L’esclat del coronavirus està dominant l’escenari 2020 d’una forma aclaparadora, amb efectes en múltiples dimensions. Intentarem sistematitzar en forma de decàleg algunes consideracions bàsiques per tractar de comprendre els reptes plantejats.
Joan Tugores Ques. Catedràtic d’Economia de la UB.
1- Una primera evidència és constatar com la globalització no té únicament dimensions econòmiques i empresarials, sinó que les facilitats de transport i comunicacions tenen implicacions en molts altres àmbits com la ràpida i intensa difusió d’infeccions, a més d’altres problemes que superen amb facilitat distàncies i fronteres com els mediambientals… i les fake news. Una aparent paradoxa es com la difusió del coronavirus facilitada per la globalització està activant respostes que contribueixen a desglobalitzar, des de la cancel·lació de viatges i esdeveniments supranacionals fins a distorsions en el funcionament de les cadenes globals de valor.
2- S’ha de constatar que, sent cert que la magnitud dels efectes s’associa en bona mesura a la novetat i inicial desconeixement del tipus d’infecció, també és cert que al llarg de la història s’han donat importants episodis en què aquestes patologies han tingut un paper decisiu. En aquestes setmanes s’està tornant a citar molt un llibre de 1997 del professor d’UCLA Jared Diamond on amb el títol “Armes gèrmens i acer” s’explicita com la història de la humanitat ha estat marcada per guerres, control de tecnologies… i gèrmens que han afectat de forma, en ocasions devastadores, poblacions senceres. El cas més conegut va ser la Pesta Negra que, a mitjans del segle XIV va reduir dràsticament la població a Europa, contribuint a revaloritzar el “factor convertit en escàs” (el treball) i coadjuvant al final del feudalisme i emergència del Renaixement. La denominada grip espanyola va agreujar les conseqüències, ja de per sí duríssimes, de la Primera Guerra Mundial. Els casos més recents de les infeccions VIH-Sida, Èbola, i Síndrome Respiratori Agut han generat atenció i alarma.
Una aparent paradoxa és com la difusió del coronavirus facilitada per la globalització està activant respostes que contribueixen a desglobalitzar
3- Des de la perspectiva més estrictament econòmica, la situació planteja problemes tant pel cantó de la demanda com pel de l’oferta, una dualitat de gestió més complexa. Pel cantó de la demanda les incerteses i desconfiances estan reduint el consum, alentint inversions i fluxos comercials internacionals. Per la vessant de l’oferta també es produeixen efectes importants, com la contracció en la capacitat de producció en alguns indrets… sense que el teletreball sigui sempre un substitutiu adequat, o les grans disrupcions en les cadenes globals de valor, amb interrupcions o dubtes sobre la quantia i/o puntualitat dels aprovisionaments de primeres matèries o components. Alguns efectes colaterals com la caiguda en la demanda del petroli i altres commodities, amb algunes repercussions sobre els preus (sempre atenent a si la demanda es veu més contreta que l’oferta) mereixen atenció.
Des de la perspectiva més estrictament econòmica, la situació planteja problemes tant pel cantó de la demanda com pel de l’oferta, una dualitat de gestió més complexa
4- La caiguda en l’activitat econòmica –que trunca el modest inici de la recuperació que s’esperava després d’un delicat 2019- posa a prova la capacitat de resposta de les polítiques públiques: a part de les sanitàries, per descomptat, arriben pressions a les macroeconòmiques. Les reticències que apel·laven a reduïts marges de maniobra es veuen desbordades per la magnitud dels problemes. La prioritat és mantenir el més intacte possible els actius econòmics –sostenint la capacitat de consum de treballadors, les operatives dels autònoms i les empreses –amb mesures que, segons els països, combinen en proporcions variables transferències directes (subsidis a afectats per Expedients de Regulació Temporal d’Ocupació, per exemple), garanties de liquiditat i finançament suficient per cobrir el període (de duració difícil d’estimar) que dura la contracció de l’activitat. L’objectiu ha de ser estar en disposició de reiniciar el més ràpid possible quan sigui possible, sense haver perdut o deteriorat pel camí fonts d’ocupació, riquesa i benestar.
5- Europa es veu, de nou, sotmesa a examen. Hem de recordar la frase d’un dels pares de la integració europea, Jean Monne, sobre que “Europa es forjarà en la crisi” i que allò que acabi sent Europa serà el resultat de les respostes a crisis successives. Després de les crítiques a les respostes inadequades a la crisi de fa una dècada, sembla que, tot i algunes vacil·lacions d’uns dies que se’ns van fer eterns, el Banc Central Europeu i la Comissió Europea reaccionen de forma més adequada a les urgències. Fins i tot temes emblemàtics i importants com els eurobons (emesos amb el suport del conjunt de la UE) semblen avançar, possiblement facilitats pel fet que el “xoc del coronavirus” és simètric (afecta a tots els països, rics i pobres, del Nord i del Sud).
