta freqüència de canvis normatius i una alta complexitat de tributs, dividits entre l’administració de l’Estat, les Comunitats Autònomes i Forals i els municipis. Tot plegat fa que, segons el professor en economia José Maria Durán-Cabré, la política fiscal espanyola generi, sovint, “problemes de seguretat jurídica”.
I davant els estralls econòmics generats per la pandèmia de la Covid-19, la política fiscal ha tornat a esdevenir el centre de l’huracà del debat polític. La principal conseqüència que suposarà la pandèmia per a les arques públiques de les administracions espanyoles serà una pèrdua de la recaptació sense precedents. Segons el Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) del Consell General d’Economistes, la Covid-19 crearà un forat de milers de milions d’euros als fons públics. En concret, el REAF calcula que les administracions de l’Estat deixaran de recaptar més de 182.000 milions d’euros aquest 2020. Una xifra que suposa un 12% del PIB. Tot i així, els economistes alerten que l’impacte podria ser encara major.
La pèrdua de recaptació comportarà un augment del deute públic, que els economistes preveuen que podria arribar al 125% del PIB. Una xifra d’endeutament mai vista a Espanya i que ha fet encendre les alarmes del govern espanyol. Per combatre un nivell d’endeutament gairebé impossible, i a l’espera dels ajuts del Pla de Recuperació europeu, l’executiu espanyol ja treballa en “un nou marc fiscal” complex d’elaborar.
“Les administracions de l’Estat deixaran de recaptar més de 182.000 milions d’euros aquest 2020”
Una “jungla” fiscal que impossibilita l’harmonització dels impostos
Però el principal entrebanc de qualsevol reforma de la política fiscal a Espanya recau en la “jungla” impositiva creada entre l’administració central i les Comunitats Autònomes. L’informe “Panorama de la Fiscalidad Autonómica y Foral 2020” elaborat pel Consell General d’Economistes dibuixa un escenari de “jungla” fiscal. L’informe detecta fins a 70 impostos propis elaborats per les Comunitats Autònomes i molts d’ells “aporten una recaptació mínima”. A més, la composició dels impostos estatals genera situacions de dumping fiscal, sobretot en el cas de la Comunitat de Madrid. Segons Agustín Santiago Fernández, president del Registre d’Economistes Assessors Fiscals (REAF) el sistema tributari espanyol és ampli i complex, derivat d’una capacitat normativa a diferents nivells. “Això provoca que, en ocasions, el cost, no només correspongui al pagament dels impostos, sinó que hi hagi també un cost en la gestió dels impostos que afecten”, assegura Fernández.
L’efecte de capitalitat en empreses de la ciutat madrilenya suposa que la Comunitat recapti prop de 9.000 milions d’euros de l’impost de societats, cosa que suposa més d’una tercera part del total de l’Estat. També en el cas de l’IRPF, Madrid recapta més de 33.000 milions d’euros. Una xifra que gairebé duplica la de Catalunya (17.000 milions) i és cinc cops superior a la d’Andalusia (6.000 milions). Això genera un increment de la recaptació per part de la Comunitat de Madrid que li permet, per exemple, bonificar gairebé al 100% l’impost de patrimoni.
Preocupació per una recaptació tributària ineficient
L’Estat espanyol va tancar el 2019 amb una recaptació tributària de 212.808 milions d’euros, segons l’informe anual de l’Agència Tributària. La xifra suposava un petit augment del 2% respecte 2018, però també representava el pitjor increment des de 2013. I aquesta frenada en el creixement recaptatori s’explica principalment per l’enfonsament en els ingressos de l’Impost de Societats. De fet, la recaptació de l’impost de societats s’ha desplomat un 47% en els darrers 12 anys, una tendència que ha suposat una pèrdua recaptatòria de més de 20.000 milions d’euros. Així doncs, si l’Impost de societats va recaptar 72.614 milions d’euros al 2007, l’any passat en va aconseguir només 23.733 milions. Uns valors que, tot i ser una mica superiors als mínims de 2014, denoten una clara tendència a la baixa en els darrers anys.
En canvi, la resta de grans impostos, com l’IRPF o l’IVA han viscut increments substancials en els darrers 12 anys. Així, l’Impost sobre la renda ha augmentat gairebé un 20% des del 2007 fins enguany. Al 2019 l’Estat va arribar a recaptar prop de 87.000 milions d’euros per aquest impost. Es tracta de la xifra més alta que s’hagi registrat mai per a l’IRPF. I en el cas de l’IVA, degut als increments aprovats al 2012, també s’identifica un increment significatiu. De fet, els ingressos de l’Estat en l’Impost sobre el Valor Afegit s’han incrementat un 28% en els darrers anys.
La política fiscal actual no permet reduir desigualtats
I davant les variacions en la recaptació que es poden viure al 2020, el debat polític gira entorn a la pressió fiscal existent a Espanya. Agustín Fernández demana anar amb cautela a l’hora d’una eventual pujada d’impostos: “Les dades de recaptació ens mostren que el contribuent de rendes mitjanes és el col·lectiu que més aporta al conjunt de l’impost de persones físiques”, alerta Fernández.
En tot cas, en comparació amb Europa, els ingressos de l’Estat espanyol a través dels impostos suposaven el 35,4% del PIB al 2018, segons dades d’Eurostat. Aquest percentatge suposa 5 punts menys que la mitjana de la Unió Europea (40,3%) i 6,3 punts respecte a la Zona euro (41,7%). Segons les dades de l’informe Taxation Trends in Europe 2019, elaborat per la Comissió Europea, l’escletxa en pressió fiscal entre Espanya i la Unió Europea es deu principalment a les deduccions en salaris baixos i als pocs ingressos de l’Impost de Societats. En canvi, la pressió és similar en l’impost sobre la renda de salaris mitjans és semblant a la mitjana europea.
Ara bé, les pressions per a una nova política fiscal, no van només encaminades a la recaptació i a la pressió per a persones i empreses, sinó que també s’originen en la lluita contra la pobresa. Així, un informe d’Oxfam Intermón alerta que la Covid-19 produirà 700.000 nous pobres a Espanya. I és per això que l’ONG reclama mesures fiscals extraordinàries i estructurals per incrementar els serveis socials. Oxfam Intermón recorda que la pressió fiscal a Espanya no es pot considerar alta, pel simple fet de ser de les més baixes d’Europa. Per això, l’ONG planteja una política fiscal justa que permeti augmentar els ingressos en 10.000 milions. I entre les propostes plantejades, s’hi troba un impost temporal sobre beneficis extraordinaris, un impost a les transaccions financeres, reformar l’impost de patrimoni i augmentar la pressió fiscal en les rendes del capital de l’IRPF.
Els ingressos de l’Estat espanyol a través dels impostos suposaven el 35,4% del PIB al 2018, segons dades d’Eurostat. Aquest percentatge suposa 5 punts menys que la mitjana de la Unió Europea (40,3%)
El patrimoni, a l’ull de l’huracà
Davant la necessitat d’augmentar la capacitat recaptatòria de l’Estat, el govern espanyol es comença a plantejar l’aprovació de nous tributs. Entre ells, destaca un eventual impost a grans fortunes que substituís l’actual impost de patrimoni. Els càlculs dels partits que conformen el govern preveuen que l’impost podria recaptar fins a 11.000 milions d’euros. Una xifra que multiplicaria per 10 la recaptada per l’actual impost de patrimoni. En tot cas, l’aprovació d’aquest nou tribut sembla estar encara lluny de la realitat. En aquest sentit, el president del Registre d’Economistes Assessors Fiscals, Agustín Santiago Fernández, torna a demanar cautela a l’hora de crear nous impostos. “No hi ha dubte que la situació de l’Estat espanyol requereix d’ingressos que permetin cobrir el dèficit pressupostari, però no a qualsevol preu”, assegura. En aquest sentit, Fernández admet que el tribut podria equiparar la pressió fiscal d’Espanya amb la mitjana europea, però alerta que, tal i com s’ha presentat l’impost, seria inèdit a Europa. “Actualment no existeix a la UE cap altre país amb un impost configurat de la manera que es pretén establir a Espanya”, conclou.
Un estudi publicat per la Universitat Complutense assegura que el 68% de la desigualtat a Espanya és provocada per l’herència
I per afegir-hi més pressió, un estudi publicat aquesta mateixa setmana per la Universitat Complutens assegura que el 68% de la desigualtat a Espanya és provocada per l’herència. Un percentatge que encara s’eleva més, fins al 76%, si es considera la riquesa heretada no financera. L’informe també lamenta la ineficiència de l’impost de successions per revertir aquest enquistament en la desigualtat. I per fer-hi front, Fernández aposta per figures impositives, però que no siguin tan agressives com la proposta de l’impost a les grans fortunes. “S’hauria de reflexionar sobre aquesta qüestió, ja que en excés, podria provocar un efecte desincentivador, tant per als possibles inversors estrangers com per al ciutadans espanyols en un context de lliure circulació de capital a la UE”.