L’objectiu ha de ser estar en disposició de reiniciar el més ràpid possible quan sigui possible, sense haver perdut o deteriorat pel camí fonts d’ocupació, riquesa i benestar
6- Les cadenes globals de valor o de subministres s’han convertit en una de les formes d’organitzar la producció a escala global més rellevants. Els seus guanys en termes d’eficiència i costos han estat destacats, però ara apareixen els riscos de vulnerabilitat davant situacions que col·lapsen una part de l’arribada de components. Ja va succeir al 2011 amb els problemes de la central nuclear de Fukushima (Japó) que van alterar durant mesos la normalitat de l’aprovisionament d’importants empreses. Els plans de contingència, les alternatives en la seguretat dels subministraments, es van revaloritzar dins les estratègies d’organització de la producció, però els problemes recents han evidenciat que les garanties de fluïdesa en el seu funcionament no eren completes. És cert que, com en altres aspectes, alguns canvis havien començat a produir-se abans del coronavirus: les friccions comercials entre Estats Units i Xina ja estaven conduint a algunes corporacions a reconfigurar la geografia de les seves cadenes de valor –a vegades cap a altres països, a vegades cap al país d’origen de la corporació- per no estar exposats a riscos com les variacions aranzelàries o altres mesures amb incidència en la fluïdesa dels fluxos comercials i inversors. Ara els riscos sanitaris s’afegeixen als comercials per accentuar aquelles tendències.
7- El debat sobre la cooperació internacional troba un nou cas d’aplicació. L’eslògan “problemes globals, solucions globals”, assumit fins i tot pel G20, s’havia vist debilitat en els darrers anys per la proliferació de plantejaments unilateralistes en comerç internacional (amb mesures proteccionistes fora de les regles del sistema multilateral de comerç), o en temes mediambientals (amb la retirada dels Estats Units d’algun compromisos importants, com els de París vers l’escalfament global). L’evidència que els gèrmens superen les fronteres, tot i les restriccions migratòries, i el veure’s afectat un valor tan bàsic com la vida humana, hauria de conduir a plantejar amb força els requeriments de coordinació en aquestes dimensions tan delicades.
Hem de recordar la frase d’un dels pares de la integració europea, Jean Monne, sobre que “Europa es forjarà en la crisi” i que allò que acabi sent Europa serà el resultat de les respostes a crisis successives
8- En un món d’avenços tecnològics espectaculars constatem com la base humana de l’activitat, inclòs l’aspecte més elemental de la proximitat entre les persones, segueix sent un ingredient essencial, encara que sigui per ser vist ara com un potencial font de contagis. Les respostes aïllacionistes –des de no donar la mà a confinaments en domicilis- obren noves dinàmiques que, en part, reforcen tendències ja iniciades. Més teletreball –fent de la necessitat virtut-, més reunions virtuals –incloses les trobades de primavera de l’FMI i Banc Mundial-, més ensenyament a distància –inclús en escoles i universitats tradicionals presencials-, i fins i tot més espectacles realitzats a porta tancada i amb teleassistents a través de dispositius i pantalles. Però els canvis de comportaments implementats per la crisi del coronavirus, ¿contribuiran a canviar les formes de funcionar més enllà d’aquest episodi? ¿actuarà de catalitzador de l’acceleració de nous formats?
9- L’epicentre d’aquest problema ha estat la Xina, com el de la crisi financera va ser Estats Units. Cada una d’aquestes pertorbacions va tenir un abast global, però sempre el focus central queda especialment impactat. La percepció de solidesa del sistema financer d’Estats Units no ha tornat a ser la mateixa que abans del 2008; la fiabilitat de l’aprovisionament de components procedent de la Xina, probablement tampoc tornarà a ser la mateixa. Però així mateix, és cert que la Xina ja no aspira a ser (només) la fàbrica del món, sinó que vol ser centre tecnològic i industrial d’alta qualitat, en el seu objectiu d’ascendir a l’hegemonia mundial. Aquesta és una altra qüestió oberta: com afectarà la crisi del coronavirus a la pugna geopolítica per aquesta hegemonia? Més enllà de les teories de conspiració, habituals en aquests casos, la Xina té el repte de demostrar que el seu pretès status de superpotència es ratifica, no només gestionant i superant els impactes inicialment molt negatius sobre la seva economia, sinó, com ja ha començat a fer, oferint assessorament i suport a altres països afectats, amb un format que recorda el Pla Marshall amb què Estats Units va donar suport –i va expandir la seva influència- a Europa després de la Segona Guerra Mundial.
El debat sobre la cooperació internacional troba un nou cas d’aplicació. L’eslògan “problemes globals, solucions globals”, assumit fins i tot pel G20, s’havia vist debilitat en els darrers anys per la proliferació de plantejaments unilateralistes
10- A mode de síntesi, la dimensió global de la infecció coronavirus posa a prova les temptacions desglobalitzadores en part iniciades, pressiona sobre els marges de maniobra de les polítiques públiques, planteja un repte en dimensions crucials a la cooperació internacional i incideix sobre la forma d’articular les relacions entre tecnologia, persones i formes de funcionar les societats. Decididament, el món serà diferent després d’aquesta crisi i, parafrasejant Jean Monet, com quedi el món dependrà de la forma en què afrontem aquesta situació excepcional.
